Alba Ferran (Ustec): "És greu que es culpi els docents de l'error de PISA i que l'hagin ocultat durant tant de temps"

–L'ha sorprès la polèmica sobre les proves PISA i que l'explicació oficial hagi deixat entreveure la sospita que els centres podrien ser-ne responsables, en apuntar que potser es van equivocar a l'hora d'aplicar els criteris d'exempció de l'alumnat?

–Hauria de sorprendre, però no és la primera vegada que l'Administració eludeix responsabilitats. És greu que es culpi els centres i els docents. Fa mesos que això se sap i el Departament sembla que ho ha ocultat expressament fins ara, a finals de juliol. També és especialment greu que es destinin milions a l'OCDE i es doni més importància a aquests resultats que als professionals que treballem als centres i coneixem la realitat de les aules, les mancances i els àmbits en què cal invertir.

–Vostè no només va viure les negociacions d'aquest curs amb Educació des de dins, sinó que també va ser l'encarregada de relatar-les, en una retransmissió que van seguir gairebé 8.000 persones. Quin balanç fa d'aquell intens mes de maig?

–Ens ha servit per aprendre a aplicar noves formes de sindicalisme. Abans era una mica allò de: "Toca fer una vaga per la llengua; qui vulgui que la faci". Aquí vam decidir preguntar primer quines eren les demandes i construir-les col·lectivament. Pel que fa a la retransmissió, sí que hi ha lloc per a una certa autocrítica.

–Quina?

–Pensava que, retransmetent la mesa de negociació, el missatge quedava clar, i no era així. Algú et deia que el preacord no era suficient perquè no incloïa la clàusula de l'IPC, i jo pensava: "Però si ja he explicat que ens han dit que això no es negocia en aquesta mesa!". Una cosa és retransmetre-ho tot i una altra que el missatge arribi.

"És greu que l'Administració eludeixi responsabilitats pel desgavell de les proves PISA, culpi els centres i doni més valor a l'OCDE que als professionals que coneixen la realitat de les aules."

–El fet d'haver estat tan transparents se'ls va girar en contra?

–No, és positiu. Abans no retransmetíem les negociacions en directe, però sempre en publicàvem resums. Com a docent, m'agrada saber exactament de què es parla, què es diu i què no, i crec que això s'ha de mantenir.

–Si es reprèn la negociació, la seva intenció és continuar amb la mateixa dinàmica de retransmetre-la, arribar a un preacord i sotmetre'l a votació?

–En teoria, sí. Una altra autocrítica és el moment en què vam passar a la consulta. Volíem acabar el curs consolidant avenços, no pas tancar etapes, sinó assegurar determinades qüestions i continuar avançant. Això no es va acabar d'entendre. Hi havia gent que interpretava que, si se signava, deixaríem de mobilitzar-nos. A més, la consulta es va fer conjuntament amb altres sindicats i vam haver d'acceptar un format comú.

–Seguint la retransmissió feia la impressió que la qüestió salarial ocupava el centre de la negociació, una cosa que no va agradar a molts sectors.

–Això no és cert. Al març, el salari es va deixar per a l'últim dia i s'hi va dedicar molt poc temps; aquesta va ser una de les nostres queixes. Al maig hi va haver més hores per parlar de salaris, però també moltes dedicades a l'educació inclusiva.

–Sigui com sigui, va quedar el missatge que bàsicament s'havia parlat de diners. De fet, la negociació es va tancar amb una millora salarial important. Com van viure que, després de lluitar tant per un augment reclamat pel col·lectiu en una consulta prèvia, una part dels seus companys se'ls tirés a sobre?

–Vam dir que la consulta era vinculant i, quan va sortir el "no", vam mantenir les vagues, l'organització i vam redefinir els objectius. Nosaltres representem el col·lectiu, no pas a nosaltres mateixos. Hem consolidat alguns avenços i podem continuar lluitant per la resta. El "no" no rebutjava les millores, sinó que deia que no eren suficients.

"El Govern ens va dir, i jo ho vaig retransmetre, que si no signàvem el preacord l'oferta desapareixeria; volíem que la gent decidís si era suficient, i l'única manera de fer-ho era disposar d'un preacord."

–En qualsevol cas, Ustec va fer campanya pel "sí" i va perdre.

–Vam signar el preacord perquè, si no, no hi havia res a consultar ni cap avenç sobre la taula. El Govern ens va dir, i jo ho vaig retransmetre, que, si no signàvem el preacord, l'oferta desapareixeria. Volíem que la gent decidís si era suficient, i l'única manera de fer-ho era disposar d'un preacord. La campanya pel "sí" va ser, en part, una reacció, perquè quan vam sortir de la negociació la campanya pel "no" ja estava en marxa. Ens ha servit d'aprenentatge. A la conferència interna vam dir que, si ens tornem a trobar en una situació semblant, abans de decidir si fem campanya pel "sí" o pel "no", o si signem un preacord, hem d'obrir mecanismes interns de consulta. Som un sindicat gran, ampli i majoritari. Si tenim un debat assembleari sobre si una proposta és suficient, si cal portar-la a consulta o demanar el vot favorable, en sortirem reforçats.

–La idea no és fer un pas enrere en aquesta democratització de les decisions, sinó ampliar-la?

–Sí. Forma part dels valors del sindicat.

"Les colònies i les sortides són fonamentals, però calen garanties per a l'alumnat i unes condicions dignes per a tot el personal."

–No sembla que aquesta resposta tranquil·litzi gaire les famílies. La situació es presenta força ingovernable.

–Jo estava tranquil·la. Sabia que decidiria el col·lectiu i que nosaltres faríem el que decidís. La consellera diu que reunirà tots els agents; tant de bo escolti les famílies i comprovi que diuen el mateix: falten recursos a l'escola pública i cal solucionar-ho.

–Les famílies comparteixen la lluita per l'escola pública, però també estan cansades. La vaga del 8 de setembre no ha caigut gaire bé, després de tres mesos d'aturada i sense un full de ruta clar.

–Per això han servit aquests tres mesos. La vaga mostra que el conflicte continua obert; començar el curs amb normalitat faria pensar que el pacte ja ens satisfà. Però la gent va votar que les millores eren interessants, tot i que insuficients. Hem reorganitzat les prioritats i hem consultat una afiliació àmplia i representativa. Començarem el setembre amb la vaga i dedicarem el setembre i l'octubre a visitar centres i fer assemblees arreu de Catalunya. Si cal, impulsarem noves vagues a partir de l'octubre. A més de fiscalitzar que s'apliqui allò que s'ha aconseguit, demanem un nou acord de país que resolgui de debò les mancances del sistema. El "no" exigeix un canvi de plantejament, impossible sense destinar-hi el 6% del PIB. Cal accelerar la reducció de les ràtios i limitar la matrícula viva.

–La seva idea és replantejar el sistema de dalt a baix?

–Es podria fer un canvi complet si hi hagués una aposta real i es treballés amb tots els agents, incloses les famílies. Mentrestant, cal augmentar els recursos, reduir les ràtios i concretar les dotacions d'educació inclusiva.

–Tenen previst reunir-se amb la Conselleria per posar aquestes demandes sobre la taula?

–No, i això és una irresponsabilitat per part del Govern. Si vol evitar la vaga del 8 de setembre, que ens convoqui a negociar. Han tingut tres mesos i no ho han fet. Nosaltres estem disponibles, com sempre. Diuen que han esgotat la negociació amb els sindicats; però si la comunitat educativa, el Consell Escolar de Catalunya i la resta d'agents els demanen revertir les mancances, ho faran o es reuniran per continuar igual?

–Deia que la vaga pretén mostrar que el curs no començarà amb normalitat. Què hauria de passar perquè la desconvoquessin?

–Entenc que no es poden fer tots els canvis d'un dia per l'altre, però sí fixar objectius i un calendari. Si dius que no pots reduir les ràtios el curs vinent, però sí el següent; que pots augmentar les dotacions d'educació inclusiva o blindar el català, ja ofereixes una perspectiva. La llengua no era entre les prioritats inicials, però ara la gent la planteja perquè cada vegada hi ha més atacs.

"Defensem una reforma horària amb jornada intensiva tant a primària com a secundària, amb activitats extraescolars gratuïtes i universals a les tardes."

–La relació entre el professorat i les famílies no passa pel seu millor moment, i començar el curs sense sortides ni colònies no sembla el millor camí per a la reconciliació.

–Creiem que les colònies i les sortides són fonamentals, però calen garanties. Que hi pugui anar tot l'alumnat, que les persones acompanyants estiguin ben remunerades i que les condicions siguin les adequades. Fa anys que defensem una reforma horària amb jornada intensiva de matí tant a primària com a secundària, amb activitats extraescolars gratuïtes i universals a la tarda. Tot l'alumnat hauria de rebre una educació de qualitat, anar de colònies i d'excursió i tenir accés a activitats extraescolars. La pilota és a la teulada del Departament.

"La consellera diu que reunirà tots els agents; tant de bo escolti les famílies i comprovi que diuen el mateix que nosaltres: falten recursos a l'escola pública i cal solucionar-ho."

–Què caldria perquè es reprenguessin les sortides i les colònies?

–Garanties perquè l'alumnat disposi de tot el que necessita i perquè tot el personal estigui remunerat dignament, no només els docents, sinó també els monitors i la resta de professionals. Quan es garanteixin unes condicions suficients, la gent acceptarà tornar a fer colònies i sortides.

–Què considerarien unes condicions suficients?

–Potser caldria consultar-ho al col·lectiu.