Votar per primera vegada i en pandèmia

A continuació, trobaran les opinions de tres noies i tres nois manresans que diumenge s'estrenaran a les urnes i als quals mai no els va passar pel cap que la seva primera vegada seria enmig d'una pandèmia que ara fa pràcticament un any va irrompre a les nostres vides. Es preparaven per acabar batxillerat i ara, majoritàriament, estan a la universitat. Els sis tenen previst anar a votar diumenge, tot i que la majoria encara no ha decidit el seu vot. També estan convençuts que la pandèmia determinarà unes eleccions que haguessin preferit viure en unes altres condicions. Tots ells, però, tots ells defensen la importància d'expressar l'opinió a les urnes.

Carla Garcia Bahí: «Si els joves no van a votar no crec que sigui per por al virus»

«Em fa il·lusió votar per primera vegada però també és una responsabilitat. Tu votes pensant que el partit complirà però no ho saps». Carla Garcia Bahí, manresana de 18 anys i estudiant de primer de Farmàcia a la Universitat de Barcelona s'estrena diumenge a les urnes. Està convençuda d'anar a votar però encara no té decidit el seu vot. Aquests dies, explica, ha fet una repassada a la propaganda que envien els partits a casa i va mirar el debat del passat dimarts a TV3. I li ha servit per decidir?. «No, tenia clar a qui no votaria però la veritat és que els candidats, més que fer propostes, s'atacaven massa. Encara no ho sé».

Creu que la pandèmia i la seva gestió pot determinar d'alguna manera el sentit del vot i, també, l'assistència a les urnes, en especial a la franja de població de més edat: «penso que hi haurà gent gran que no anirà diumenge a votar per por al contagi», una opció que, segons ella, no s'aplicarà a la població que voti per primer cop: «si l'abstenció és entre la gent de la meva edat no serà per por al virus sinó més aviat per no saber a qui votar, per no trobar a ningú que el representi». Tot i això, està convençuda que «els que votem per primera vegada majoritàriament no ens quedarem a casa».

Per a Garcia, és important anar a votar perquè «tu tries qui vols que et representi al Parlament; hi ha molta gent que es queixa i no vota quan és una manera de poder canviar les coses». És una generació interessada en política?. «Diria que no massa, no ens informen prou tot i que ens afecta». Sense covid, l'interès seria diferent? «No crec que massa».

Adrià Puche Vila: «Des d'abans que comences la campanya ja tenia clar el vot»

«Des d'abans que comencés la campanya electoral ja tenia clar el meu vot. Milito en un sindicat d'estudiants afí quant a ideologia amb un dels partits polítics que es presenten en aquesta campanya». El manresà Adrià Puche Vila, de 18 anys, anirà a votar diumenge amb els deures fets. Estudia un doble grau de Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Girona. «Des de fa temps segueixo amb interès el panorama polític i participar a les eleccions per primer cop em fa il·lusió».

Creu que la covid determinarà molt més «anar a votar o no que decidir si votes a un partit a o un altre» i pensa que, entre la franja d'edat que podrà exercir per primer cop el seu dret a participar en unes eleccions hi ha «més indiferència» que abans: «a la meva generació no els preocupa majoritàriament la política, no la troben imprescindible. fa quatre anys, per exemple, amb la polarització entre partidaris i contraris a l'independentisme, hi havia més mobilització, més interès que ara». Per a Puche, els votants de la seva edat «si hi van serà més perquè els fa gràcia estrenar-se que no pas perquè tinguin conviccions o afinitat amb un partit o ideologia». Creu que el percentatge de l'abstenció entre la població de 18 i 19 anys serà «similar, més per indiferència que per covid; penso que entre la gent gran serà a l'inrevès, per por que indiferència». És important anar a votar? «Políticament parlant no crec que sigui el més important però estic convençut que és una eina més si vols contribuir a revertir una situació política. Crec que el que és més important és la mobilització social. El poder del poble, com el referèndum de l'1 d'octubre».

Núria Torres Ribas: «En general no estem ni gaire informats ni gaire motivats»

Hauria intentat votar per correu si visqués a l'estranger i no hagués pogut votar de manera presencial aquest diumenge. Però ho podrà fer, per primer cop, al seu col·legi electoral. Núria Torres Ribas, de 18 anys, manresana i estudiant de primer de farmàcia a la Universitat de Barcelona, ha de decidir a quin partit polític atorgarà el seu vot: «no ho tinc clar. M'he anat informant a través de les notícies, la tele, els diaris, internet, la propaganda electorals, les converses a casa...». El que sap és que serà un partit que «coincideixi el màxim possible amb les meves conviccions».

Votar per primer cop «fa il·lusió» i també, com apunta, «un sentiment de responsabilitat: estàs votant a les persones que governaran el teu país. És important». No dubta que la covid «influirà bastant» en els col·lectius de més risc que, molt probablement, decidiran «quedar-se a casa». Per a Torres, si la seva generació no vota «no serà per la covid. Jo crec que en general no està gaire informats ni gaire motivada. El tema polític no interessa molt, a mi mateixa m'agradaria que m'interessés més». I a què es deu? «Jo crec que és perquè no és fàcil saber ben bé què diuen els polítics, no són clars i la major part de les seves propostes no s'adrecen a nosaltres. La idea és que no ens afecta encara que no sigui així». Malgrat tot, però, Torres creu que la franja d'edat que s'estrena en aquestes eleccions, com ella mateixa, acudirà majoritàriament a les urnes: «la primera vegada fa il·lusió. Amb totes les mesures necessàries però no ens podem quedar a casa». Per a la manresana, votar és un dret que s'ha d'exercir: «tu tries a qui vols que et representi, a la persona i al partit que creus que millorarà el teu país».

Guim Planas Canet: «Tot i les crítiques, aquestes eleccions són necessàries»

Diu que en una altra situació política «em faria més il·lusió votar; ara em provoca més aviat indiferència perquè no hi ha cap partit polític que m'acabi de representar del tot». Guim Planas Canet, anirà a votar, no en te cap dubte i, també té clar, malgrat tot, per a quina formació política serà la seva papereta: «el menys dolent des del meu punt de vista» (riu). Manresà de 18 anys i estudiant d'Història a la Universitat de Lleida, Planas s'estrena diumenge a les urnes. Explica que la seva és una «família militant on es parla de política» i que, a banda de descartar formacions ja d'entrada, busca informació «a través de les notícies». Pensa que la pandèmia «determinarà» aquesta contesa electoral: «no se si serà molta o poca gent però crec que n'hi haurà que es quedarà a casa pel risc a contagiar-se». Ell està tranquil: «potser hagués estat millor si les eleccions s'haguessin endarrerit però, tot i les crítiques de molta gent, jo crec que són necessàries.

La situació política a Catalunya està encallada, portem mesos amb un president provisional. Prefereixo anar votar a risc que els contagis augmentin mínimament a no fer-ho». Està convençut que molts dels joves que, com ell, votaran per primer cop, ho faran «pel simple fet de tenir 18 anys i poder-ho fer» i pensa que, malgrat la pandèmia, «no hi haurà tanta abstenció com es preveu». Creu que l'interès per la política entre la seva generació depèn molt: «jo em moc amb gent implicada en política però en conec que els és absolutament igual. Hi ha molta desinformació». Falta mobilització?. «Hi ha gent que no en vol saber res i d'altres que estan molt motivats». Com VOX. «Si la gent s'informés veuria que aquesta gent no hauria d'arribar al Parlament».

Paula Cubo Rial: «Em fa ràbia haver de votar amb la covid però ho hem de fer»

«Ara mateix em fa ràbia i em provoca impotència que haguem d'anar a votar diumenge. En un altre context, sense pandèmia, em faria molta il·lusió. Però crec que fer les eleccions ara és una irresponsabilitat, s'haurien d'haver ajornat». Paula Cubo Rial, que acaba de complir 19 anys aquest febrer, es mostra crítica amb la «gestió» política que s'ha fet de la contesa electoral: «no podem quasi sortir però sí que ho podem fer pels seus interessos». Malgrat tot, considera que anar a votar «és molt important. Nosaltres ho podem fer en un país que fa quatre dies vivia una dictadura, no podem menysprear l'oportunitat inclús en temps de covid». Però, precisament per la pandèmia, la sensació que té és de sentir-se «obligada» en especial per contrarestar l'auge que es preveu de «la ultradreta».

Votarà però no té clar a quina opció política: «no em sento identificada amb cap partit polític, des de fa molt de temps ens venen fum, però tampoc no vull votar en blanc». I com triarà el vot?. «Em llegiré la propaganda electoral que arriba a casa, els que em poden interessar, i acabaré decidint el que consideri que s'ajusta més a la meva manera de pensar». Opina que la pandèmia afectarà unes eleccions que creu que seran «molt polaritzades: molts vots als extrems, dreta i esquerra» i està convençuda que «l'abstenció serà elevada, no només entre la gent més gran sinó entre els adults que consideren una irresponsabilitat celebrar unes eleccions enmig d'una pandèmia mundial». Pel que fa a la seva franja d'edat, Cubo pensa que la pandèmia no frenarà els que s'estrenin per primer cop.

Marc Llohis Puig: «Amb la pandèmia s'han destapat altres problemes»

«Tinc bastant clares les meves prioritats a l'hora de votar». Per al manresà Marc Llohis Puig, estudiant de 19 anys de primer de periodisme a la UAB, l'estrena a les urnes li provoca il·lusió però també una certa sensació de «responsabilitat: per primer cop podem participar i canalitzar a través del vot la nostra opinió». Interessat en política «des de fa un parell o tres d'anys», creu que des de l'última contesa electoral, les generals del 2019, «tot ha tornat a canviar i amb la covid, s'han destapat altres problemes». Tot i tenir clares les prioritats encara no té decidit el seu vot i per això no ha dubtat a mirar-se debats i escoltar candidats i candidates.

La pandèmia, apunta, «tindrà un efecte» en les eleccions de diumenge; el primer, diu, ja ha estat «l'augment del vot per correu». Considera que la seva generació «anirà a votar» i que la por segurament determinarà molt més la gent gran: «són persones de risc i la situació els pot fer tirar enrere. Però n'hi ha molts que tenen les opinions molt clares i que volen votar». Pensa que l'abstenció, potser «per la situació que vivim a Catalunya des dels últims anys», no serà tant elevada com es preveu: «suposo que la participació baixarà respecte de les últimes eleccions però no se si acabarà sent definitòria».

Per a Llohis, anar a votar és «un exercici de responsabilitat popular. És el mecanisme per escollir els nostres representants al Parlament, podem considerar-la una participació democràtica anecdòtica però és el que tenim». Ell té claríssim que votarà: «si puc tornar a entrenar a bàsquet al pavelló, vull entendre que votar també ha de ser segur».