Daltabaix electoral a Ciutadans (Cs). La formació taronja ha passat de guanyar les eleccions del 2017 i situar-se com a setena força al Parlament amb Carlos Carrizosa com a candidat a la presidència de la Generalitat. El partit taronja que va aconseguir 36 escons i un 25,35% dels vots fa quatre anys, n'ha perdut 30 en aquests comicis i s'ha quedat amb només 6 diputats a l'hemicicle. En xifres, la davallada suposa que el partit només ha comptat amb 5,55% dels vots, gairebé 20 punts menys, i n'ha perdut més de 950.000. Les enquestes auguraven la desfeta però tot apunta que el partit no esperava que tingués aquestes dimensions.

La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha convocat d'urgència un comitè executiu dilluns a la tarda per avaluar la situació. Fonts del partit apunten que hi ha en joc la continuïtat del cap de campanya i vicesecretari general de Cs, Carlos Cuadrado.

Ascens i caiguda en cinc eleccions. Ciutadans ha passat de guanyar les eleccions al Parlament de fa quatre anys a quedar-se en setena posició, per darrere d'En Comú Podem. La formació va irrompre al Parlament de Catalunya l'any 2006, el de la seva fundació. Capitanejada per Albert Rivera, el partit va aconseguir aleshores tres escons i 89.840 vots. Quatre anys després, als comicis del 2010, el partit va mantenir els tres diputats i va créixer en nombre de vots (106.154). El creixement exponencial, però, va arribar l'any 2012 i va continuar imparable fins les passades eleccions.

L'any 2012, encara amb Rivera de cap de llista, la formació va passar de 3 a 9 escons. Tres anys després i ja amb Inés Arrimadas al capdavant, va gairebé multiplicar per tres la seva representació parlamentària fins als 25 escons. La culminació i cúspide d'aquest procés va convertir el partit taronja en guanyador de les eleccions del 2017 amb més d'un milió de vots i 36 escons. Malgrat això, Arrimadas no tenia majoria suficient per formar govern i les forces independentistes van enviar-la a l'oposició.

De l'ascens a la caiguda

Durant aquests quatre anys, la formació ha viscut moments complicats. A les eleccions del 28-A al Congrés va aconseguir 57 escons però en va perdre 47 només uns mesos després en la segona cita electoral del 10-N. La situació va posar el partit al límit i Albert Rivera va dimitir. El partit va quedar en mans d'una gestora fins que uns mesos després, el març del 2020, Arrimadas -que ja havia fet el salt a Madrid- es va convertir en la nova presidenta de la formació en unes primàries on va aconseguir gairebé el 77% dels vots.

La marxa de Roldán i el sector crític

El mes d'agost Ciutadans va anunciar que Carlos Carrizosa, llicenciat en dret i diputat del partit des del 2012, seria el candidat a la presidència de la Generalitat. La formació taronja relegava així la portaveu del grup al Parlament: Lorena Roldán. La decisió va desembocar en una nova crisi i Roldán va anunciar a finals de desembre que abandonava el partit per convertir-se en número dos del principal competidor de Cs: el PPC.

Roldán va manifestar aleshores desavinences amb la líder de la formació, Inés Arrimadas, a qui va acusar d'apartar-se de "l'essència de Cs" i va assegurar que estava convençuda que no seria l'única que faria aquest pas.

El sector crític ha alçat la veu arran de la decisió de situar Carrizosa al capdavant del partit a Catalunya i en aquesta campanya han mostrat la seva disconformitat en la línia que s'ha seguit. Fonts de l'executiva asseguren que si aprofiten els resultats per obrir una pugna interna, "segurament no són gaire de Cs".

Una davallada esperada

El resultat aconseguit l'any 2017 va ser històric i la formació, de fet, era conscient que repetir la fita era pràcticament impossible. Tot i això, durant la campanya s'havien mostrat tranquils i esperaven, tot i la pèrdua d'escons, poder ser decisius si les forces independentistes no sumaven.