Els científics confirmen que El Niño ja és aquí i hi ha fins a un 63% de probabilitats que assoleixi una intensitat molt forta

El Niño ja és aquí. Un dels organismes científics més importants del món en la vigilància del clima global, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), confirma que a les aigües llunyanes del Pacífic equatorial ja s'estan registrant tots els paràmetres relacionats amb l'inici d'aquest fenomen climàtic. La temperatura del mar es troba per sobre de la mitjana, s'observa una anomalia en els vents regionals i els índexs de convecció estan per damunt del que és habitual per a aquesta època de l'any. Tot plegat, afirmen els experts, indica que El Niño ja ha iniciat oficialment el seu recorregut.

Els models apunten que el més probable és que aquest fenomen continuï intensificant-se almenys fins a la tardor vinent i que hi hagi fins a un 63% de probabilitats que assoleixi una intensitat «molt forta». Si això es confirma, la comunitat científica afirma que la formació d’un «Superniño» podria tenir impactes a escala global i intensificar encara més l’augment global de les temperatures provocat pel canvi climàtic. La mateixa ONU va afirmar que, si això succeeix, seria l’equivalent a «afegir llenya al foc en un món que ja crema».

Fa mil·lennis que el nostre planeta registra de manera cíclica l’arribada d’El Niño i La Niña, dos fenòmens naturals que tenen lloc quan les aigües del Pacífic equatorial s’escalfen o es refreden per sobre del que és habitual i que, en conseqüència, provoquen un efecte en cadena capaç d’alterar el clima en diversos indrets del planeta. Els períodes sota la influència de La Niña solen associar-se a un lleuger refredament de la temperatura mitjana global, mentre que els d’El Niño es relacionen amb períodes més càlids.

El problema és que ara, a causa de l’acceleració del canvi climàtic, aquests cicles climàtics naturals han adquirit una dimensió mai vista. Durant els anys de La Niña ja no es registra una disminució global de les temperatures, sinó que, en el millor dels casos, l’escalfament global es redueix unes dècimes. En canvi, durant els anys d’El Niño, l’impacte d’aquest fenomen se suma al de l’escalfament global ja accelerat i, per tant, dona lloc a augments encara més marcats de les temperatures, episodis de calor més extrems i nous rècords de temperatura a escala mundial. I aquest és l’escenari que preocupa els experts.

Mesures d’adaptació

Les Nacions Unides van llançar fa només unes setmanes una advertència sobre la possible arribada d’un Niño molt fort. «Hem de preparar-nos per a un possible episodi intens d’El Niño, que agreujarà les sequeres i les pluges intenses en àmplies regions del món i que, a més, incrementarà el risc d’onades de calor tant a terra com a l’oceà durant els pròxims mesos», va afirmar Celeste Saulo, secretària general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Saulo també va recordar que l’última vegada que es va registrar un fenomen d’aquest tipus a escala global va ser el 2024, un any que es va saldar amb fins a 151 desastres naturals «sense precedents» i amb el rècord de temperatura més alta del planeta des que hi ha registres. Tot plegat perquè, tal com recorden els experts, El Niño és un amplificador natural dels extrems climàtics, ja que «un oceà i una atmosfera més càlids augmenten la disponibilitat d’energia i humitat per a fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor i les pluges torrencials».

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va afirmar que aquestes previsions s’haurien d’interpretar com una «advertència climàtica» sobre la urgència d’actuar. «L’única resposta eficaç és una acció climàtica a l’altura de la crisi que afrontem. I això implica acabar amb la dependència dels combustibles fòssils, accelerar la transició cap a les energies renovables, protegir els més vulnerables davant els impactes dels fenòmens climàtics extrems i proporcionar sistemes d’alerta primerenca per a tothom», va argumentar.

En la mateixa línia es va expressar Saulo, que explica que s’estan recopilant dades per ajudar «governs, agències humanitàries i sectors sensibles al clima» d’arreu del món a anticipar-se als impactes d’aquest fenomen i, sobretot, a reduir les eventuals pèrdues i danys. «Això no ha de ser necessàriament una crida al desastre. Si es prenen mesures, encara som a temps d’evitar els danys més greus», va afirmar.

L’últim any en què es va registrar un fenomen d’aquest tipus, el 2024, es van comptabilitzar 151 desastres naturals «sense precedents» i el rècord de temperatura més alta a escala planetària des que existeixen registres.

Els experts afirmen que els impactes d’El Niño varien segons la regió. En algunes parts del sud de Sud-amèrica, el sud dels Estats Units, la Banya d’Àfrica i l’Àsia central, aquest fenomen s’associa amb un augment del risc de pluges torrencials i inundacions. En altres zones, com ara l’Amèrica Central, el nord de Sud-amèrica, el Carib, Austràlia, Indonèsia i parts del sud d’Àsia, aquests episodis solen associar-se amb condicions de sequera.

A Espanya, com al conjunt d’Europa, no hi ha indicis clars sobre quin tipus de fenòmens podria impulsar El Niño. Segons explica l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), «en episodis molt forts pot afavorir tardors o inicis d’hivern més plujosos del que és habitual». Més enllà d’això, els científics adverteixen que, davant un augment global de les temperatures, zones com la Mediterrània es converteixen en focus encara més intensos de calor i de fenòmens associats, com ara un major risc d’incendis.

Subscriu-te per seguir llegint