23 de abril de 2019
23.04.2019

«L'1 d'octubre és per a mi l'any zero, hi ha un abans i un després d'aquesta data»

La senadora assegura que, tot i l'empresonament, tant Oriol Junqueras com Raül Romeva han participat en el programa

23.04.2019 | 00:01
Mirella Cortès, a la plaça de la Pau de Sallent, davant de la Casa Gran

La política sallentina estarà a l'expectativa del resultat de Raül Romeva i les possibilitats que tingui d'exercir el seu càrrec com a pres. La constitució de les cambres hauria de ser abans que la sentència del Suprem al judici de l'1-O

Mirella Cortès, sallentina. 60 anys. Senadora. Encara senadora perquè formà part de la diputació permanent de senadors, el grup que queda després de la dissolució de les cambres per una convocatòria electoral. Després d'haver passat per l'alcaldia de Sallent, va ser senadora per designació parlamentària. Ara, tot apunta que ho tornarà a ser. Va de substituta de Raül Romeva, l'exconseller pres, que lidera la llista però que és probable que no agafi acta de diputat. Aleshores, a diferència del que passa a les llistes al Congrés, qui pren el relleu no és el següent de la llista, sinó el substitut.

És complicat el procés que planteja ERC?

La primera qüestió és que els deixin sortir de la presó per poder prendre l'acta de diputat. L'altra és que pugui dur a terme la seva activitat diària com a diputat, en el cas d'Oriol Junqueras, i de senador, en el cas de Raül Romeva. Si les cambres i els jutges ho permetessin, ells agafarien acta de diputat i exercirien el seu càrrec. Jo, personalment, ho veig difícil. Però si hi ha l'oportunitat, defensaran el lloc per al qual s'han presentat. Preveient dificultats hem fet aquest nomenament de substituts a les llistes.

Hi té relació amb Romeva?

I tant. El vaig a veure a la presó, ens posem d'acord sobre el missatge que s'ha de donar, com ho hem de fer.

Potser no era dels polítics de la cúpula d'ERC que més havia tractat...

Bé, però ens havíem conegut abans de la presó. A Romeva ningú li pot tenir cap mena d'antipatia. És una persona que traspua bondat pertot arreu. Havíem coincidit en reunions d'executiva a Barcelona, ens saludàvem, però no era dels que més havia tractat. Arran de tot el procés i l'empresonament vaig tenir la sort de conèixer la Diana, la seva dona, i hem anat col·laborant. També hi vaig tenir més contacte els mesos que van ser a Lledoners. Aquí havíem xerrat molt. I ara el lligam és més fort. Ara ens hem vist a Soto del Real, a la presó, i un parell de vegades hi he pogut parlar al Tribunal Suprem. L'últim cop ens van permetre parlar amb ell al recés de l'hora de dinar, però ara ho han tallat.

Però han pogut preparar el programa amb ells?

Sí, sí. Tant ell, el Raül [Romeva], com l'Oriol [Junqueras] hi han participat de manera molt important, en la definició de les idees fonamentals. Hi hem pogut parlar i han estat molt actius.

No em digui tot el programa electoral, però dues idees bàsiques que vinguin directament de Romeva, o de Romeva i Junqueras.

Raül Romeva sempre diu resistim, persistim i mai desistim. Un altre missatge podria ser: diàleg, diàleg, diàleg. I no només diàleg, sinó també diàleg amb negociació i acords. Com tothom sap, Romeva és un home de pau. Ell està convençut que a la llarga ens en sortirem.

A la llarga és una visió. I a la curta, ells, els presos, i vostès, veuen que pinten bastos per als seus interessos?

Tots hem d'entendre que el procés d'independència no és anar a comprar botifarres. Independitzar-se d'un Estat, crear-ne un de nou, és un camí tortuós. Quan vam fer l'1 d'octubre, el 3 d'octubre vam fer les resolucions del Parlament, era un camí que no havíem fet mai i no ens pensàvem trobar el que vam trobar al davant. Confiàvem tenir al davant un estat democràtic i, en canvi, en aquell moment va utilitzar totes les eines que tenia per atonyinar-nos i reprimir-nos. L'Estat ha respost amb repressió, repressió i més repressió. Estem en un moment d'anomalia política.

No hi veu una certa marxa enrere en l'aplicació de mesures?

Ara la gent va a comprar, a treballar, va al cinema amb tranquil·litat, però la repressió existeix. L'Estat espanyol farà tot el possible perquè no ens en puguem sortir, i nosaltres hem de fer tot el possible perquè, al contrari, sí que ens en puguem sortir. El procés serà llarg, durarà més d'un any o de dos anys. El que no podem fer, i això ho diem a pilota passada, és posar una data. Els 18 mesos que vam dir va ser un error, perquè nosaltres mateixos ens vam collar. Però, tot i així, l'1 d'octubre ens va permetre fer una passa endavant molt important. Hem posat en escac i mat l'Estat com mai ningú no ho havia fet. Catalunya va fer una arrencada i mai tornarem a ser com abans de l'1 d'octubre. Quan ens diuen «ja no recordeu res de l'1 d'octubre», els responem que a l'inrevés, que ho recordem, i tant, i molt. L'1-O és, per a mi, l'any 0. Hi ha un abans i un després.

Però amb una certa marxa enrere, amb un tornar a començar amb això que vostès en diuen eixamplar la base?

L'eixamplar la base que va dir Joan Tardà és sumar més gent, fer venir gent d'altres formacions polítiques o d'altres idees polítiques que no teníem abans. Nosaltres som els que som: ens acontentem? Ens quedem aquí? O com més siguem, millor? Cal ser 2 milions o millor ser-ne 3? Millor 3, oi? Doncs això és el que estem treballant. Això és eixamplar la base.

I en aquest camí d'eixamplar la base, ERC se sent acompa-nyada d'altres formacions?

Tenim dubtes. El que tenim molt clar és que nosaltres farem la nostra feina. Tenim un objectiu, com anar-hi, amb qui anar-hi... perquè tot això ho vam aprovar en la conferència nacional amb un amplíssim suport de la militància de més del 90%. El full de ruta el tenim traçat. A la gent li pot agradar molt o poc, però és el nostre. A qui li agradi, que vingui. I als que no, els intentaré explicar les raons perquè vinguin.

Després de les darreres eleccions a la Generaliltat, el fet que la candidatura de Puigdemont passés per davant d'ERC va ser el moment definitiu per dir fins aquí ha arribat l'anar plegats?

No. Així com aquesta campa-nya penso que és molt bona, en aquella ens va enganxar en un moment d'un dol profund. Ens acabaven d'empresonar el president del nostre partit i tots els companys que han entrat a la presó. Ens va descol·locar. Marta Rovira, que ara està activa i il·lusionada, també estava molt afectada i no podia. I, malgrat tot, penso que vam fer un bon resultat. No vam mentir, vam fer el que havíem de fer, i hem reforçat el partit. I els únics que hem fet una conferència nacional hem estat nosaltres. I això vol dir que hem sigut dels que hem posat ordre a casa. Això és important en un moment polític com l'actual. Als partits els cal que tothom vagi en la mateixa línia.

Vostè em destacava el paper de Tardà. Ara ERC afrontarà un període de política a Madrid sense Tardà. Queden erms de lideratge?

El Tardà és el Tardà, és el mestre.

Perdoni, erms si no hi ha Junqueras.

(riu) És clar. Del Tardà, li deia, que és el mestre. Jo el conec des que era alcaldessa de Sallent. Em va ajudar molt, sobretot en un tema de la rehabilitació de la Botjosa. Ell va treballar com mai. És bona persona, és un pou de saviesa, històricament té una cultura important, és un molt bon parlamentari. Al Congrés l'estima tothom i deixarà un buit important. Però ens ha ensenyat molt. També, com Junqueras i Romeva, és del parlar, dialogar, negociar... Però aquest cop el partit s'està renovant molt. Està entrant molta gent nova. Tenim un partit que s'està rejovenint molt. I amb moltes dones que s'incorporen gràcies a les llistes cremallera. Ell serà al nostre darrere. Aquesta tardor vam celebrar els seus 65 anys.

I al Senat, ERC, quin paper hi ha de jugar?

El Senat hauria de ser una cambra molt important. Però la majoria absolutíssima que ha tingut el PP l'ha fet invisible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook