L’escola catalana no aconsegueix remuntar: l’anuari 2026 de l’educació a Catalunya confirma un rendiment global «mediocre»

Una setmana després de finalitzar el curs 2025-2026, marcat pel profund malestar docent davant una situació que el professorat considera «totalment insostenible», la Fundació Equitat.org –abans Fundació Bofill– ha presentat aquest dilluns l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026. L’informe, dirigit per Miquel Àngel Alegre i Francesc Pedró i elaborat per una cinquantena de professionals, ofereix una radiografia del sistema educatiu català que confirma, amb nombroses dades, el diagnòstic alarmant que fa mesos que els docents denuncien als carrers. Les xifres apunten a una cronificació de les desigualtats i dels mals resultats acadèmics, fins a situar el país en un «punt crític». Davant aquest escenari, la fundació afirma que és necessari «un replantejament profund» de les polítiques educatives per garantir el dret de tot l’alumnat a les oportunitats vitals. L’anuari constata, a més, que l’evolució positiva d’alguns indicadors de trajectòria formativa –com els aprovats de l’ESO i l’abandonament escolar prematur– s’ha estancat o fins i tot ha començat a retrocedir.

L’anuari ordena i analitza dades ja conegudes, com que entre 2015 i 2022, les proves internacionals PISA [que avaluen nens i nenes de 15 anys] reflecteixen una caiguda d’entre 30 i 40 punts en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, cosa que equival a la pèrdua de gairebé un curs escolar. O que el percentatge d’alumnes amb nivells baixos de competència ha augmentat en més de 10 punts.

Aquesta degradació també s’observa en les etapes inicials: en les proves PIRLS i TIMSS de quart de primària, la comprensió lectora va passar de 522 a 507 punts entre el 2016 i el 2021. Els indicadors de progrés juvenil segueixen aquesta estela negativa: la taxa de graduació a l’ESO ha caigut del 93% al 87% entre els cursos 2019-2020 i 2023-2024. Així mateix, l’abandonament escolar prematur (AEP), que s’havia reduït significativament, s’ha estancat entorn del 13,5% el 2025.

La desigualtat social com a eix de la crisi

Més enllà dels mals resultats globals, els autors de l’informe –dades en mà– tenen clar que l’origen social continua sent el principal determinant de l’èxit educatiu a Catalunya. «El pes de l’origen familiar, qui ets i d’on vens, és molt més gran a Catalunya que en altres països», remarca Mònica Nadal, directora d’investigació d’Equitat.org. Les dades parlen per si soles: la bretxa entre els alumnes de famílies amb més i menys renda és equivalent a tres cursos de desnivell en els resultats de PISA, una magnitud superior a la mitjana de l’OCDE. Quant a l’abandonament escolar primerenc, mentre que entre els joves més rics és gairebé insignificant (3,8%), entre el quartil de menor renda es dispara fins al 25,3%.

L’origen social continua sent el principal determinant de l’èxit educatiu a Catalunya

Els autors destaquen que la vulnerabilitat educativa s’ha tornat «sistèmica» a causa de tres factors clau. El primer, l’increment de la vulnerabilitat detectada: l’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques (NESE B) s’ha duplicat en tres anys, i ha passat de 155.726 a 304.736 estudiants, cosa que representa el 32,1% del total en les etapes obligatòries. En segon lloc, per les bretxes en el temps no escolar. Hi ha una exclusió persistent dels sectors vulnerables en les activitats extraescolars. El 2024, els nens de classe alta dedicaven el doble de temps a aquestes activitats que els de classe baixa. I, finalment, els autors de l’anuari destaquen la segregació escolar persistent. Malgrat els pactes vigents, la segregació socioeconòmica es manté inalterada; gairebé el 40% de l’alumnat pobre es troba en centres segregats a primària.

Nadal insisteix en la urgència d’una primària «més robusta», perquè cap nen acabi sisè de primària sense les competències instrumentals bàsiques per poder seguir els seus estudis amb èxit.

Recursos insuficients

Davant aquesta situació, tot i que el pressupost del Departament va créixer un 33% entre el 2020 i el 2025i va arribar als 7.926 milions d’euros, la inversió continua sent insuficient per cobrir l’explosió de necessitats. Catalunya dedica el 3,8% del seu PIB a educació (2024),una xifra llunyana al 4,5% de la mitjana espanyola i del 6% que marca la mateixa llei d’educació de Catalunya. «La nostra xifra actual d’inversió està encara està per sota d’on estàvem fa 15 anys», recorda Pedró.

El percentatge d’alumnes amb nivells baixos de competència ha augmentat en més de 10 punts entre 2015 i 2022

A ulls de l’investigador, la desproporció és «evident»: mentre que l’alumnat total va disminuir un 5,5% des del 2019, el volum d’alumnes amb necessitats específiques va créixer un 130%. Això es tradueix en ràtios que no milloren substancialment: a l’ESO, la ràtio d’alumnes per aula el 2024-25 és superior a la de fa 15 anys (28,6 davant 27,5).

Pedró posa exemples. A Catalunya hi ha 888 alumnes NESE B (amb necessitats educatives especials per motius socioeconòmics) per educador social.

Polítiques públiques sota examen

L’informe també analitza les respostes polítiques actuals, assenyalant llums i ombres. El Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques (2025-2028), tot i que aposta per l’equitat, només dedica el 0,2% del pressupost total del Departament a mesures específiques d’aquest tipus. D’altra banda, eines com el PMOE-PROA+ pateixen inestabilitat financera i excessiva càrrega administrativa.

La fundació planteja implementar un model de finançament per fórmula que distribueixi recursos segons les necessitats reals de cada centre

Com a contrapunt positiu, destaquen l’impuls de la formació professional (FP), amb un augment de 12.400 places en l’últim curs, i el desplegament de les «motxilles econòmiques», que garanteixen la gratuïtat de materials i sortides per a 189.000 alumnes vulnerables.

17 propostes per a un canvi estructural

Per sortir d’aquest estancament, l’Anuari proposa «un gir cap a l’equitat estructural» basat en diversos eixos. El primer, un suport directe a l’aprenentatge: Ampliar la «motxilla econòmica» per finançar dues o tres hores a la setmana d’acompanyament educatiu i incloure una «motxilla extraescolar» de 300 euros anuals per a activitats fora del centre.

La bretxa entre els alumnes de famílies amb més i menys renda és equivalent a tres cursos de desnivell en els resultats de PISA, una magnitud superior a la mitjana de l’OCDE

El segon, implementar un model de finançament per fórmula que distribueixi recursos segons les necessitats reals de cada centre. També proposen convertir les zones educatives en infraestructures de governança col·laborativa amb capacitat d’assignar recursos territorialment.

Els autors de l’informe recomanen també crear 8.000 noves places d’FP bàsica per retenir l’alumnat que no es gradua a l’ESO i dissenyar una política pròpia de beques que cobreixi tots els joves en situació de pobresa, amb imports de fins a 4.000 euros anuals.

Finalment, l’ampli document presentat aquest dilluns –la 20a edició de l’anuari– remarca la necessitat d’institucionalitzar l’avaluació de les polítiques educatives, fent preceptiva la rendició de comptes en tots els programes que superin els 500.000 euros de pressupost.