Glòria Vega i Paula Reche, psicòlogues infantojuvenils: "Ningú està exempt de patir assetjament"

Per què cada vegada es produeixen més casos de bullying?

No és que hi hagi més casos. Hi ha més consciència, i es dona més visibilitat.

Qualsevol persona pot patir bullying? Hi ha un perfil més propens?

Ningú hi està exempt. Tots podem ser potencials víctimes. Però, així i tot hi ha perfils més vulnerables, sobretot les persones més passives, els que eviten els conflictes...

Per què, en un cas de bullying, normalment, qui canvia de centre és la víctima i no l’abusador?

Encara que no hi estiguem d’acord, és més fàcil canviar una sola persona, la víctima, que no pas els culpables, que generalment són més. La tendència és canviar l’entorn de la víctima perquè se senti còmoda, aïllar-la del seu malestar.

Per què creieu que costa tant demanar ajuda als pares, als amics?

Aquí apareixen un munt d’emocions difícils de gestionar: vergonya, culpa, por a no ser cregut... I abans de demanar ajuda cal assumir el que t’està passant i acceptar que hi ha un problema, no evitar-lo.

Hi ha diferència si l’assetjament el fan nois o el fan noies?

Diferències clares no, però els nois potser tendeixen a ser més físics i les noies més emocionals. Això pot marcar diferències.

Les xarxes socials porten més males intencions?

Totalment. És una via que arriba a molta gent, 24 hores 7 dies a la setmana... I moltes vegades no hi ha tanta sensació de perill... Una pantalla dona molta llibertat.

Com veieu si la teràpia funciona?

Ens fixem molt en el malestar que ens transmet el nen, però també és molt important que ens fixem en tot el que no és verbal, el que ens diu el seu cos.

Expliqueu-nos un cas complicat que hàgiu tingut.

Quan el centre educatiu no actua. Si el menor expressa el malestar, però el centre no activava els protocols... malament.

Si algú pateix assetjament escolar com pot demanar ajuda?

Parlant amb un adult de confiança. Ha d’analitzar quines són les figures referents, les persones que l’estimen i comentar-ho. I si no, demanar l’ajuda d’un amic que els puguin donar veu si ells no s’atreveixen. I sobretot, que la gent que ho està veient que pugui alçar la veu i dir-ho. No ho podem normalitzar.