30 minuts d’esbarjo a l'escola són suficients? Professors i famílies qüestionen el model i destaquen l’impacte del pati en el rendiment escolar.

Entre el temps que dedicaven a baixar les escales, a menjar-se l’entrepà i a recollir el material de joc abans de tornar a pujar a l’aula, dels 30 minuts d’esbarjo, efectius per jugar, els en quedaven 20. Així ho van raonar fa un parell de cursos els alumnes de l’escola Sagarra de Barcelona al Consell d’Infants del centre, que ho va elevar al claustre, que va escoltar la queixa dels nens i va acceptar la seva demanda de guanyar 10 minuts més de pati per tenir mitja hora real per jugar. Des de llavors, la música que anuncia l’inici de l’hora d’esbarjo [la sorollosa sirena ja fa temps que va quedar enrere] comença a sonar a les 10.25 hores i no torna a sonar per avisar que toca tornar a classe fins a les 11.05 hores.

“El pati és un espai d’aprenentatge més de l’escola”, argumenta Maria Pujol, directora del centre. De fet, al pati del col·legi hi ha un cartell que recorda als nens que juguen per “divertir-se, relaxar-se, fer amics, moure’s i imaginar”. La denúncia —en el seu cas, amb final feliç— de l’alumnat d’aquesta escola de Barcelona que 30 minuts de pati són insuficients reobre l’etern debat sobre l’organització escolar. Són suficients 30 minuts d’esbarjo per a una criatura? Els alumnes del Sagarra van argumentar que entre baixar escales, esmorzar i recollir, el temps real de pati els quedava en 20 minuts.

“Els centres educatius han d’entendre que l’hora del pati és un temps educatiu i un temps important, clau en termes de benestar, d’autoregulació, de clima… i l’hem d’incorporar com un element més del dia a dia. Entendre que el pati no és un temps perdut”, reflexiona la sociòloga Elena Sintes, que subratlla que és tan important la quantitat de temps com “les opcions que es donen al pati”, quelcom del que també està convençuda Pujol, i així ho posa en pràctica a la seva escola.

“Hi ha nens que necessiten moure’s, altres parlar, socialitzar, compartir, i hi ha qui necessita tranquil·litat, soledat, una biblioteca oberta, un espai on estar… que es donin diverses opcions és bàsic, tan important com el temps”, detalla la cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, que insisteix que és fonamental que el pati formi part del projecte educatiu dels centres.

Sobre el cas del Sagarra en particular, Sintes valora la importància que aquest increment del temps de pati hagi vingut de la participació infantil i que sigui un projecte compartit, fruit d’un acord entre docents i alumnes.

A més de la seva durada, la sociòloga Elena Sintes assenyala que és important la qualitat del temps d’esbarjo, els espais disponibles i la participació en activitats físiques.

Hi ha unanimitat que per poder avançar en l’aprenentatge calen descansos, “esmorteïments”. Existeixen estudis que relacionen la durada de l’esbarjo amb el rendiment acadèmic, que, com Sintes i Pujol, apunten també a la qualitat del temps de pati, els espais disponibles i la participació en activitats físiques. “Un pati adequat té efectes positius en el benestar general dels estudiants, la qual cosa indirectament contribueix a un millor clima a l’aula i a un millor rendiment acadèmic”, coincideixen.

“Necessitat poc coberta”

La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, valora també “la participació activa” dels nens del Sagarra, que van fer una proposta que sorgia “d’una necessitat molt bàsica poc coberta”, planteja la mestra. Als ulls de Hurtado, la pregunta no hauria de ser si 30 minuts de pati són suficients sinó què entenen els mestres per l’hora del pati. “No és el mateix que per a tu el pati sigui la teva hora per fer el cafè i que els nens juguin, o si per a tu el pati és un espai on també s’aprèn, on es relacionen, un moment distès en què es relaxen i parlen entre ells… Si ho entens així, 30 minuts és el mínim”, reflexiona Hurtado, a qui li encanta que els nens de l’escola Sagarra s’adonin i s’organitzin per reivindicar més temps.

Hurtado assenyala que part del problema està en la fragmentació i la rigidesa estricta dels horaris de l’escola. “Ho fraccionem en comptes de tenir en compte com són i com aprenen les criatures, que és de manera global. Els desemboquem la seva naturalesa”, prossegueix la mestra. “Jo he viscut projectes en què el pati és aprendre, on al pati passen coses: miren com està l’hort… cal repensar l’organització del temps dins de l’escola”, insisteix.

Lidón Gasull, directora de l’associació de famílies aFFaC, recorda que “el poc que saben els nens d’un pati de 30 minuts” era un tema que sortia en el seu informe sobre la jornada escolar fet amb participació de l’alumnat.

Descompensació del temps

Una de les coses que observa la federació és la “descompensació” del temps entre les dues hores o dues hores i mitja del parèntesi del migdia, “massa llarg”, i els només 30 minuts durant tot el matí. “És molt poc temps de desconnexió durant el temps lectiu del matí i, en canvi, durant la franja del migdia és un temps massa llarg i això no ens està ajudant”, assenyala Gasull.

La aFFaC defensa una jornada “més equilibrada”. “La pausa tan llarga al migdia atrasa l’hora de sortida, retallar-la avançaria la sortida”, considera Gasull, que demana més temps de desconnexió.

“Des del aFFaC només fem un diagnòstic de la necessitat de repensar l’organització lectiva”, prossegueix la seva directora, qui subratlla que una de les coses que els nens més reivindicaven en l’esmentat estudi era “un temps seu per poder fer el que els doni la gana, sense que els estiguin sempre fent propostes”.

Subscriu-te per seguir llegint