El Partit dels Socialistes de Catalunya hauria guanyat més clarament les eleccions i hauria quedat primer en nombre d'escons, si la llei electoral assignés els representants en una circumscripció única, malgrat que no alteraria els possibles pactes per a la governabilitat.
El sistema actual distribueix els 135 escons del Parlament en funció de la població de cada província, però sobrerepresenta aquells territoris menys poblats en detriment de Barcelona per equilibrar el seu pes a les institucions. Així, un escó a Girona, Tarragona o Lleida s'obté amb menys vots que a la província barcelonina. Un repartiment que, en aquests comicis, ha afavorit les forces independentistes. Entre ERC i JxCat han obtingut 5 escons més que si aquests s'haguessin repartit en una circumscripció única.
Si s'eliminés la diferència territorial i Catalunya fos una sola circumscripció, aplicant la fórmula d'Hondt, el PSC hauria obtingut els mateixos escons (33) que amb el sistema actual pel 23,04% de vots rebuts, però agafaria una major distància de la resta de partits. Especialment d'ERC, que deixaria d'estar empatat amb els socialistes, perdent dos escons i situant-se en els 31 representants.
Junts per Catalunya no hauria arribat als 32 diputats actuals, sinó que s'hauria quedat en 29 (tres menys). La CUP hauria mantingut els seus 9 escons si es tractés d'una circumscripció única.
En canvi, En Comú Podem hauria obtingut un diputat més i hauria igualat en escons la formació cupaire. De fet, el partit de Jéssica Albiach va rebre, per poca diferència, una quantitat més alta de vots que la CUP (ECP va obtenir 194.626 vots, un 6,87%, mentre que la CUP en va tenir 189.087, un 6,67%). La distribució amb el sistema actual, però, va fer que ECP es quedés un escó enrere malgrat haver sumat 5.539 vots més a les urnes.
El PP tindria grup propi
En cas de circumscripció única, tant Ciutadans com el Partit Popular haurien augmentat la representació a l'hemicicle, amb dos diputats més cadascun. El partit taronja encapçalat per Carlos Carrizosa hauria arribat a 8 representants, mentre que el PP n'hauria tingut 5 -una xifra que hauria permès als populars poder tenir grup parlamentari propi, ja que cinc és el mínim necessari.
Les mateixes opcions de pactes
En tot cas, aquests canvis no alterarien les possibilitats d'aliances per pactar qui governarà Catalunya. Un possible pacte entre ERC i JxCat continuaria necessitant el suport d'una tercera formació per arribar a la majoria absoluta dels 68 escons. En aquest cas, la clau de la investidura la podria tenir la CUP que, igual que amb els resultats actuals, ajudaria a arribar a la majoria absoluta necessària.
D'altra banda, un «tripartit d'esquerres», amb el PSC, ERC i els comuns, seguiria superant la majoria absoluta necessària amb 73 escons en comptes de 74 (dos escons menys que amb els resultats actuals d'Esquerra Republicana, i un més d'ECP).
Escons «més barats»
El descens de la participació ha «abaratit» la quantitat de vots necessaris per obtenir un escó amb el sistema electoral actual. Així, qui ha rendibilitzat millor els vots ha estat JxCat. A la formació encapçalada per Laura Borràs, cada escó li ha costat 17.750 vots aproximadament (són 10.139 menys que en les eleccions de l'any 2017).
ERC ha obtingut un diputat per cada 18.291 vots, mentre que al PSC, cadascun li ha «costat» 19.783. A Vox, en la seva irrupció al Parlament català, cada representant li ha costat 19.807 vots a les urnes.
Per contra, el partit a qui li ha sortit més «car» cada diputat és el PP, que ha obtingut un escó per cada 36.355 vots (10.062 menys que en els anteriors comicis al Parlament). A continuació, s'hi troben Ciutadans (26.317), En Comú Podem (24.328), i la CUP (21.009).
