Dos problemes té sobre la taula el regne d´Espanya: el nivell de pobresa i de desigualtat i la insubordinació del nord-est. I dues coses podien passar a partir d´avui: una, molt probable és que el nou govern espanyol continués afrontant els seus dos principals reptes amb la mateixa actitud i estratègia que fins ara; i una altra, molt més difícil, que és que tot plegat fes un tomb.

Perquè s´imposés la primera opció es podien donar gairebé totes les aritmètiques possibles, però, perquè fos possible la segona, calia que Podem tragués més vots i representants que el PSOE i que, alhora, tots dos sumessin 176 escons o més. Si això s´hagués produït, hauríem tingut ocasió de veure si, allà on Hollande i Syriza van fracassar, se n´hauria pogut sortir una coalició d´esquerres amb poc suport mobilitzat al carrer, i enfrontat no només a la Troica i als creditors internacionals, sinó també a una oligarquia acostumada a fer i desfer com els ha donat la gana. Tinc -ja ho veieu- molts dubtes sobre la capacitat d´un govern així per allunyar-se de la mal anomenada austeritat i marcar una línia econòmica pròpia i independent. En tot cas, però, hauria estat interessant veure fins on aconseguien arribar.

Pel que fa al segon problema pendent de resoldre, i descartat des del primer dia el referèndum d´autodeterminació, sí que s´hauria pogut plantejar una contraoferta al poble català en forma d´un cert reconeixement de la plurinacionalitat i una confederació amanida amb una consulta popular amb urnes incloses. No hauria solucionat el problema de fons, però hauria plantejat el debat en uns altres termes i obligat l´independentisme a rearmar-se d´arguments i a reprogramar el full de ruta. Com sabeu, els resultats d´ahir descarten aquest gir polític i en la relació de l´estat amb les nacions sotmeses, i, en conseqüència, l´única opció de transformació social i política que ens queda és la que ja sabíem abans-d´ahir: la independència.

L´única novetat, potser, és que ara ja no hi ha excusa per pitjar l´accelerador, i que és evident que ERC ja no pot defugir més el lideratge que li pertoca.