L’arribada de la calor extrema avança més d’un mes l’inici de l’estiu i elimina l’entretemps a Catalunya

A totes les escoles, els nens i nenes continuen estudiant que la primavera és una estació de l’any amb temperatures suaus que precedeix els mesos més càlids. En aquesta època, s’explica, en gran part del territori els termòmetres haurien de rondar els 20 graus durant el dia i baixar fins als 12 durant la nit. Per això, tradicionalment, aquesta època s’havia definit com un període d’“entretemps”, en què calia vestir-se per capes per suportar els canvis de temperatura.

Aquesta mateixa lliçó sobre com canvien les estacions es fa ara en aules que han passat del fred a la calor en molt pocs dies i que, segons indiquen els registres, ja marquen valors propers als 30 graus en ple mes de maig. És a dir, ja presenten temperatures pròpies de l’estiu encara en plena primavera. I no és casualitat. Els experts afirmen que el canvi climàtic s’ha carregat l’“entretemps” i, alhora, està afavorint canvis bruscos de temperatura, avançant diverses setmanes l’arribada de l’estiu i deixant valors cada cop més inèdits per a l’època.

Des de mitjans de maig, Espanya es troba immersa en un episodi càlid que ha disparat els termòmetres per sobre dels 30 graus en gran part del territori i ha deixat màximes properes als 40 graus en punts del sud peninsular. Els experts afirmen que aquests valors estan entre 5 i 10 graus per sobre del que és habitual per a aquesta època de l’any i que, de fet, s’assemblen més a xifres d’un mes d’agost que no pas a les d’un mes de maig.

Aquestes xifres, a més, han arribat de manera sobtada després d’un canvi molt brusc en les temperatures que ha provocat oscil·lacions de fins a 15 graus en qüestió de pocs dies. Aquesta arribada sobtada de la calor, impensable dècades enrere i cada cop més habitual en els últims anys, mostra fins a quin punt el canvi climàtic està portant el clima cap als extrems.

Segons explica el meteoròleg Mario Picazo, l’escalfament global s’ha carregat del tot l’entretemps a Espanya. “L’estiu s’ha fet fort i s’ha menjat part de la primavera i part de la tardor. Les altes temperatures arriben fins a un mes abans del normal i triguen més a marxar. La mateixa definició de les estacions està canviant”, comenta l’especialista de l’equip d’‘eltiempo.es’.

A això cal afegir-hi que els fenòmens s’estan tornant cada cop més extrems i prolongats en el temps. “Abans un episodi càlid com aquest podia durar 2 o 3 dies com a màxim, mentre que ara veiem que s’estén fins a 2 setmanes i que arriba a temperatures més altes del que és habitual per a aquesta època. Aquest tipus d’extrems és un dels símptomes més clars del canvi climàtic”, afirma Picazo en una entrevista amb El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7.

Anomalia de temperatura

Les dades parlen clares. Segons explica Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), a Espanya l’últim any “normal” pel que fa a temperatures va ser el 2018. “Des d’aleshores hem tingut un any càlid (2021), dos molt càlids (2019 i 2020) i quatre extremadament càlids (2021, 2023, 2024 i 2025). Per trobar un any més fred del que és habitual ens hem de remuntar al 2013. A partir d’aquí han predominat clarament els períodes més càlids del normal”, afirma l’especialista.

A més, recorda que des del 1961 fins ara la temperatura mitjana a Espanya ha augmentat aproximadament 1,75 graus i que això, a la pràctica, s’ha reflectit en estacions més càlides del normal. L’any passat, sense anar més lluny, el mes de juny va estar fins a 3,6 graus per sobre del que és habitual i l’estiu, en conjunt, va registrar una anomalia de més de 2 graus respecte a la mitjana.

L’últim any amb temperatures normals a Espanya va ser el 2018 i des d’aleshores gairebé tots els mesos han estat més càlids del que és habitual

A Catalunya la situació és encara més anòmala. “L’últim any sense cap tipus d’anomalia va ser el 2010. Des d’aleshores, tots els anys han estat més càlids que la mitjana. Pel que fa a estacions, cal remuntar-se al 2013 per trobar una primavera normal i al 2002 per veure com era un estiu amb temperatures habituals”, comenta el cap de la unitat de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cunillera.

Els registres, afirma, mostren que l’escalfament global ha provocat un augment de la temperatura mitjana que es veu durant tot l’any però que assoleix la seva màxima intensitat a l’estiu.

L’any passat, per exemple, a Catalunya el juny es va tancar com el més càlid dels últims 70 anys, amb valors fins a 6 graus per sobre de la mitjana climàtica, i l’agost, per la seva banda, va registrar una anomalia de més de 3 graus. “Es tracta de xifres impensables fa 50 anys i que ara s’han convertit en la nova normalitat”, comenta Cunillera.

Efectes de la calor

La calor és un fenomen que no només es reflecteix en els termòmetres. Segons explica Picazo, les altes temperatures afecten tots els sectors de la societat “des de la salut pública fins a l’agricultura i activitats econòmiques com el turisme”.

“Un dels focus més preocupants de calor són els entorns urbans perquè a les altes temperatures s’hi suma l’efecte multiplicador de l’asfalt i dels edificis, el que es coneix com a illa de calor. Tot plegat, sumat a l’efecte de la contaminació atmosfèrica, s’associa clarament a un augment de les taxes de mortalitat durant els episodis de calor”, afirma l’especialista.

Per això, defensa “adaptar-nos”, des de les infraestructures fins a les rutines de treball i els hàbits, a un escenari en què, a causa del canvi climàtic, sabem que la calor asfixiant “ja no és una anomalia puntual”, sinó que “serà cada cop més present a Espanya”.

Són molts els que aquests dies es pregunten si aquesta calor asfixiant de maig podria ser un presagi d’un estiu de temperatures extremes. Sobre aquesta qüestió es pronuncia Cunillera, que recorda que “no té per què haver-hi una relació directa” entre aquest episodi i la situació dels mesos vinents, ja que després d’aquest episodi de calor podrien arribar setmanes amb temperatures més suaus.

Això sí, segons recorda l’expert, el canvi climàtic augmenta les probabilitats que les temperatures es mantinguin altes per a l’època en els mesos vinents. En aquest sentit, els models estacionals de l’Agència Estatal de Meteorologia preveuen fins a un 60% de probabilitats que aquest estiu sigui més càlid del que és habitual a tot Espanya. A més, a escala global, també s’espera que la formació d’El Niño deixi un altre any de rècords de temperatura arreu del planeta.