El 2023 va ser el segon any més càlid i el més sec a Catalunya des del 1950

La temperatura mitjana frega els dos graus d'increment des de mitjans del segle XX i hi ha 254 hores més de sol

El pantà de Sau, a vista de dron, testimoni dels estralls de la sequera

El pantà de Sau, a vista de dron, testimoni dels estralls de la sequera / ACN/Jordi Borràs

ACN

El 2023 va ser el segon any més càlid a Catalunya des de 1950, amb una anomalia positiva de 2,4 graus respecte al període 1961-1990. En els darrers 74 anys només s'han superat els dos graus d'anomalia el 2022 i el 2023, segons el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya. D'altra banda, l'anomalia de la temperatura mitjana respecte al període preindustrial (1850-1900) va ser de 2,2 graus i la mitjana frega els dos graus d'increment des de mitjans del segle XX. També hi ha unes 254 hores anuals de sol més. Pel que fa a la precipitació, 2023 ha estat el més sec, amb una anomalia de -40,4% respecte de la mitjana del període 1961-1990. Els sis anys més secs des de 1950 s'han registrat en el període 2006-2023.

Pel que fa a l'anomalia de 2,2 graus del a temperatura mitjana respecte al període preindustrial, el Meteocat ha puntualitzat que això no vol dir que la temperatura mitjana ja hagi superat el límit d'1,5 fixat als Acords de París, ja que es tracta d'una dada puntual i per afirmar-ho cal que l'excés tèrmic sigui persistent i calculat en una mitjana de, com a mínim, vint anys.

En aquest sentit, l'anomalia dels darrers 20 anys a Catalunya respecte al període industrial és d'1,3 graus.

Per al període 1950-2023, la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,26 graus cada decenni, que es tradueix en un increment d'1,9 graus en els darrers 74 anys. Totes les estacions de l'any presenten una tendència estadísticament significativa envers l'augment de la temperatura, més elevada a l'estiu (+0,38)/decenni) i menor a l'hivern (+0,20/decenni). Juny i agost són els mesos que més han copsat l'increment tèrmic.

Pel que fa a la pluja, la tendència és a la baixa, amb una xifra de -2,3%/decenni. Això vol dir una disminució de precipitació mitjana a Catalunya del 17% respecte mitjan del segle XX. A més, es manté que l'estiu és l'estació de l'any amb un comportament més clar al descens de la precipitació, amb una tendència estadísticament significativa igual a -4,8%/decenni.

D'altra banda, els anys 2023, 2022 i 2021 han estat els més seces des de 1914 a l'Observatori Fabra, amb anomalies negatives al voltant del 50%.

Més nits tropicals i menys glaçades

El butlletí recull també un increment dels episodis climàtics extrems. Per exemple, el nombre anual de nits tropicals -per sobre dels 20 graus- és de 36 més que fa setanta anys, mentre que els dies anuals de glaçada -per sota dels 0 graus- han disminuït en 30 de mitjana.

A més, en el període 1971-2023 la intensitat i la durada de les sequeres ha augmentat i els períodes humits són menys extensos i menys intensos. L'actual sequera pluviomètrica (2021-2023) és un episodi excepcional i el més greu dels darrers cent anys.

Per últim, la insolació mitjana s'ha incrementat durant el període 1951-2023 a un ritme de gairebé 35 hores per decenni, de manera que actualment hi ha unes 254 hores anuals de sol més que a mitjans del segle XX. A més, el 2023 ha estat l'any amb més insolació des del 1951, amb un augment del 17,6% respecte del valor mitjà del període 1961-1990.