Expertes de Manresa, sobre la prohibició de les xarxes socials a menors de 16 anys: "És una mesura controvertida, però necessària"

"Prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys és una mesura controvertida, però necessària". Cristina Junyent, psicòloga i docent del grau en Mestre d'Educació Infantil d'UManresa, avala l'anunci fet aquest dimarts pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha promès que Espanya formarà part de la llista de països que vetarà l'accés als infants i adolescents a aplicacions com TikTok, Instagram, YouTube o X. No és l'única: famílies consultades per aquest diari també es congratulen per la mesura, i Dominica Díez, doctora en Psicologia i psicòloga clínica responsable de la Unitat de les Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia, es mostra contundent: "Cal protegir el cervell dels menors", diu.

La decisió anunciada per Sánchez segueix les passes de països com Austràlia, Suècia i França i hauria de servir per posar uns límits que fa temps que reclamen expertes com Díez i Junyent. En el cas de la docent d'UManresa, és del parer que, "l'accés a les xarxes socials abans dels 16 anys és perillós" i assegura que "hi ha evidències que provoquen addiccions, manca d'atenció i mals usos, com el ciberassetjament i el maltractament".

Segons Junyent, especialitzada en infants i joves, "els menors reben missatges que no poden interpretar o que ho fan erròniament" i remarca que, "madurativament, és perillós l'accés absolut i il·limitat que actualment tenen a tota mena de contingut". Per això, considera, "prohibir-los les xarxes és un pas endavant i és important que tothom en sigui conscient".

Temps que s'hauria d'invertir en el desenvolupament

Per la seva banda, Dominica Díez, que a més d'exercir a Althaia també és professora associada de la UVic-UCC, assenyala que, "està demostrat que una exposició de tantes hores a les xarxes en adolescents i preadolescents és perjudicial". Explica que, "en estudis, s'ha vist que augmenten les taxes de depressió, ansietat i baixa autoestima entre aquells que les utilitzen més" i emfatitza que, "el temps que els infants estan connectats el treuen de fer activitats necessàries per al seu desenvolupament".

Per ara, el Govern central no ha especificat gaire informació sobre com planteja aquesta prohibició més enllà d'afirmar que hauran de ser les grans tecnològiques les encarregades d'implementar sistemes efectius de verificació d’edat si no es volen enfrontar a multes importants. Austràlia va ser un dels països pioners en aplicar-ho, prohibint Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord, a més de les plataformes de streaming Twitch i Kick. WhatsApp i Messenger en van quedar fora. En quinze dies, ja s'havien bloquejat 4,7 milions de comptes de menors de 16 anys.

"No són conscients del perill que suposen"

Les famílies, de moment, aplaudeixen la iniciativa. L'Ester, mestra de Manresa i mare d'un nen de 7 anys, coincideix amb el raonament de Junyent i Díez: "Els infants i adolescents són un col·lectiu que encara no tenen la maduresa necessària per fer un bon ús d’aquestes plataformes i això pot provocar problemes com addicció, baixa autoestima i pèrdua de la interacció social real i física". I afegeix: "Estan exposats constantment a continguts que no sempre són adequats per a la seva edat, fet que els pot portar a adoptar actituds o comportaments perjudicials i la protecció dels menors ha d’estar sempre per sobre de qualsevol altre interès".

Amb un fill d'11 anys, la Pilar, de Sant Joan de Vilatorrada, també celebra l'anunci. "Ho trobo fantàstic, ja fa temps que demano que facin com a Austràlia. Les xarxes socials s'han desmarxat, els menors no són conscients del perill que suposen i per als pares cada cop és més complicat controlar-ho", afirma.

Per a l'Ainhoa, del Pont de Vilomara i mare d'un nen de 12 anys, "la mesura ve avalada per estudis i ha trigat massa a fer-se". Ara caldrà, emfatitza, "que les grans companyies, com TikTok i Instagram, posin facilitats perquè el Govern ho pugui posar en pràctica, tot i que ho veig difícil".

Una etapa clau

Sobre l'edat fixada als 16 anys, la psicòloga Cristina Junyent la veu "coherent" i afegeix que, si fos per ella, "el límit el posaria com més tard millor". Als 16, explica, és "quan els vincles socials comencen a estar creats i, abans, el punt maduratiu encara s'està treballant". Afegeix que les grans tecnològiques ja solen exigir, sobre el paper, aquests anys per accedir-hi. "És quan s'hauria de tenir el primer telèfon intel·ligent", puntualitza.

Dominica Díez assenyala que "hi ha qui és madur als 16 i hi ha qui no ho és ni als 17 i als 18". Per a ella, la clau és posar límits a la indústria i als seus algoritmes i obre un altre meló, el de la intel·ligència artificial: "Caldria valorar també l'accés a ChatGPT, per allò que els nens i nenes fan amb ell i pel que deixen de fer; estan perdent capacitats cognitives".

Subscriu-te per seguir llegint