Victòria clara d'Illa i l'independentisme queda lluny de la majoria

ERC obté el pitjor resultat des del 2010, perd 13 diputats i cau a la tercera posició

L'ultradretana Aliança Catalana entra al Parlament amb 2

Ciutadans desapareix del Parlament després de divuit anys d'història

Salvador Illa celebra amb el seu equip la victòria del PSC

ACN

Redacció

Catalunya entra a un escenari incert després de les eleccions catalanes d'aquest diumenge. Salvador Illa i el PSC han estat els clars triomfadors de la nit, en obtenir 42 diputats, però dependrà de Junts o ERC per governar. Junts+ se situa en segona posició amb 35, 15 diputats per sobre d'ERC. La candidatura de Pere Aragonès cau fins als 20, 13 menys que els que va aconseguir en les últimes eleccions al Parlament del 2021. PPC (15) se situa en quarta posició pujant 12 escons. Mentre que Vox es manté amb els 11 del 2021. Comuns Sumar amb 6 diputats en perd 2 i la CUP se situa amb 4, perdent-ne 5. Aliança Catalana entra al Parlament amb 2 escons i Cs desapareix del Parlament.

L'opció més viable, per la mínima, és un tripartit d'esquerres que inclogui Esquerra i els Comuns, tot i que l'aliança majoritària seria la del PSC i Junts. Tampoc es pot descartar que Illa aconsegueixi la investidura, però governi en minoria amb suports parlamentaris puntuals.

El mateix Illa s'ha postulat per "liderar la nova etapa" que creu que enceta Catalunya després dels resultats dels comicis. El socialista ha anunciat que pretén presentar-se a la investidura per ser president de la Generalitat un cop es constitueixi la Mesa del Parlament, però no ha aclarit quins suports voldrà buscar. Ha celebrat els bons resultats del PSC, que per primer cop en 45 anys ha guanyat les eleccions tant en vots com en escons. Segons Illa, un dels factors que ha influït en la victòria són les polítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l'Estat.

Salvador Illa i el seu equip segueixen l'escrutini per la televisió

Salvador Illa i el seu equip segueixen l'escrutini per la televisió / / AP/EMILIO MORENATTI

Quant al bloc independentista, la suma de Junts+ (35), ERC (20), i CUP (4) és de 59 diputats, lluny dels 74 que van obtenir el 2021 i per sota dels 68 que fixa la majoria absoluta. Tampoc s'hi arriba encara que s'afegeixin els 2 escons d'Aliança Catalana, partit d'extrema dreta amb qui ja han deixat clar que no pensen pactar.

ERC obté el seu pitjor resultat des del 2010 i la pèrdua d’escons més àmplia de la seva història

De l'eufòria del PSC, a la decepció d'Esquerra. El partit liderat pel fins ara president Pere Aragonès ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. De fet, ha estat la formació que ha perdut més vots en els comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.

VÍDEO | Aragonès assumeix els "molt mals resultats" del 12-M

ACN

Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, passant a ser així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.

Junts+ recupera el lideratge de l’independentisme amb Puigdemonts

Els de Puigdemont han revertit aquest diumenge la tendència a la baixa del 2021 i han obtingut 35 escons, el seu millor resultat com a partit, amb tres diputats més que fa tres anys i un més que al 2017, quan es van presentar amb aquestes sigles per primer cop. Després d’haver trencat amb ERC i haver abandonat el Govern a mitja legislatura, els de Puigdemont recuperen terreny, guanyant més de 100.000 vots, amb un total de més de 670.250, un 21,6% del total. Els juntaires es mantenen com a primera força a les demarcacions de Girona i Lleida, com ja van fer el 2021.

Junts+ ha aconseguit guanyar dos escons més a Barcelona, on n’ha obtingut 18, i un més a Tarragona, amb 5 en total. A Girona i Lleida, on ja era primera força, es manté amb 7 i 5, respectivament. 

Puigdemont aspira a intentar un Govern "d’obediència netament catalana"

ACN

Ciutadans desapareix del Parlament després de divuit anys d'història

Les urnes també han castigat Ciutadans. Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 12 de maig han comportat la desaparició de l'hemicicle català del partit Ciutadans (Cs) després de divuit anys d'història. La llista encapçalada per Carlos Carrizosa no ha aconseguit mantenir els sis diputats que li havien atorgat els comicis del 2021, en el que ja va suposar el descens més pronunciat de la formació, quan va perdre 30 escons. Cs va aconseguir els millors resultats en les eleccions del 2018, quan en plena explosió del procés sobiranista va obtenir 1.100.000 vots i 36 diputats. Els taronges van guanyar les eleccions en una victòria que l'aleshores líder de la formació, Inés Arrimadas, no va poder capitalitzar amb la presidència de la Generalitat.

Aliança Catalana irromp al Parlament de Catalunya amb dos diputats

Aliança Catalana entra a l'hemicicle amb dos diputats i se situa com a darrera força a la cambra catalana. El partit d'extrema dreta independentista liderat per Sílvia Orriols -que s'ha presentat per Girona- és el primer cop que fa el salt a la política nacional després de guanyar les eleccions municipals de Ripoll amb sis regidors i obtenir l'alcaldia. El partit ha aconseguit representants a les circumscripcions de Girona (Sílvia Orriols) i Lleida (Ramon Abad), mentre que no ha obtingut cap representant per Barcelona i Tarragona. Amb el 98% escrutat, Aliança Catalana ha obtingut 117.348 vots, xifra que representa el 3,8%.

El PP multiplica per cinc els diputats del 2021 i esdevé un dels grans triomfadors del 12-M

El candidat del PPC, Alejandro Fernández, saluda al seu equip a l'entrada de l'hotel Grand Marina de Barcelona des d'on seguirà la nit electoral

El candidat del PPC, Alejandro Fernández, saluda al seu equip a l'entrada de l'hotel Grand Marina de Barcelona des d'on seguirà la nit electoral / Arnau Martínez

Un dels grans triomfadors de les eleccions al Parlament del 12 de maig del 2024 ha estat el Partit Popular de Catalunya. La candidatura d'Alejandro Fernández, el lideratge del qual no va ser ratificat per la direcció estatal de la formació fins a mitjan març d'aquest any després de dies d'incerteses, ha multiplicat per cinc els resultats del 2021 i ha passat de 3 a 15 diputats. Els populars catalans, que van obtenir 109.453 vots el 2021, han superat aquesta vegada els 336.000 vots i s'han convertit, de ple dret, en un dels actors de les negociacions per a pactes postelectorals que s'escenificaran en les properes setmanes per aconseguir investir un president de la Generalitat.

La CUP obté 4 escons i és penúltima força només per darrere d’Aliança

Si AC entra per ser la darrera força del Parlament, la que queda just per sobre seu és la CUP, que aquest 12-M ha obtingut 4 escons. Els anticapitalistes han perdut cinc diputats, quedant-se sense representació a Tarragona i Lleida i amb només tres representants a Barcelona i un a Girona. Els cupaires han aconseguit un 4% dels vots, una caiguda de 2,5 punts i un total d’uns 126.500 vots, amb el 98% escrutat. El 2021 la CUP va aconseguir 189.924 vots, amb un 6,68% dels sufragis. Els millors resultats dels cupaires van ser l’any 2015, amb 10 escons i un 8,2% dels vots, uns 337.800.

Vox manté els 11 escons

Vox ha mantingut els 11 escons en les eleccions d'aquest 12-M i s'ha situat com a cinquena força al Parlament per darrere del PSC, Junts+, ERC i PP. El partit d'ultradreta ha mantingut els diputats aconseguits en les eleccions del 2021 i ha obtingut representants a totes les circumscripcions de Catalunya. En concret, ha obtingut 7 diputats per Barcelona; 1 per Girona; 1 per Lleida; i 2 per Tarragona. Amb gairebé el 100% escrutat, la ultradreta ha registrat 243.613 vots, xifra que representa el 7,96%. Aquest és el segon cop que Vox es presenta a unes eleccions al Parlament. L'any 2021 va obtenir 21.121 vots, gairebé el 8% dels sufragis i 11 diputats, uns resultats molts similars als obtinguts aquest 12-M.

Els comuns perden dos diputats al Parlament i es queden amb sis

Comuns Sumar ha obtingut un total de 6 escons aquest 12-M, 2 menys que en els comicis del 2021.El partit ha aconseguit 180.041 sufragis i un 5,81% dels vots. Aquestes xifres representen un retrocés en relació als comicis del 2021, quan els comuns van obtenir 8 diputats. La candidatura liderada per Jéssica Albiach només ha obtingut representació a la circumscripció de Barcelona i ha perdut l'escó que tenien per Tarragona. En concret, a Barcelona han obtingut 154.905 vots (6,67%). Amb aquests resultats, els comuns se situen com a sisena força de la cambra catalana, només per davant de la CUP i Aliança Catalana.

La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, en saber-se els resultats de les eleccions al Parlament

La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, en saber-se els resultats de les eleccions al Parlament / ACN

La formació liderada per Jéssica Albiach només ha obtingut representació a la circumscripció de Barcelona amb un 6,67% dels vots. Els comuns, però, han perdut un escó en relació al 2021. A Tarragona els comuns han obtingut 12.106 vots (3,83%); a Lleida 3.576 vots (2,15%); i a Girona 9.741 vots (3,28%). En cap d'aquestes tres circumscripcions el partit ha aconseguit sumar els vots necessaris per tenir representació al Parlament.

En directo