Catalunya trepitja el fre digital: els llibres en paper guanyen pes i el primer ordinador es retarda fins a 6è de Primària

Després de la borratxera digital accelerada per la pandèmia i alimentada pels fons europeus, Catalunya afronta el nou curs amb la voluntat d’aprofundir en la "desdigitalització selectiva" iniciada l’any passat amb el Pla de Digitalització Responsable, presentat el juny del 2025. Després de prohibir per complet els mòbils durant l’educació obligatòria i ordenar la retirada progressiva de les pantalles digitals a infantil [una cosa que alguns centres encara esperen], els centres avancen ara en la reducció de l’ús indiscriminat de dispositius i la recuperació del paper, l’escriptura a mà i, en alguns casos, els llibres de text físics. Una de les novetats en aquest àmbit és que l’entrega del primer ordinador individual per part del Departament d’Educació es retarda de 5è a 6è de primària.

En paral·lel, alguns centres que en els últims anys havien apostat per llibres de text digitals [més econòmics] tornen a la versió en paper i reserven les llicències digitals només per a aquelles tasques en què aporten un valor pedagògic afegit, com en alguns temes de matemàtiques.

"Els equips docents s’han adonat que calia fer un pas enrere o uns quants, i s’estan fent, tot i que la tecnologia no desapareix", assenyala la cap d’estudis d’un institut de la capital catalana, que confirma que cursos enrere molts llibres de text de consulta eren digitals, però que fa un parell de cursos el claustre va decidir que els llibres de text tornessin al paper.

La majoria de les editorials ofereixen totes dues coses: digital o en paper, i la versió digital és més econòmica; però la llista de contres era molt més gran (i sempre hi ha alternatives, com la socialització de llibres o que el centre els adquireixi i els reparteixi). "Ens vam adonar que els nens havien d’escriure molt més del que ho estaven fent i s’ha passat a l’opció paper de nou, als clàssics", prossegueix. En donen fe les llibreries, que han notat que l’augment dels llibres de text en format digital s’ha revertit i que cada vegada més centres tornen als productes físics.

Això de la desdigitalització selectiva no és una manera de parlar. "El classroom continua existint i és una eina de comunicació que funciona i ens ajuda, però el classroom no elimina l’agenda, ni que jo digui una cosa en veu alta a l’aula, ni que utilitzi la pissarra per comunicar-me amb els meus alumnes, és una via més", assenyala una professora de català d’un institut escola a l’àrea metropolitana de Barcelona. Defensa la utilitat del classroom per a l’alumne que ha anat a classe o per al que no segueix, a més de per al control de les famílies. Allà ho tenen tot i poden veure si el seu fill ha entregat o no la tasca, tot i que cada vegada hi ha menys tasques que requereixin la pantalla per fer-se. "És més una eina de comunicació", afegeix.

En la mateixa línia, una altra docent compara l’ordinador amb "un llapis o un bolígraf". "És un mitjà més perquè es doni l’aprenentatge, però no pot servir per omplir hores ni convertir-se en un objectiu en si mateix", assenyala. "No és una metodologia, sinó una eina puntual que de vegades necessito", insisteix. Al seu claustre, explica, hi ha cada vegada més consciència que el seu ús ha de ser menys freqüent que en els últims anys i limitar-se a l’estrictament necessari.

Una cautela que també respon a un altre problema: la tecnologia, adverteix, és un dels principals focus de conflictes de convivència als centres. Amb tot, detecta un canvi positiu entre l’alumnat: els adolescents són cada vegada més conscients dels seus drets i dels límits en l’entorn digital. "Cada vegada venen més nois a dir-nos: ‘M’han fet això i això no m’ho poden fer’. En són conscients".

Tot el pes a les escoles

"Som les mateixes escoles les que intentem anar corregint l’ús de les pantalles quan creiem que se n’ha fet un ús excessiu, tot i que no hagi sigut el nostre cas", reflexiona la directora d’una escola a l’Eixample barceloní. Segons el seu parer, el debat va molt més enllà de posar o treure pantalles: "També hi ha els robots, les maletes per fer vídeos, els estudis de ràdio... Són molts materials comprats amb fons europeus la incorporació a les escoles dels quals s’ha fet tan de pressa que no hem tingut temps de reflexionar-hi".

Aquesta mestra posa com a exemple la ràdio escolar: "¿Volem fer una ràdio a l’escola? ¿Com la voldrem fer? ¿Què volem ensenyar? ¿Amb quins grups?". El problema, resumeix, és la falta de temps i d’una estratègia clara: "No hi ha un espai de reflexió. Primer, perquè des de dalt es va una mica fent voltes; i, després, perquè quan tot això aterra a les escoles, els que hem de concretar-ho també anem bastant perduts".

"No podem dir que no a tot, però al que diem que sí hem de tenir clar per què", conclou.

Dos anys de diferència

Així, hi ha escoles que no ñunicament han retardat l’entrega del primer portàtil a 6è de primària –com assenyala el Pla de digitalització responsable del Departament–, sinó que han optat per comprar prestatgeries de seguretat i deixar-los al centre, ja que els alumnes no en feien un bon ús a casa. Centres que han passat de deixar ordinadors de Departament a 5è de primària –ordinadors que els nens s’emportaven a casa seva, amb la qual cosa el centre els perdia el rastre durant hores– a retardar-ne la sortida de l’escola fins a 1r de l’ESO, ja que a 6è els entregaran, però no deixaran que els nens se’ls emportin a casa seva.

L’informe Usos dels dispositius digitals als centres educatius i efectes percebuts en els aprenentatges i en el benestar de l’alumnat, que va publicar l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) el maig del 2025, ja apuntava que la majoria dels centres participants en l’avaluació ja havia reduït la freqüència d’ús dels dispositius.

El document assenyala també que els docents catalans perceben el seu ús actual com a "responsable i vinculat a finalitats educatives". "Els ordinadors tenen més presència en els cursos superiors i les tauletes tenen un ús residual", destaca l’informe, que identifica els efectes negatius que han portat a l’actual desdigitalització: una menor qualitat en l’expressió escrita i la comprensió lectora, distraccions i usos inadequats.

La mateixa anàlisi assenyalava que l’ús per buscar informació i la gamificació generen unes valoracions diverses. El professorat detecta i denuncia una falta de formació i acompanyament per part de l’Administració educativa i reclama que l’Administració estableixi criteris clars sobre l’ús dels dispositius digitals –respectant l’autonomia dels centres–, i s’identifica la necessitat de comptar amb recolzament tècnic especialitzat.