Marta Pascal, osonenca, va fer la seva irrupció a l'escena política formant tàndem amb el bagenc David Bonvehí a la direcció del PDeCAT. La vida política, la diferència de pensament amb els processistes, li va fer fer un gir i finalment va decidir començar de zero i dur a terme un projecte personal. Al juny va crear el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que veu del PNB i del'Scottish National Party, entre d'altres. Arriba a la línia de sortida sense haver fet escalfament i amb poques possibilitats de tenir representació parlamentària. És la tercera ànima dels que ha sorgit del que havia estat Convergència. Pascal, que ara té 37 anys, es va formar en les JNC, que va arribar a dirigir.

És difícil començar un projecte des de l'inici?

Sí, molt. Però estem contents. Hem anat creant nuclis a cada comarca. Tenim una estructura que no ens ha de costar diners. És evident que no et pots assemblar a un partit establert.

Quina expectativa té de cara a les eleccions?

Nosaltres des de l'inici tenim un repte, el de la visibilitat. El primer objectiu era recollir els abans i de 4.000 i escaig que e necessitàvem n'hem aconseguit més de 8.000. Ara hem de donar a conèixer el projecte i necessitem que la gent ens voti. Creiem que es donen les condicions. Quan parles amb la gent t'adones que hi ha un vot orfe, catalanista, que demana que es facin les coses d'una altra manera.

L'espai de Convergència donava per tantes fórmules diferents en la nova etapa?

Col·locar el PNC com una formació que ve de Convergència, jo no ho veig. Som un partit nou. No som una peça de l'espai post-convergent. Nosaltres som un partit nacionalista i, ara mateix, no hi ha cap altra formació a Catalunya com la nostra.

Però amb el PDeCAT actual, no tenen un perfil semblant?

Nosaltres som un partit que volem mirar el país en la seva globalitat, no només des de l'independentisme. Ells s'adrecen als dos milions i escaig de persones que es declaren independentistes, i nosaltres en adrecem als 7,5 milions. Però jo crec que ens diferencia la coherència. El govern del PDeCAT, Junts x Cat i ERC que hem tingut va aprovar un augment de l'impost de successions, i ara Àngels Chacón porta en el seu programa que el suprimirà: home, això és una presa de pèl. Un altre exemple, l'escola concertada. L´últim decret d'admissió d'alumnes que fa el conseller Bargalló va en contra de l'escola concertada. Chacón era al govern. No pot dir ara que és la defensora de l'escola concertada.

Un dels temes que porten al programa és el referèndum acordat. Ho veu possible?

Nosaltres porten dos elements al programa: El concert econòmic, que penso que és fonamental i que està contemplat a l'Estatut, i el referèndum acordat. Creiem que no es pot prometre ni la independència exprés ni es pot prometre un referèndum que després no pots organitzar i que no té legitimitat internacional. Però la gran prioritat ara mateix és ajudar les empreses, els autònoms, els treballadors. Ara estem en un moment d'emergència i la política ha de ser capaç de donar respostes. Nosaltres també pensem que Catalunya té dret a decidir el seu futur, i pensem que tard o d'hora ho podrà fer, perquè l'Estat espanyol ho acabarà entenent. La nostra força i la nostra capacitat de condicionar la política espanyola s'acabarà imposant. Potser més tard del que alguns voldríem, però el més important és arribar-hi i fer-ho en condicions.

Però a l'Estat hi ha prou diners com fer un altre concert econòmic?

No és una qüestió de si hi ha diners, és que Catalunya s'ho mereix. Se'ns maltracta des d'un punt de vista institucional i fiscal. Per tant no és un tema de si donarà per a tots, és un tema de justícia. Amb voluntat política, seguint l'estatut, es pot transferir la recaptació de tots els tributs. És una qüestió de voluntat. El concert econòmic és per a nosaltres una prioritat.

Em deia abans que calia ajudar. Però aquí, per on començaria?

Com a primera prioritat les persones. Aquests treballadors i els autònoms que estan patint. Hi havia alguns dèficit en el nostra model productiu que ara estem pagant. Cal ajudar aquests sectors, però també és important, per exemple potenciar temes com la Universitat Central de Catalunya i, en general, que hi hagi una millor relació entre universitats i empresa. O a la Catalunya central li cal un canvi en la mobilitat, per millorar la relació amb Barcelona. I aquests problemes no es resolen ni apujant impostos ni amb unilateralitat, ni amb desobediències ni confrontacions.

Com resoldria el tema de l'ocupació d'habitatges i el de la manca de pisos accessibles?

L'altre dia parlava amb els propietaris de pisos ocupats i em deien que no poden fer res per recuperar el seu patrimoni. Aquesta mena de desprotecció no pot ser. Plantegem una llei que penalitzi qui ocupa. Creiem que ha de tenir pena de presó. Però també creiem que hi ha d'haver més habitatge social per a joves i per a grups més vulnerables.

En un formatge parlamentari de resultat electoral, entre quins partits situaria el PNC?

No vull etiquetes. Quan hem diuen que defineixi dretes i esquerres penso que no puc. Entenc la política des d'un punt de vista del que és útil i no útil. Nosaltres som partit nacionalista, pragmàtic i d'ordre.

Si hagués de donar suport a alguna formació després de les eleccions, on posa els límits el PNC?

No és un tema d'amb qui, sinó de per a què. No estem d'acord ni amb desobediència ni unilateralitat. Això fa impossible que nosaltres fem presidenta a la senyora Laura Borràs. Si ERC segueix amb la línia de flirtejar amb la confrontació, augmentar impostos o anar en contra de l'escola concertada no tindrà els nostres vots. Però tampoc no els tindrà Salvador Illa si sobre la taula no hi ha el concert econòmic.

Les eleccions al Parlament li arriben massa aviat al PNC?

És evident que un partit que neix al juny i que només es finança amb les aportacions dels afiliats, comença com a partit petit. El nostre és un projecte a mitjà termini. Després de les eleccions al Parlament començarem a prepara les municipals.