Mercè Cardona Junyent (Súria, 19 de gener del 1965) comenta que li agrada especialment comprar a botigues petites perquè és on es poden copsar els problemes reals de la gent. Potser ho fa el seu passat treballant al forn Catot, a Monistrol de Calders, on va anar a viure quan es va casar, als 19 anys, deixant la seva Súria natal, i on encara viu. El cas és que és d´aquelles persones que gaudeixen amb el tracte de tu a tu. Mare d´una noia de 32 anys i àvia d´un nen d´un any, Cardona és una professional del món del forn i de la pastisseria que un bon dia va entrar en la política i ja no n´ha sortit. Amant dels viatges i el patchwork, és regidora a l´oposició a l´Ajuntament de Manresa. En les eleccions de dijous ocupa el número 18 de la llista del PSC per Barcelona. Va ser presidenta del Consell d´Alcaldes del Bages (2007-2011) i del Consell Comarcal del Bages (2013-2015), i regidora (1995-2003) i alcaldessa de Monistrol de Calders (2003-2011).

És evident que aquestes no són unes eleccions normals. Com les està vivint?

Són les primeres que vaig a una llista. És evident que el context no és normal, però no puc deixar de treballar perquè el meu partit tregui els millors resultats. Hi dedico totes les hores del dia. El que volem és posar fi a aquest laberint en el qual hem entrat i que no ens ha portat enlloc i donar un nou rumb a la política catalana i, sobretot, a l´economia i a la societat.

Es parla de dos blocs, i el PSC està inclòs en el favorable al 155. La molesta?

Em molesta una mica perquè posar etiquetes no m´ha agradat mai. Tot i que ens inclouen dins del bloc constitucionalista, que sí que ho som, marquem una diferència amb els altres dos partits que hi són [PP i Ciutadans]. No volem que la solució passi per enfrontaments, no volem revenja, com sembla que vugui Ciutadans. Volem unes propostes catalanistes de centreesquerra i ser un catalanisme moderat que aporti solucions de diàleg, negociació i pacte.

On era vostè l´1 d´octubre. Per a molta gent, aquella jornada va marcar un abans i un després. Com la va marcar a vostè?

Jo era a la seu del PSC. La nostra gent no hi participava, però al matí vam creure que, per responsabilitat, havíem de venir a la seu per si hi havia algun incident. En els pobles governats per nosaltres només n´hi va haver a Castellgalí. Quan érem aquí i vam començar a veure i a saber notícies de la comarca... encara se´m posa la pell de gallina. Vam quedar tots molt sorpresos, molt angoixats. Vam trucar de seguida a Barcelona avisant que estava passant això i, de fet, em sembla que Miquel Iceta a 2/4 d´1 va ser el primer líder que va sortir dient que aquest no era el camí. Nosaltres no estàvem d´acord amb l´1 d´octubre, però sí que reconeixem que va ser una gran mobilització i que mai la violència és justificable contra el poble quan el poble estava actuant pacíficament. Va ser un dia nefast.

Hi ha gent que no entén que el PSC faci costat als qui defensen la presó i l´exili per als polítics del procés. Què els diria?

No. No és cert. Nosaltres no volíem ni DUI [Declaració Unilateral d´Independència] ni 155. Hi va haver una DUI on les institucions catalanes per primera vegada d´ençà que es van restituir es van posar fora del marc legal, per tant, hi va haver l´aplicació del 155. Un 155 que sí que van pactar PP i PSOE, però perquè fos el més quirúrgic i amb un temps més breu possible. Nosaltres hem dit que considerem que aquestes mesures han estat totalment desproporcionades.

I hi ha gent que no entén que el PSC no es vulgui independitzar del PSOE?

Jo sempre m´hi he sentit còmoda. Aquest PSOE que es dibuixa hi ha vegades, la veritat és que no l´he viscut. Jo ja hi arribo en l´època de Zapatero. El PSC ens la vam jugar dient que no a Rajoy i vam crear un gran problema i vam estar a punt de trencar amb el PSOE, però la gent que hi ha ara ens referma que junts podem aconseguir més coses. Hi ha cops que hi ha veus discordants, però l´executiva actual del PSOE ha mirat amb molta cura i respecte tot el problema català. I tant de bo pogués arribar al govern perquè el tracte amb Catalunya hauria estat diferent. Ells ens entenen. Que el 23 d´abril el secretari general del PSOE faci un míting a Catalunya i parli de plurinacionalitat, anys enrere no m´ho hagués pensat mai. El que passa és que sempre ens quedem en aquell pòsit antic. El PSOE està evolucionant en moltes direccions.

Què anima Mercè Cardona a continuar fent política i a formar part de la llista del PSC?

Quan ha tocat lluitar pel meu poble, he lluitat. Quan ha tocat lluitar per la comarca, he continuat amb aquest aquesta força i ganes de fer coses. Sóc regidora de l´Ajuntament de Manresa i estic implicadíssima amb la ciutat. El que més m´agrada és escoltar la gent, anar a comprar i que em parlin dels problemes que està patint la gent i, de moment, mentre tingui aquestes ganes, endavant. Em sembla que hi puc aportar experiència, municipalisme; sóc una persona senzilla, bastant franca. Hi ha vegades que fins i tot massa. Sóc molt sincera, honrada i molt treballadora. La feina no m´espanta.

Parlava de municipalisme. En el míting de Junts per Catalunya, l´alcalde Junyent va dir que, si guanyen, tiraran endavant la divisió territorial de Catalunya en vuit vegueries. Què farà el PSC?

El que passa és que cada cop que mous ratlla sobre el mapa, crees petits conflictes o molta més feina de la que ja tenim els municipis. Totalment d´acord amb les vegueries, però fem-ho amb seny i, sobretot, amb un calendari assumible per les implicacions que té. No podem fer unes vegueries sense tenir clar quin finançament, quina legalitat hi ha, i el mateix es pot aplicar amb el que ha passat a nivell de país. Cada cop que es mou una cosa ha de tenir les quatre potes, que en dic jo: la legal, la social, la política i el reconeixement extern. Fem-ho amb seny.

Quina solució veu per a Catalunya, perquè el problema continuarà sent a la taula?

Hi ha gent que creu que gua-nyant aquestes eleccions ja es resol el problema. No. El problema no es resol si no som capaços de parlar, d´arribar a acords de país. Tres grans acords, com pot ser l´econòmic i el social, que van lligats. Jo sempre dic que la millor política econòmica és l´ocupació. Una ocupació estable i digna, que hem perdut ens aquests anys. A partir d´aquí, s´ha de recuperar la confiança i la seguretat jurídica per a les empreses que han marxat, però també per a les que queden. Per tant, hem de donar una estabilitat política. I, després, també pel tema autonòmic, necessitem més finançament, ens hem de restituir de tota aquesta mala premsa que hem generat a Espa-nya i, sobretot, a Europa. Per tant, si no som capaços d´arribar a acords, no avançarem i Catalunya es mereix que avancem. La frenada que hem fet i, ara, aquest moment d´incertesa econòmica que estem passant, no se´l mereix. Necessitem retornar a una Catalunya que avança i que tibi Espanya. No hi haurà un guanyador. Segons les enquestes està molt segmentat, i si no som capaços de parlar seriosament... I parlar per dalt i pel territori. Prioritzar-lo i veure en què estem parats. Em fa gràcia ser diputada, però diputada territorial.

Quins temes tractaria?

Parlem de les 1.300 places de residència d´avis que s´han adjudicat, que no se n´havia adjudicat cap des del 2010, i al Bages només ens n´han vingut a parar catorze: set a Santpedor i set a Sant Fruitós. Això, els diputats de territori ho hem de treballar, lluitar, mossegar, esgarrapar. Fa anys que tenim la C-55. Ens hi van fent unes obretes, unes inversions, però no deixa de ser una ratera i, ens agradi o no, malgrat tinguem la C-16, la C-55 és la sortida natural. La gent hi volem passar i no volem anar-hi en processó, a banda de les víctimes, que és el més greu. Les esperes a la sanitat o de dependència...

Està bé que gent d´aquí treballi allà per a la gent d´aquí.

És el que ens ha faltat. Seguir l´exemple del [polític del PSC] Joan Roma, del Berguedà, que és un home que volta pertot arreu. Això ens ha faltat. La proximitat és crucial. Hem de començar a resoldre els petits problemes per acabar resolent els grans.

Creu que és el que ha passat amb el tema del procés?

Sí. És un projecte en el qual hem agafat una direcció equivocada, precipitada, no ben explicada. A mi m´ha sabut molt greu el xantatge emoconal que s´ha fet. El xantatge dels sentiments. Per sort, no hi he caigut perquè era molt fàcil... I ara també em fa por que el dia 21 votem més amb el cor o amb aquest xantatge emocional que no amb sentit comú. Anem una mica a l´aguait. Aquesta precipitació ha fet molt mal i moltes mentides...