El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de forma cautelar el decret del Govern que ajorna les eleccions al Parlament del 14-F. Els comicis es mantenen de moment el 14 de febrer. El tribunal ha acceptat les mesures cautelaríssimes que demanaven dos dels recursos, un d'un particular i l'altre d'Izquierda en Positivo. Argumenta que és una decisió "instrumental", perquè no aturar el comptador de les eleccions impediria que es poguessin celebrar el 14-F si finalment s'estimessin els recursos.
El tribunal permet que es presentin al·legacions abans del dijous a les 10 hores. Un cop rebudes, la sala començarà la deliberació per decidir si manté la suspensió o l'aixeca, podent-se pronunciar aquell mateix dia o no.
En les seves interlocutòria, el TSJC justifica l'acceptació de les mesures cautelaríssimes (sense escoltar les parts) subratllant que tot i que s'estimessin les mesures cautelars, no es podrien celebrar les eleccions el 14-F, o almenys es generaria una "greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament dels terminis previstos en la legislació orgànica". En aquest sentit, remarca que el procediment electoral no només té un temps limitat de 54 dies, sinó que cada acte obre terminis successius, "de forma que la paralització del procés, tot i que sigui per pocs dies, impedeix la possibilitat de celebrar les eleccions o, almenys, de celebrar-les amb totes les garanties".
No acceptar les cautelaríssimes suposaria, continua, una "situació pràcticament irreversible". La sala cinquena indica que es pren aquesta decisió per causa d'"urgència extraordinària" i assegura que la peça s'estudiarà "amb la major agilitat".
Així mateix, afegeix que el fet que el decret d'ajornament de les eleccions es publiqués al DOGC en dissabte ha fet perdre dos dies en termes de presentació de recursos i que la sala s'hi pogués pronunciar.
Hi ha dos recursos que demanaven mesures cautelaríssimes: un presentat dilluns per un particular i un altre d'aquest dimarts d'Izquierda en Positivo. A més, quatre més reclamen mesures cautelars. Entre les entitats i partits que han presentat recurs, a més d'Izquierda en Positivo, Lliga Democràtica, Federalistes d'Esquerres (vinculat al PSC), i Impulso Ciudadano. La decisió d'acceptar les mesures cautelaríssimes no anticipa el posicionament sobre el fons de l'assumpte, ha recordat el TSJC en un comunicat.
Dubtes sobre el decret
El lletrat del Parlament Antoni Bayona ha qüestionat el decret d'ajornament electoral aprovat divendres passat pel Govern perquè «genera més dubtes i introdueix un precedent perillós». En un article publicat a 'Eldiario.es', opina que «no era necessari deixar sense efecte la convocatòria de les eleccions» del 14 de febrer «per tornar a convocar-les de nou com es desprèn del decret, perquè el conflicte es podia solucionar perfectament deixant en suspens el procés electoral en curs i ajornant la data de les eleccions». A més, assegura que la firma del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, «introdueix un element especialment delicat des del punt de vista legal i institucional» perquè estant en funcions no és competent per convocar eleccions.
Els partits ja han anat movent fitxa. El PPC defensa que respectarà qualsevol decisió judicial, mentre el PDECat ha lamentat que les decisions polítiques tornin a caure en mans dels jutges. El PSC, per la seva banda, ha sol·licitat un informe als lletrats de la Cambra catalana per dilucidar com controlar el Govern fins a les eleccions.
La JEC no és competent
En paral·lel, la Junta Electoral Central (JEC) té previst emetre aquest dimarts una nota del president, Miguel Colmenero, en la qual declara que no és competent per pronunciar-se sobre l'ajornament de les eleccions. El motiu, segons fonts d'aquest organisme citades per l'ACN, és que la JEC se'n fa càrrec i arbitra les decisions i els actes que han de veure amb processos electorals, i no sobre les convocatòries. Segons l'àrbitre electoral, qualsevol resposta al decret aprovat per la Generalitat ha de venir de part dels tribunals ordinaris, en aquest cas del TSJC.
