La participació a les eleccions d'ahir va batre rècords negatius, amb xifres per sota de qualsevol convocatòria equivalent. Des de les primeres eleccions al Parlament, el 1980, mai no s'havia baixat per sota del 54 %. Només el referèndum de l'Estatut del 2006 va registrar una abstenció més alta. En aquella ocasió van anar a les urnes el 48,85 % del cens electoral.

El temor per la pandèmia de covid-19 ha estat un dels factors que han dissuadit molts electors, ja que les promeses de seguretat de les autoritats han arribat després que, durant setmanes, es defensés que votar el 14-F era perillós i per això calia ajornar les eleccions fins al 30 de maig. La rectificació, en no ser possible l'ajornament, no ha pas convençut tothom.

Un altre factor dissuasiu és que, justament a causa de les mesures contra la covid, s'han format llargues cues a l'exterior de molts col·legis, que tampoc no han ajudat a quedar-s'hi als que dubtaven.

La baixa participació ha jugat a favor dels partits petits amb l'electorat més mobilitzat, i aquesta és una part de l'explicació del perquè Vox, per una banda, i la CUP, de l'altra, ha fet un salt considerable, També explica el resultat de la suma independentista.