«Amb el 50% dels vots ens haurem de preparar per a la revàlida de l'1-O»

Junts, el seu partit, proposa més batalla contra l'Estat per la independència. Altres formacions, ho plantegen ara com un objectiu a més llarg termini. Està segur que està en el bon camí?

Aquests darrers tres anys ha estat un no parar de repressió, i davant aquesta realitat tu tens dues opcions: o abaixes el cap i calles, o segueixes endavant. Entenc que hi ha una fatiga. L´èxit de la repressió és la fatiga de la gent. Però si fas això no s'hauria aconseguit cap dels èxits en transformacions socials. Hem de continuar, estem millor del que havíem estat en l'àmbit nacional. El dia 1 d'octubre vam fer una gran gesta però no vam aconseguir el que volíem. Ara ens hem de preparar per la revàlida. Si tenim un 50% dels vots que hem de fer és refermar-nos amb el que va votar al Parlament.

I com s'ha de fer?

Doncs, primer de tot treballant conjuntament i tenint un mateix objectiu estratègic. Segon, treballant amb una doble visió, la interna i l'externa. La primera és el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, les entitats socials i cíviques i el conjunt de la població. L'externa és l'àmbit lliure d'Europa, que és el Consell de la República i l'exili. I a partir d'aquí, quan estiguem preparats, tornar a l'examen, tornar a fer la prova. I això és totalment compatible amb fer el millor govern, amb totes les eines que tenim, que no les tenim totes perquè estem actuant des del govern amb una mà i mitja lligada a l'esquena.

Però no tenir un govern efectiu, a part de compromès amb el que en podríem dir processisme, és la crítica principals dels darrers anys?

Han estat tres anys complicats. Vam començar amb la no-investidura del president Puigdemont, amb la no-investidura de Jordi Sánchez, amb la no-investidura i empresonament de Jordi Turull. Això ens va portar una crispació i una tibantor molt important durant el primer any de legislatura. Hi va haver un any de recomposició i després va venir la pandèmia. Tot plegat molt difícil. Malgrat tot, el Govern de la Generalitat és l'únic que ha destinat 900 milions en ajudes directes a autònoms i botiguers. Quants n'hi ha posat l'Estat? Zero euros en ajudes directes. N'hi ha posat en els ERTO, una gran mesura. Això sí. Però com és que el Govern de l'Estat no ha pogut fer una mena d'ERTO empresarial, que és el que ha fet Alemanya i Gran Bretanya. Aquí s'ha fet el que s'ha pogut, misèria i companyia. Però s'ha fet un gest, hi ha la voluntat per als autònoms.

Si la Generalitat ha fet misèria i companyia és perquè s'admet que no és una eina prou útil per governar el país.

L'eina és forta, però no té recursos. Aquests 900 milions, haurien hagut de ser 4.000 o 5.000. Si haguéssim comptat els diners del dèficit fiscal n'hauríem tingut per ajudar més.

Pel que s'ha dit en campanya, uns i altres, podríem tornar estar abocats a la relació de pactes entre partits independentistes i no independentistes.

Hem dit que faríem un govern nítidament independentista. Creiem que hem de treballar en dues vessants: la de la solvència i la de la independència. Hem de fer un govern nítidament independentista. Això porta a un govern amb ERC, que hauríem d'aconseguir que sumés 68 diputats entre els dos.

Optimista, perquè ara per ara, les enquestes no ho indiquen. Potser caldrà treballar amb algun partit més?

Potser sí. Ho veiem diumenge.

L'abstenció beneficia l'independentisme?

L'abstenció perjudica, i ens perjudica a tots.

La DUI no és pensar a llarg termini. És posa la fita de la independència molt propera.

Parlem de la DUI, però en el sentit de remarcar les decisions del Parlament i preparar-nos per poder fer la DUI. Al programa electoral queda clar que no és immediat.

David Saldoni i De Tena és un apassionat de la política i des de ben jove no se n'ha estat de dir que s'hi volia dedicar. Bé, apassionat de la política, de la gastronomia i de les sèries. Cuiner amb restaurant, fins i tot, en una etapa de la seva vida que va tancar el dia que a la 1 del migdia va haver de deixar una visita amb la paraula a la boca a l'Ajuntament perquè havia d'anar a servir les taules del seu restaurant, el Parèntesi. Per cert, una proposta de cuina mediterrània de proximitat amb una etapa d'èxit, però actualment tancat. Ara té 44 anys, ha estat 8 anys alcalde de Sallent, on encara és cap del grup de Junts, però en aquest mandat a l'oposició. Actualment ocupa un dels alts càrrecs del departament de Territori,com a director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat. I entre altres responsabilitats va assumir la de president de l'Associació Catalana de Municipis. I justament per ser en aquest càrrec té causa penal oberta en relació a l'1-O.

Assegura que «portem tres anys de repressió molt forta» contra alguns polítics als que s'ha situat com a impulsors del procés. Puja el to de veu i accelera el discurs quan parla de les conseqüències dels actes del 2017, sobretot pels polítics empresonats i pels que es van exiliar, però també per als que han tingut i tenen causes pendents. Ell mateix. Recorda la sentència d'inhabilitació més recent, la del conseller Bernat Solé.

De formació, és llicenciat en ADE amb un postgrau de Lideratge i Política Local. De família li ve la genètica del botiguer. A casa seva tenen comerç de queviures, el més antiga del poble (175 anys). I com a afeccionat a les sèries, dues recomanacions: «This is Us» i «The Crown».