15 de gener de 2021
15.01.2021
Regió7

A Manresa ja no neva quan toca?

La nevada de la setmana passada va deixar gruixos de neu importants a gran part de la Catalunya Central. Tot i això, la neu va caure en una quantitat minsa a Manresa i gairebé no va arribar a agafar.

15.01.2021 | 21:27
Imatges del dissabte dia 9 de gener quan va nevar arreu del país

Manresa té la fama de ser una ciutat molt freda durant els mesos d'hivern. Ho és tant que fins i tot els mateixos manresans l'arriben a anomenar Manrússia. Però enmig d'aquesta fama, avui fa una setmana, amb tota la península Ibèrica immersa sota la borrasca Filomena, la neu es va quedar a les portes de la ciutat tot contribuint a alimentar la teoria que les nevades, fins i tot quan són generalitzades, passen de llarg. I és que des de Manresa mateix, durant el cap de setmana i un cop els núvols es van anar aixecant, es podia constatar com la neu, que no va arribar a la capital del Bages, sí que va quedar, i de forma persistent, a punts ben propers i ben visibles des de bona part de la capital bagenca. Regió7 ha parlat amb tres meteoròlegs per donar resposta a aquesta situació.

La geògrafa-meteoròloga i comunicadora manresana Miriam Santamaria explica que aquesta minsa nevada que es va produir a Manresa és «un fenomen estrany perquè va nevar a cotes més baixes de les comarques de ponent» i que la situació s'hauria d'analitzar a fons. Tot i això, també destaca que aquestes situacions poden passar, com quan per exemple plou en un poble i en canvi no ho fa al del costat. En aquest sentit, assenyala que tot i que la meteorologia pot fer prediccions de nevades generals, «els localismes i la geografia, com per exemple la presència d'un riu a un municipi, són clau» per a cada indret, i més en una zona amb una geografia tan variada i diferent com és Catalunya.

Dins d'aquesta diversitat geogràfica i també de climes que hi ha a Catalunya, remarca que, per la seva ubicació, al centre del país, a mig camí entre el mar i els Pirineus, la capital del Bages té un clima continental amb una influència mediterrània

La cota de neu i la temperatura pugen

Tot i la necessitat de fer una anàlisi en profunditat del perquè es va produir la situació d'ara fa una setmana, com remarca Santamaria, sí que hi ha algunes pinzellades que ajuden a entendre per què no va nevar a la ciutat.

Així, la berguedana Gemma Puig, meteoròloga de TV3, explica que avui fa una setmana, tot i que en un moment donat la nevada va arribar a Manresa, «la temperatura i la cota de neu al Bages i al sud del Berguedà van pujar ràpidament sense que tingués temps d'agafar i ser persistents» en punts amb altures inferiors als 600 i 700 metres per sobre del nivell del mar. També remarca que la setmana passada va nevar de forma generalitzada a Tarragona i les comarques de Lleida, però que, tal com va passar a la capital del Bages, la presència de neu també va ser testimonial o fins i tot en alguns punts ni tan sols va arribar-hi a caure flocs de neu.

El vent de gregal evita l'aire fred

El responsable de l'observatori de Pujalt, el meteoròleg Albert Borràs, explica que dissabte, després que caiguessin quatre volves de neu a Manresa i Igualada, per la vall del Llobregat va entrar vent de gregal, que també va arribar a l'Anoia, i això va evitar que nevés amb més intensitat a les cotes més baixes, com poden ser Manresa i també Igualada, ciutats on la nevada va ser mínima.

Aquesta explicació, però, no acaba de convèncer la meteoròloga Santamaria, que posa de manifest que el vent de gregal també va arribar a altres punts de la Catalunya Central, com per exemple Moià, on la neu sí que va quallar durant la jornada.

L'efecte illa de calor a les ciutats

I un altre element que també exposa Borràs és que «a les ciutats hi ha l'efecte illa de calor i pot costar més que hi nevi, i que quan ho fa la neu qualli en arribar a l'asfalt o a les teulades». El meteoròleg explica que aquest efecte d'illa de calor de les ciutats, que a la Catalunya Central es dona principalment a Manresa i Igualada, pot provocar diferències d'entre 3 i 4 graus quan hi ha un cel serè, i d'entre 1 i 2 quan hi ha núvols, respecte de municipis més petits i l'entorn més proper que no està urbanitzat. Aquesta calor la generen els mateixos edificis amb calefaccions, però també és la que queda acumulada a l'asfalt. I això explica també que quan la neu qualla, primer ho faci sobre els sostres dels vehicles, perquè són més freds que l'asfalt.

Miriam Santamaria afegeix que la neu és molt sensible, i que una diferència de temperatura de tan sols mig grau «és clau perquè nevi o no», alhora que detalla que, perquè hi hagi precipitació en forma de neu, la temperatura ha de ser d'entre zero i tres graus, una diferència que és la que hi pot haver entre ciutats i zones no urbanes o municipis més petits.

Quan neva a Madrid també neva a Manresa?

Cada cop que neva a Madrid, per als manresans no és estrany sentir la frase de «quan neva a Madrid, també neva a Manresa». Ara fa una setmana la situació de la neu a les dues ciutats era incomparable. Mentre que la capital espanyola va quedar immersa en una situació de caos per la gran quantitat de neu que s'hi va acumular, amb gruixos de fins a 60 centímetres en funció de la zona, a Manresa, la poca neu que hi va caure a primera hora del matí amb prou feines va prendre, i la que ho va fer, ràpidament va quedar diluïda per la pluja.

Miriam Santamaria explica que aquesta afirmació té base perquè Manresa i Madrid tenen uns climes «similars», encara que cada ciutat té les seves pròpies particularitats. Al costat de les similituds, ambdues, explica, tenen un clima continental, amb hiverns molts freds i estius molt càlids. A partir d'aquí, però, ja venen les diferències. Així, Santamaria remarca que aquest clima continental a Manresa té una influència mediterrània. Una altra de les particularitats de la capital bagenca és el pas del riu Cardener per la ciutat, que entre altres efectes, es tradueix, diu Santamaria, en la brisa marina que cap a les sis de la tarda puja pel riu. També afegeix que Madrid és una ciutat molt més gran i també situada a més altitud, uns 660 metres enfront dels 238 metres de la capital bagenca.

Amb aquests condicionants, explica que si arriba una borrasca per l'Atlàntic que travessa tota la península fa que hi hagi probabilitats que si neva a Madrid ho acabi fent a Manresa. Tot i això, remarca que, a part del clima, hi ha altres factors que poden acabar condicionant que la nevada arriba a Manresa, com per exemple el fet que el front ha de creuar molt territori i al llarg dels quilòmetres es debilita. I més enllà de Madrid, Santamaria explica que la mateixa comparació serviria per a altres municipis de l'entorn de la capital estatal, on no hi ha les diferències climatològiques de Catalunya, donada la diversitat geogràfica del territori català. Aquestes diferències a Catalunya venen donades per la geografia, amb un clima marcat pels Pirineus a la meitat nord, el mediterrani a tota la zona litoral i també l'Ebre, que actua com un gran regulador al sud del país.

D'altra banda, Albert Borràs posa l'afirmació en «entredit» i considera que «potser passava més en el passat quan feia més fred». Tot i això, lliga la possibilitat que hi hagi neu a les dues ciutats al fet que si hi ha aire fred a l'interior de la península, aquest «pot portar la neu cap aquí» i acabi nevant a Manresa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit