El nou informe del Departament de Salut presentat aquest dijous a la taula de grups parlamentaris sobre les eleccions a Catalunya preveu que el 14 de febrer hi hagi més de 3.000 casos de coronavirus al dia i més de 600 pacients ingressats a les UCI. Salut treballa amb dos escenaris principals: en el primer, hi hauria uns 3.000 casos diaris i uns 620 pacients a les UCI el 14-F i, en el segon -si la pandèmia s'accelera per l'efecte de Cap d'Any i Reis-, uns 4.000 casos i 750 pacients a les UCI. En els dos escenaris, Salut situa el pic de contagis cap al 19 de gener, amb entre 4.500 i 5.000 casos diaris en el primer i 6.000 en el segon. El pic a les UCI se situaria cap al 3 de febrer, amb uns 670 pacients, o el 7 de febrer, amb 770 pacients.

L'informe del Departament de Salut preveu que el pic epidèmic s'assoliria alguns dies abans de l'inici de la campanya electoral, mentre que el pic de pressió assistencial a les UCI arribaria alguns dies abans dels comicis.

A grans trets, el primer escenari es calcula amb la premissa que les mesures del 7 de gener permeten reduir la propagació del virus (l'informe utilitza la Rt estable) d'1,15 a 0,9. En el segon escenari, els experts preveuen que l'efecte de Cap d'Any i Reis accelera la velocitat del virus (al voltant d'1,3) abans que les mesures tinguin efecte.Els dos escenaris: dificultat de rastreig i desprogramacions

El que també mostra l'informe és que es preveu una ocupació molt elevada de les UCI en les pròximes setmanes. De fet, en aquests moments ja hi ha 497 pacients crítics a causa del coronavirus, segons la darrera actualització.

Segons ha indicat Salut en diverses ocasions, a partir dels 400 llits d'UCI dedicats a covid-19, l'activitat assistencial comença a quedar condicionada i es poden produir desprogramacions en alguns centres. A partir dels 500 llits, la desprogramació és generalitzada, amb criteris de priorització clínica, i, a partir dels 650, poden quedar afectats processos urgents, com els oncològics. Especialment en el segon escenari se superaria aquest llindar.

Aquesta fase de mitigació de la pandèmia també implica, i així ho recull l'informe, una dedicació intensiva a tots els nivells assistencials de professionals per atendre els pacients amb covid-19 i mantenir el ritme de vacunacions.

A més, l'Agència de Salut Pública de Catalunya calcula que, amb més de 3.000 contagis al dia, és molt difícil poder rastrejar les cadenes de contagis. Els dos escenaris preveuen arribar a pics epidèmics bastant superiors als 3.000.

Fonts de Salut indiquen que, si bé encara és precoç saber quin dels dos escenaris és el més probable, a mesura que van passant els dies sembla que podria ser el primer, és a dir, que la velocitat de propagació del virus es mantindrà al voltant de l'1,15 i l'efecte de Cap d'Any i Reis no l'accelerarà de forma molt marcada. Les mateixes fonts apunten que és raonable pensar que es produeixi un escenari intermedi.No s'inclou una eventual acceleració per la nova variant

En qualsevol cas, el mateix informe recull que no es pot descartar l'acceleració del virus en els pròxims dies o setmanes per factors diversos com les baixes temperatures, la impossibilitat de tallar cadenes de contagi o una eventual expansió de la nova variant. Els escenaris presentats no contemplen aquests factors.

El document també recull que les prediccions epidèmiques i de pressió assistencial no permeten descartar un enduriment de les mesures actuals.

Una hipòtesi segons la qual es podria repetir l'impacte de la primera onada

L'informe introdueix una hipòtesi: què passaria si les mesures actuals no tinguessin efecte? És a dir, què passaria si el creixement actual es mantingués de forma persistent (Rt estable al voltant d'1,15).

Segons aquesta hipòtesi, el 14 de febrer hi hauria al voltant de 9.000 casos al dia i prop de 1.200 pacients ingressats a les UCI. Això significaria una repercussió en el sistema sanitari que podria arribar a ser equiparable a la de la primera onada de la pandèmia. Amb tot, fonts de Salut asseguren que arribar a aquesta situació és molt improbable, ja que abans es prendrien noves mesures.

L'estudi ha estat realitzat pel Computational Biology and Complex Systems Research Group (BIOCOMSC) en col·laboració amb l'AQuAS i el SISAP (ICS).