Catalunya i l'independentisme és un dels temes centrals de les campanyes de PSOE, PP, Cs, Podem i Vox per a les eleccions del 28 d'abril, amb fórmules molt diverses per solucionar el conflicte territorial. Pedro Sánchez proposa diàleg dins la Constitució; Pablo Casado i Albert Rivera, un 155 més llarg que el de Mariano Rajoy; Pablo Iglesias un referèndum que inclogui més opcions que la independència, i Santiago Abascal la supressió de l'autonomia. En aquests primers dies de campanya s'ha fet poc esment dels líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem, potser un cartutx que els partits guarden per més endavant. La majoria de líders visitaran almenys un cop Catalunya aquests dues setmanes, a excepció del de Vox, que de moment no hi té cap acte previst.
Sánchez: "No és no"
PSOE i Podem van amagar la qüestió catalana als resums dels seus programes electorals. Les 110 mesures que el president del govern espanyol va presentar abans de l'inici de la campanya no incorporava ni una vegada la paraula 'Catalunya', com tampoc apareixia al recull de propostes que Pablo Iglesias va presentar en forma de Constitució.
En tot cas, tots dos n'han hagut de parlar en aquests primers dies de campanya. Sánchez ha reconvertit el seu 'no és no' al PP en un 'no és no' ara a la independència i al referèndum. El líder del PSOE aposta per la "convivència" dins del marc de "l'Estatut i la Constitució" i reclama als líders independentistes que diguin en públic el que, segons afirma, ja comenten en privat: "que la independència és impossible".
Sánchez ha anat incrementant les crítiques als independentistes en paral·lel a les manifestacions que els líders de JxCAT i ERC han fet en favor de donar suport a la seva investidura. L'última, la dels candidats presos de JxCAT, que van apostar en una carta a 'La Vanguardia' per no posar impediments a que repeteixi com a president. PP, Cs i Vox ja ho utilitzen com a exemple d'un acord entre socialistes i independentistes, en el marc de les seves estratègies de denunciar el president per haver "venut" Espanya als que la "volen trencar".
Reforçar la nació espanyola
El PP vol "reforçar la nació espanyola" amb diverses lleis per garantir la unitat nacional i els símbols de l'Estat. També ha promès il·legalitzar els partits "violents" per acabar amb la "'kale borroka' de l'entorn separatista català" i prohibir el finançament de partits que tinguin líders condemnats per rebel·lió o sedició. Una altra mesura que promourà Casado és la reforma del Codi Penal per prohibir els indults quan les condemnes són per aquests delictes. A més, vol que la "convocatòria d'un referèndum il·legal" torni a estar penalitzada. Al seu programa electoral, Casado parla d'aplicar el 155 durant el temps que resulti "inexcusable" a Catalunya i de paralitzar la cessió de noves transferències a les autonomies.
Més 155
Cs també defensa el 155 -la candidata per Barcelona, Inés Arrimadas, va amenaçar fa pocs dies amb una aplicació "immediata"- i inclou entre els seus compromisos post-electorals que no indultarà "mai" els "colpistes". Rivera també ha plantejat revisar el finançament de partits "violents". A més, proposa una llei electoral per dificultar l'accés dels partits nacionalistes al Congrés amb un tall electoral del 3% o "l'equiparació salarial" de Guàrdia Civil, Policia Nacional i forces policials autonòmiques -una proposta que també defensa Casado, que va anar més enllà i fins i tot va arribar a plantejar que els Mossos d'Esquadra puguin rebre ordres dels cossos estatals.
En matèria d'educació, Cs vol "garantir" l'ús del castellà a totes les aules com a llengua vehicular, promoure una assignatura obligatòria de Constitució, una selectivitat "única" a totes les autonomies i reforçar la inspecció per evitar "l'adoctrinament" a les aules -aquesta última proposta també és del PP, que vol donar-li capacitat sancionadora. Els populars també volen que el castellà sigui l'única llengua "requisit indispensable" per ser funcionari -en això coincideix amb Vox- i vol donar "caràcter oficial" només a les actes administratives que es facin també en castellà.
Iglesias: un referèndum per assegurar la unitat
Pablo Iglesias, de la seva banda, manté l'aposta per un referèndum pactat, que segons va apuntar ell mateix no hauria d'incloure només la proposta de la independència, sinó altres formules d'encaix entre Catalunya i l'Estat. Ho ha defensat abans i durant la campanya, argumentant que és la millor manera de garantir la continuïtat de la unitat d'Espanya, perquè -tal com va dir en una entrevista a la Ser- "si els independentistes arriben al 80% cap llei pot impedir" la independència.
Abascal vol una "derrota sense pal·liatius"
La imatge dels conqueridors a cavall que han encetat la campanya a Covadonga, des d'on Don Pelayo va començar a vèncer l'exèrcit àrab, queda reflectida en un programa que, com a primera mesura, escriu: "Suspensió de l'autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals". El partit capitanejat per Santiago Abascal també proposa il·legalitzar els partits, associacions i ONGs "que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de la Nació i de la seva sobirania".
Igualment proposen augmentar les penes contra els ultratges a Espanya i els seus símbols, potenciar el castellà en detriment de la resta de llengües cooficials, suprimir els Mossos, ensenyar a l'escola "les gestes i proeses dels herois nacionals" o derogar la Llei de Memòria Històrica.
Les visites dels líders polítics a Catalunya
Durant la campanya Sánchez visitarà quatre vegades Catalunya, mentre que Iglesias ho farà en una única ocasió. Rivera només hi té programat un acte, i Casado, dos, tot i que va presentar el programa electoral a Barcelona pocs dies abans de l'inici de la campanya. A l'hora de tancar aquest text, Vox no havia fet saber si Abascal faria algun acte a Catalunya.
