En uns comicis, com en les eleccions catalanes d'aquest 14-F, es pot votar una formació política, però també emetre un vot en blanc, un vot nul o abstenir-se. Aquestes tres darreres formes d'expressar-se -normalment denoten descontentament- afecten de forma diferent al resultat. Recordem quina implicació té cadascuna d'elles. I, a qui beneficia el vot en blanc?
El vot blanc
El vot blanc, per la seva banda, es produeix quan s'introdueix a l'urna un sobre buit. Segons l'actual llei electoral, aquesta classe de vot es considera vàlid, per la qual cosa se suma als vots obtinguts per les diferents candidatures per fer el repartiment d'escons.
És aquí quan entra en joc la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol. D'acord amb aquest, en cada circumscripció s'exclou primer a les candidatures que no hagin obtingut almenys el tres per cent dels vots vàlids emesos, de manera que en incloure els vots en blanc una candidatura necessita més vots per aconseguir escó.
Per entendre això, és millor utilitzar un exemple: en una circumscripció imaginària en què hi hagi hagut 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50 nuls, tenint en compte només els vots a candidatures, un partit necessitaria 30 vots (el 3%) per aconseguir un escó, mentre que en tenir en compte els vots en blanc en requeriria 36 (el 3% de 1.200).
Per tant, en teoria, aquesta forma de vot desafavoreix els partits petits perquè la mateixa llei d'Hondt els perjudica a les circumscripcions petites. No obstant això, en la realitat ni beneficia ni perjudica perquè no és comú que els partits es quedin al límit del 3% dels vots.
Ara bé, aquesta classe de vot té un significat clar: igual que el vot nul es considera de protesta, el vot en blanc transmet la idea que la persona està d'acord amb el sistema electoral però no el satisfà cap opció.
No votar: l'abstenció
Abstenir suposa, simplement, no anar a votar. En no haver-hi un vot, aquest no es suma i no afecta els resultats. El significat de l'abstenció és difús, ja que no se sap per què la persona no ha anat a votar: si és per indiferència, descontent amb el sistema electoral o qualsevol altra causa de tipus personal. No perjudica ni beneficia ningú, ja que el repartiment es fa comptabilitzant tan sols els vots vàlids emesos.
El vot nul, què implica?
El vot nul tampoc beneficia ni perjudiquen a ningú. Es considera un vot 'gamberro' i gairebé sempre és voluntari. Aquests vots es consideren com "vot emès no vàlid" i no compten per realitzar el repartiment d'escons. Segons la llei electoral espanyola, per la qual es regeixen les eleccions a Catalunya, "és nul el vot emès en sobre o papereta diferent del model oficial, així com l'emès en papereta sense sobre o en un sobre que contingui més d'una papereta de diferent candidatura. En el supòsit de contenir més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid".
Es consideren també nuls els vots emesos en paperetes "en què s'haguessin modificat, afegit o ratllat noms de candidats compresos en elles o alterat l'ordre de col·locació, així com aquelles en les que s'hagués introduït qualsevol llegenda o expressió, o produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat ".
Recorda que pots consultar els resultats de les eleccions a Catalunya al nostre diari.
