Salut i enginyeries lideren l’ocupació i el sou dels graduats universitaris

Els graduats universitaris s’acosten a la plena ocupació, però no tots accedeixen al mercat laboral en les mateixes condicions. L’Enquesta d’Inserció Laboral 2026, elaborada per l’Agència per a la Qualitat Universitària (AQU), revela que nou de cada 10 titulats estan en actiu als tres anys de graduar-se (moment de la radiografia) i situa la taxa d’atur en el 6%, molt per sota de la registrada entre la població general. Després d’aquesta fotografia positiva, no obstant, persisteixen importants diferències segons els estudis. La salut i les enginyeries lideren els indicadors d’inserció i qualitat laboral, mentre que Humanitats continua acumulant més nivells de sobrequalificació i sous més baixos. De fet, els graduats en Medicina guanyen 1.860 euros bruts al mes més que els titulats en Història. Els primers cobren 3.783 euros bruts mensuals, en comparació amb els 1.920 euros dels segons.

El cas de Medicina i Història és el més extrem, però reflecteix una tendència. Els graduats de titulacions STEM (sigles, en anglès, de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) cobren uns 300 euros més al mes de mitjana que la resta. No obstant, ni tan sols aquests perfils han aconseguit recuperar el poder adquisitiu del 2011. Tot i que els salaris nominals han augmentat, la inflació ha erosionat els guanys reals del conjunt dels titulats universitaris. I –tot i que no sorprèn, és important remarcar-ho– persisteix encara la bretxa de gènere. L’enquesta assenyala que els homes titulats en Medicina i Odontologia guanyen de mitjana 484 euros més que les dones. En Enginyeria Civil, els homes també cobren 466 euros al mes més que les dones.

Les diferències entre àmbits de coneixement continuen sent profundes. Les Humanitats presenten una xifra més alta de graduats que exerceixen tasques per a les quals no s’exigeix titulació universitària. Dins d’aquest àmbit, Belles Arts registra l’índex de qualitat ocupacional més baix de tot l’estudi. L’adequació entre la formació rebuda i l’ocupació desenvolupada també ha empitjorat lleugerament en Arts i Disseny, en Educació i en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). En el cas de les TIC l’informe no identifica una única causa, però assenyala diversos factors que poden ajudar a explicar el retrocés: la caiguda en la valoració de les competències relacionades amb la recerca i gestió d’informació, l’augment de la sobrequalificació i l’aprofitament limitat dels perfils amb doble titulació.

Menys de tres mesos

Malgrat aquest lleuger empitjorament, les TIC i les enginyeries mantenen una posició privilegiada. A més de presentar alguns dels millors resultats d’ocupació i qualitat ocupacional, són els àmbits en els quals la incorporació al mercat laboral es més ràpida: el 85,2% dels titulats troben la seva primera feina en menys de tres mesos. Salut també se situa entre els sectors amb millors perspectives. Medicina i Odontologia destaquen pels seus elevats nivells d’inserció laboral, adequació de l’ocupació i satisfacció amb els estudis cursats.

Els dobles graus ofereixen, en general, una millor adequació laboral, però l’estudi introdueix un matís important: només un de cada tres titulats exerceix funcions relacionades específicament amb les dues carreres que ha estudiat. Fins i tot en enginyeries, l’àmbit on més s’aprofita aquest doble perfil, la proporció es limita al 39%.

La sobrequalificació baixa a mesura que creix el nivell d’estudis. Entre els titulats de màster, set de cada 10 desenvolupen funcions específiques de la seva formació. En el cas dels doctors, quasi la meitat ocupa llocs de lideratge, siguin càrrecs directius o intermedis. En canvi en l’empresa privada només un de cada tres realitza tasques estrictament vinculades a la seva formació doctoral.

Una altra dada rellevant que assenyala l’informe és que quatre de cada 10 persones graduades van compaginar estudis amb una feina relacionada amb la carrera. Segons l’estudi, aquestes persones tenen més probabilitats d’exercir funcions específiques vinculades a la seva formació un cop graduades.

De fet, un dels canvis més destacats de l’edició del 2026 de l’enquesta, que l’AQU realitza des de fa 25 anys, és que, per primera vegada, les pràctiques universitàries han desbancat els contactes personals i familiars com a principal porta d’entrada al mercat laboral. L’enquesta també recull un avenç històric en l’ensenyament de l’anglès. Per primera vegada des que va començar la sèrie d’enquestes, aquesta competència obté un aprovat general per part dels graduats. Malgrat aquest avenç, l’anglès continua sent la competència en la qual els estudiants perceben més marge de millora, especialment entre els universitaris graduats de l’àmbit de les ciències.