La tempesta que va provocar aquest dimarts la calamarsada de l’Empordà va arribar a tenir 20 quilòmetres d’altura, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Arran del fenomen, que va provocar pedres de 10 cm, una nena d'1 any va perdre la vida, la primera víctima mortal per calamarsa a Europa des del 1997.

Com es va formar la tempesta?

El SMC ha explicat en una nota de premsa que la tempesta es va formar per la xoc d'una massa de vent procedent de la Catalunya Nord i el vent del sud-est d’origen marítim. Concretament, l’anàlisi de l’atmosfera que s'ha fet mostra la presència d’un solc -una zona on es produeix una caiguda d’aire fred- al sud de França amb una temperatura d’entre -12 i -10 ºC a 5.800 metres. El pas del solc pel sud del Pirineu, on predominava la circulació de vent d’oest amb temperatura al voltant de -9ºC, va afavorir la formació d’una tempesta a la Catalunya Nord. A partir de les 18.00 hores, aquesta tempesta va arribar a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19.30 h va afectar la Bisbal de l’Empordà i a les 20 h ja es trobava sobre el mar.

L’anàlisi sinòptica mostra el pas d’un solc al sud de França amb una temperatura entre -12 i -10 ºC a 5800 metres, en canvi, més al sud del Pirineu predominava la circulació d’oest amb temperatura al voltant de -9ºC. En superfície, al mapa isobàric previst per les 15 TU s’observa poc gradient bàric amb un mínim de pressió a la zona interior de la vall de l’Ebre. El pas del solc, juntament amb les convergències a nivells prop de la superfície, van afavorir la formació d’un nucli convectiu a la Catalunya Nord. A partir de les 18 h, aquesta tempesta arriba a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19:30 h afecta la Bisbal de l’Empordà i a les 20 h ja es troba sobre el mar

Amb les imatges de la xarxa de radars de l’SMC s’observa que la tempesta es va iniciar a cavall del Ripollès i l’Alt Empordà, amb un creixement explosiu d’uns 10 km en 18 minuts. Llavors es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà, mantenint un gran desenvolupament durant el seu recorregut.

A mesura que s’anava desplaçant, la tempesta va anar creixent verticalment fins a superar els 20 km d’altura, un fet molt infreqüent a les nostres latituds.

Imatges de reflectivitat del radar i perfil vertical de la tempesta a les 17:30 TU

Es trenca el rècord de pedra de calamarsa

Des de l’any 2002, l’SMC ha elaborat una base de dades de temps violent basada en dades de l’ADV Terres de Ponent, la XOM i la campanya #meteocatpedra. D’acord amb aquesta base de dades, dimarts es va registrar la pedra més grossa fins a l’actualitat, amb 10 cm a la Bisbal d’Empordà, segons l’observador de la XOM, tot i que és possible que hi hagi hagut alguna pedra de mida superior. El màxim de diàmetre de pedra registrat fins aleshores havia estat de 7 cm a Torelló el setembre del 2014 i a Mollerussa el juliol del 2012.

Aquest estiu les pedregades han estat habituals des de finals de juliol i durant el mes d’agost. Fins a aquest dimarts, la pedra més grossa que s'havia registrat aquest estiu era de 6 cm i va caure a Montserrat el dia 25 d’agost.

Té a veure amb el canvi climàtic?

En relació amb la vinculació d’aquest episodi amb l’escalfament global, no hi ha, a hores d’ara, cap evidència sòlida que afirmi que s’estigui produint una major freqüència o intensitat de pedregades a l’àmbit mediterrani com a conseqüència d’aquest fenomen. “L'escassetat d'observacions a llarg termini, la comprensió incompleta del procés de la seva formació i els estudis limitats sobre la modelització dels processos de convecció, fan que els efectes actuals i futurs del canvi climàtic sobre les tempestes de calamarsa continuïn sent molt incerts”, diu la nota de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya.