Espanya perdrà 1,3 milions d'alumnes potencials: la caiguda demogràfica obre la porta a una educació més personalitzada

Com a conseqüència de la caiguda de la natalitat, la població en edat d’estudiar (de 6 a 24 anys) descendeix a Espanya. I ho farà, encara més, en el futur. Entre el 2026 i el 2041 caurà un 13,7%, cosa que equival a 1,32 milions de persones menys en edats associades a l’ensenyament obligatori, postobligatòria i superior. El fenomen és complex i no serveixen de res les lectures fàcils del tipus "menys alumnes, menys despesa pública". En primer lloc, perquè la caiguda demogràfica no serà uniforme ni per territoris ni per etapes educatives.

Amb aquestes dades, un informe de la Fundació BBVA i l’Ivie (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques) reclama polítiques educatives dissenyades a mesura en funció de l’etapa educativa i el territori. No n’hi ha prou amb una planificació estatal o autonòmica: també cal mirar les diferències dins de cada comunitat, entre províncies, comarques i zones urbanes o rurals.

Publicat avui, l’informe adverteix que reassignar recursos pressupostaris i materials, des d’infraestructures educatives fins a professors, en funció de les necessitats demogràfiques no serà senzill. Per això la insistència que les administracions educatives reforcin ara la seva planificació futura. En aquest sudoku, a més, cal tenir en compte l’onada de jubilacions que es produirà entre el personal docent. Segons els autors, aquesta circumstància obre marge per reorientar plantilles: en lloc de substituir automàticament cada plaça al mateix lloc i especialitat, les noves incorporacions s’haurien de planificar segons les necessitats previstes per edat, etapa i territori.

L’informe, de fet, destaca l’envelliment del professorat com un factor rellevant. A les universitats públiques, l’edat mitjana del professorat és de 49,5 anys (dades del curs 2023-2024) i el 18,7% té 60 anys o més. A secundària, un 35% del professorat supera els 50 anys.

"Només una adequada programació a mesura podrà donar resposta apropiada a les necessitats educatives de la societat", conclouen els autors. No és la primera vegada que els experts avisen del fenomen. El 2023, EsadeEcPol ja advertia del canvi d’escenari i demanava al Govern i les comunitats que moguessin fitxa, en línia amb el que ara reclamen la Fundació BBVA i l’Ivie.

En educació primària, la caiguda de l’alumnat potencial superarà el 10%. A l’ESO serà del 20,3% i en la secundària postobligatòria arribarà al 23,7%. En canvi, entre els joves en edat de cursar estudis superiors, el descens serà més reduït: un 8,7%. Aquest matís és rellevant perquè la despesa pública per estudiant és molt més alta a la universitat: 11.347 euros per alumne, davant els 5.806 euros a secundària i FP i els 4.720 euros a infantil i primària. És un dels arguments que porten els experts a rebutjar la lectura fàcil de "menys alumnes, menys despesa educativa generalitzada".

Un altre argument per sostenir la complexitat de l’assumpte és que les tendències demogràfiques assenyalen un creixement de la població menor de sis anys: els nens de 0 a 2 anys augmentaran un 18% i els de 3 a 5 anys, un 7,5%. Això implicarà, efectivament, més necessitats de despesa en educació infantil.

Diferències autonòmiques

La política educativa que haurà de ser dissenyada no podrà ser cafè per a tothom, ja que les diferències territorials són molt importants. Totes les comunitats perdran població de 6 a 24 anys, però no al mateix ritme. La caiguda serà menor al País Valencià (5%) i a les Balears (8,6%). En canvi, serà molt més intensa a Cantàbria (gairebé un 23%), Extremadura (23%) i especialment a Ceuta i Melilla, amb descensos superiors al 30%.

Catalunya no està entre els territoris que registraran una caiguda demogràfica educativa més gran. La població de 6 a 24 anys caurà un 11,8%, menys que la mitjana espanyola (13,7%). En l’ensenyament obligatori, el descens previst serà molt semblant al del conjunt del país: 14,4% davant el 15,4%. La caiguda serà més lleu entre la població en edat de cursar estudis superiors: un 5,8%, davant el 8,7%. En canvi, creixerà amb força la població infantil: un 15,1% en el tram de 0 a 5 anys.

Lluny de pintar un panorama catastròfic (a ningú li agrada la idea de tancar escoles), l’informe assegura que el descens demogràfic pot ser una oportunitat per millorar la qualitat del sistema educatiu. Una de les mesures que proposen és la reducció de ràtios on sigui possible, una cosa que estarà reflectida en una llei que encara s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Altres iniciatives recomanades en l’estudi són reforçar l’atenció primerenca, combatre l’abandonament educatiu, impulsar l’FP i enfortir la formació contínua al llarg de la vida.

Subscriu-te per seguir llegint