La participació el 9-J a Catalunya cau fins al 43,5%, lluny del 60,9% del 2019

Al conjunt de l'Estat la participació ha estat més alta (49,2%) i superior a les eleccions europees de fa deu anys

Un home introdueix el seu vot en una urna de les eleccions europees en un col·legi electoral de Sant Sadurní d'Anoia

Un home introdueix el seu vot en una urna de les eleccions europees en un col·legi electoral de Sant Sadurní d'Anoia / Albert Segura

ACN

La participació en les eleccions europees d'aquest 9-J ha sigut del 43,5% a Catalunya, la xifra més baixa des dels comicis de l'any 2009. La caiguda és de més de 17 punts en relació a les darrers eleccions europees, quan va ser del 60,9%, empesa en part per la coincidència amb les eleccions municipals. Però els pocs més de 2,4 milions de votants d'aquest diumenge són també una participació inferior a la del 2014, en aquell cas, sense altres convocatòries que animessin el vot, i que va ser del 46,2%. Per demarcacions, on més ha caigut la participació ha estat a Lleida, on s'ha situat en el 39,6% del cens. Al conjunt de l'Estat la participació ha estat del 49,2%, gairebé sis punts més alta que a Catalunya, i a la UE, del 51%.

La participació d'aquestes eleccions europees és la tercera més baixa registrada mai a Catalunya, només per sobre de les cites amb les urnes dels anys 2004 i 2009, del 39,8% i el 36,9%, respectivament. Amb el 43,5%, 2.402.001 milions d'electors, la cita d'aquest 2024 ha arrossegat un percentatge de votants lleugerament inferior a l'any 2014 (46,2%), i molt per sota de les darreres europees, les de l'any 2019, que es van celebrar conjuntament amb les eleccions municipals i que van marcar una participació del 60,9%, gairebé la més alta a Catalunya des de l'entrada a la UE de l'estat espanyol ( el 1987, del 67,9%).

Per demarcacions, Barcelona ha estat la que ha registrat més participació (44,75%), seguida de Girona (40,6%), Lleida (39,6) i Girona (39,6%). De les quatre és a Lleida on hi ha hagut més desmobilització en relació al 2019, fins a 25 punts percentuals menys.

Més mobilització al conjunt de l'Estat

A l'estat espanyol en conjunt han votat 17,5 milions d'electors, una participació del 49,2% (gairebé sis punts més que a Catalunya), també amb una davallada però menor que aquí en relació als darrers comicis, d'uns 11 punts. També a diferència del que ha succeït a Catalunya, aquest percentatge és superior (i no inferior) al registre de l'any 2014 (43,8%), les darreres eleccions europees que es van celebrar sense anar acompanyades de cap altra cita electoral.

Amb l'excepció del 60,7% registrat el 2019, el 49,2% de participació d'aquesta nit electoral és superior no només a la cita del 2014, sinó també a les dues anteriors, els anys 2004 i 2009.

51% de participació a la UE

Al conjunt dels 27 països de la Unió Europea, la participació s'ha situat aquestes eleccions en un 51%, segons dades provisionals facilitades pel Parlament Europeu aquest diumenge. Aquest és un nivell de mobilització molt similar al de les eleccions de l'any 2019, del 50,7%, ambdues, les més altes des de les eleccions europees de l'any 1994 (56,67). Des d'aleshores la participació havia anat davallant fins arribar al mínim històric del 42,6%, l'any 2014.

A l'espera dels resultats d'Irlanda, Espanya se situa el dotzè país en nivell de participació, per davant d'Italià i per darrer de Suècia. El país europeu amb major participació aquestes eleccions s'ha registrat a Bèlgica (89,2%), Luxemburg (82,3%) -tots dos països amb vot obligatori-, Malta (72,82%) i Alemanya (64,3%). A l'altre extrem Hongria (21,3%) i Lituània (28,94%).