Diversos líders europeus ho han dit o deixat entreveure altres vegades però ahir el portaveu de la Comissió Europea (CE), Margaritis Schinas, va ser més contundent que mai en la seva resposta durant una roda de premsa sobre si la posició de l'ens sobre Catalunya continua sent la mateixa. "Si part d'un Estat membre esdevé independent, deixa de ser part de la UE, passa a ser un tercer Estat, i el tractats europeus deixen de ser-li d'aplicació", va sentenciar. En aquest sentit, Schinas va afegir que confirmava que "la posició del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es manté en la mateixa línia del que expressa l'ens ja des del 2004 quan l'expresident, Romano Prodi, es va pronunciar sobre aquesta qüestió". Sobre la possibilitat que aquest hipotètic estat pogués tornar a forma part del club comunitari, el portaveu va afirmar que "hauria de tornar a sol·licitar l'adhesió".

El portaveu també va recordar a les seves declaracions que ja durant la campanya de les eleccions europees del maig del 2014, Juncker va deixar clar a les seves entrevistes a la premsa espanyola que si un territori com Catalunya s'independitzés hipotèticament significaria la seva sortida de la Unió. Aquesta posició (almenys, l'oficial) de la Unió Europea no és nova. De fet, fa onze anys que pràcticament és la mateixa. La primera la va donar Prodi arran de la pregunta d'una eurodiputada gal·lesa del Partit Laborista després que entrés en vigor el tractat de Lisboa. Aleshores el màxim representant europeu va dir gairebé el mateix que ahir va afirmar el portaveu: "quan una part del territori d'un Estat membre deixa de formar part d'aquest Estat, per exemple, perquè es converteix en un Estat independent, els tractats deixen d'aplicar-se-li", i va afegir que "una nova regió independent, pel fet de la seva independència, es convertirà en un tercer Estat en relació amb la Unió i, des del dia de la seva independència, els tractats ja no li seran d'aplicació. En aquell moment, Prodi va fer referència a l'article 49 del tractat de la UE, on es diu que qualsevol Estat que respecti els seus principis podrà sol·licitar-hi l'ingrés. Tot i això, va concretar que una demanda d'aquest tipus requeria "unanimitat" del Consell Europeu. "L'acord està subjecte a la ratificació per part de tots els Estats membres i de l'Estat en qüestió", va insistir.

Des d'aleshores, hi ha hagut altres declaracions on alts mandataris han reiterat aquesta tesi. Ho va fer el 2012 per carta la comissaria de Justícia, Viviane Reding, però també l'exvicepresident de la Comissió, Joaquín Almunia. Més recentment, també ho han fet altres líders europeus com el primer ministre britànic o la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va demanar "respecte als acords d'integritat territorial" (vegeu pàgina següent). Malgrat això, la resposta aquesta vegada ha arribat en plena campanya de les eleccions.