Amb dos anys d'experiència com a regidora de Moià, Basharat Changue Canalejo (El Prat de Llobregat, 1984) aspira a fer el salt a la política catalana «perquè el moment ho requereix i logísticament és possible en la meva vida». Es pren el repte «com un exercici de responsabilitat cap a una demanda que em fan militants de la CUP i antiracistes», i que assumeix amb voluntat d'entesa «per poder tirar endavant projectes des de les nostres divergències».

Es veu diputada?

La meva mirada arriba fins diumenge, i dilluns ja afrontarem el que sigui. Sóc molt pràctica perquè si penses més enllà del que caldria en coses que no pots controlar perds temps i energia.

Què pot suposar per al Moianès tenir una diputada?

És importantíssim que la gent del territori estigui al Parlament. La Catalunya Central té unes necessitats específiques que s'han de prioritzar, a nivell de mobilitat, d'atenció sanitària, de transport públic, o d'energia verda, tenint en compte la proliferació de plaques fotovoltaiques i torres eòliques, perquè estem venent sòl rural del territori on vivim, i se'ns ha de tenir en compte no només com un recurs per abastar àrees metropolitanes.

Quines propostes per al Moianès caldria desenvolupar amb més urgència?

La transició ecosocial és clau però sempre amb criteris de sostenibilitat per al territori i per a les persones. Per als camps fotovoltaics podem fer servir terrats o terrenys sense sortida per a la pagesia. També convé un reforç realista de la xarxa de transport públic. És una vergonya que amb el monopoli actual no s'estiguin atenent les demandes reals des veïns. Hi ha gent amb familiars ingressats a l'hospital que hi va dissabte i no torna fins dilluns perquè no té transport públic.

A nivell de Catalunya, en aquest moment cal prioritzar el debat nacional o el sanitari?

S'ha de compaginar perquè no podem separar necessitats i lluites. Es poden desenvolupar mesures per atendre la urgència sanitària i que ens doni solucions urgents avui però que camini cap a solucions definitives més a llarg termini en clau sobiranista.

Per on es comença?

Cal posar la sanitat privada al servei de la pública. No podem tenir 9.500 llits a la sanitat privada sense fer servir. El mateix passa amb les energètiques o amb les residències externalitzades, i com menys control públic hi hagi, menys garanties podrem oferir. I això també és caminar cap a una autogestió i un autoabastiment que després et permetrà sostenir una declaració d'independència.

Per activar la DUI, primer cal crear aquestes estructures?

Exactament. Hem estat enganyats perquè no hi havia un pla per a l'endemà, ni res que sustentés la culminació del procés. S'ha de fer autocrítica. No ens podem tornar a posar en la confrontació extrema d'activar la DUI si no tenim un pla per a després. Nosaltres n'hem presentat un de molt detallat que permetria sustentar això en el marc d'una justícia social i de camí cap a la sobirania.

En aquest camí, on se situa la CUP pel que fa a l'entesa amb la resta de partits?

Les línies vermelles passen per la repressió. Cal que els partits que ara governen es retirin com a part d'acusació dels processos oberts contra la gent que s'ha mobilitzat. Si ens allunyem de la repressió i anem cap a la independència amb un marc mental de justícia social i de posar les persones al centre, ens hi trobaran.

L'espanta l'abstenció?

El votant fidel de la CUP sempre sol anar a votar, però és millor no dedicar energies en elucubracions i animar que la gent hi vagi.

Com veu la més que probable entrada de Vox al Parlament?

És una desgràcia, conseqüència d'una feina que no s'ha fet i que permet que forces com Vox puguin ser legals. El feixisme està avançant, i quan entra a les institucions el seu discurs pot fer mal perquè té eines per poder-lo materialitzar. S'ha de frenar.

El perfil: Entre llibre si música, i amb les arrels africanes sempre presents

Va estudiar disseny d'interiors, però a Basharat Changue li van més els projectes «d'integració social», i com a dona d'arrels africanes, li interessen els que es vinculen a aquests col·lectius. Per això fa temps que s'hi dedica, actualment com a membre de la cooperativa de serveis a dones afrodescendents AfroFem Koop, que defineix com «un projecte de vida» des d'on fa «pedagogia antiracista» amb activitats i tallers.

Nascuda a Catalunya, Changue té les arrels a Guinea Equatorial (on ara viuen els seus pares) i ho té ben present. Entre altres coses «faig algunes incursions en la llengua bubi».

Es declara amant de la lectura. «Sóc molt de portar un llibre al bolso», i com a afrodescendent «m'interessa conèixer les veus silenciades del continent africà i els llibres que expliquen la realitat de ser dona, negra i africana». Actualment llegeix Descolonizar la mente, de Ngugi Wa Thiong'o.

I «si a casa tenim una biblioteca molt gran, la discoteca encara ho és més», perquè la música «és la meva ànima». Es defineix com a «eclèctica», però amb una atracció especial pel hip-hop, el rap i el soul, i igual com passa amb la lectura (i també amb el cine) «prioritzo la concepció, la interpretació, i la producció d'origen negre».

Arrels a banda, és i se sent catalana, i sovint també escolta el seu grup preferit en català: La Rateta que escombrava l'escaleta. El naixement de la seva filla gran la va portar a viure a Moià el 2013 (d'on és la seva parella), i de moment, no pensa marxar-ne. Diu que «s'hi viu molt bé», i que l'entorn la convida a sortir a córrer dos o tres cops per setmana. Quan pot, també fa ioga.