Només un 10% d'alumnes d'ESO i batxillerat verifica sempre la informació obtinguda amb IA, segons un estudi
Tres de cada deu estudiants declara un coneixement baix o molt baix d'aquesta tecnologia

Joves de 1r i 2n de batxillerat de l'institut de Ponts durant una xerrada teòrica relacionada amb el panís transgènic en el marc del programa educatiu Joves Talents Científics-Agricultura / Anna Berga
ACN
Només un 10% d'alumnes d'ESO i batxillerat verifica sempre la informació obtinguda mitjançant intel·ligència artificial generativa (IAG). Així ho indiquen els resultats d'un estudi de l'Escola Pia de Catalunya i la UOC fet amb 3.700 estudiants d'escoles concertades. D'acord amb l'estudi, un 23,8% dels joves assenyala que verifica sovint les respostes obtingudes amb IA, un 32,9% ho fa de vegades, un 21,7% rarament i un 11,5% mai. Les estratègies que s'utilitzen són contrastar-ho amb fonts acadèmiques, professors i familiars o buscar opinions d'experts, entre altres. L'estudi també exposa que un 34,8 % declara un coneixement baix o molt baix d'aquesta tecnologia, mentre que un 46,6 % se situa en nivells alts.
Les conclusions de l'anàlisi mostren que actualment l'ús més estès de la IAG entre l'alumnat és per generar principalment contingut escrit. Els usos més avançats —entre els quals s'inclou la generació d'imatge, vídeo, codi, simulació o enginyeria de prompts— són molt menys freqüents.
A més, revela que la via principal per aprendre a fer servir la IAG és l'autoaprenentatge. Segons Marta López Costa, membre de l'equip de coordinació de l'estudi i una de les responsables del grup de recerca en Educació (GREDU) de la UOC i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, creu que cal "construir una cultura pedagògica d'ús de la IA".
En aquest sentit, considera que "el primer pas és que l'escola assumeixi un paper actiu". D'altra banda, també apunta com un segon repte per als centres educatius ensenyar a verificar la informació. "Aquesta hauria de ser una competència central: contrastar respostes, buscar fonts fiables, detectar errors, entendre biaixos i no confondre fluïdesa textual amb veracitat", apunta la investigadora.
Ramon Puig, impulsor de la iniciativa i membre de la comissió sobre IA de l'Escola Pia de Catalunya, apunta a un altre repte pedagògic en aquest context: formar el professorat. Segons ell, els docents han de ser "referents de criteri" en l'entorn digital. Així, en lloc d'actuar com a 'policies' de la IA, fer-ho com a guia per "verificar, interpretar i preservar l'autoria de l'alumnat".
Per tot plegat, entre les recomanacions que fan hi ha l'elaboració d'un protocol o normativa de centre que garanteixi uns criteris comuns sobre què és la IAG i quins límits té; fer de l'escola un espai d'aprenentatge "crític", integrar la dimensió ètica i diversificar eines i usos més enllà de ChatGPT i de la generació de text.
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa