25 de abril de 2019
25.04.2019

L'independentisme i la dreta unionista reforcen posicions en un agre debat a TV3

Cs i PP carreguen durament contra la cadena pública, ERC i JxCat en un cara a cara en què el PSC va ser l'ase de tots els cops

25.04.2019 | 00:02
Vista general del plató on se celebrava el debat

El debat dels caps de llista catalans d'anit a TV3 hauria pogut acabar just tancat el primer bloc, dedicat al conflicte territorial. No hi ha més vida política, a Catalunya, més enllà del procés i els seus derivats. Hi ha blocs enquistats sobre la qüestió que anorreen la resta d'interessos. Política social? Contractes laborals? Sanitat? Educació? Impostos? Dèficit públic? Bah!

Al plató de Sant Joan Despí, els candidats van disposar-se a defensar posicions irreconciliables. Inés Arrimadas (Cs) i Cayetana Álvarez de Toledo (PP), a més, van anar-hi a sopar independentistes. L'arrogant candidata popular, vestida amb un jersei groc llampant (un vestuari més cridaner encara que el de Laura Borràs -JxCat-), va exhibir el seu mostrari en el pròleg, quan va titllar el moderador, el director de TV3 Vicent Sanchís, d'«anomalia democràtica». Vamos! El polemista Sanchís, incòmode en una posició en què no podia defensar-se dels míssils antiindepes, va ser el protagonista de l'arrancada de la nit. Tota una metàfora: la televisió autonòmica, que Cs, PP i Vox volen convertir en un solar, és, per al constitucionalisme radical, el càncer a combatre. I Sanchís n'és un dels símptomes més obvis. Arrimadas va anar de dret i li va lliurar un esborrany de dimissió. Preparatius per al que vindrà si el tripartit de Colón s'enquista a la Moncloa.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que als dos debats previs entre els caps de files a les televisions d'àmbit estatal va ocupar els darrers blocs del menú, al de TV3 va ser el primer. I el més dens i extens. Però amb una finalitat vagament estèril perquè no hi ha vots en joc entre blocs. Hi ha poc a convèncer; si de cas, hi ha a reforçar. Així, en el primer round es va dirimir el tot. Bor-ràs i Gabriel Rufián (ERC), Stark i Targaryen, van fer un front comú indistingible, contra els caminants blancs d'una dreta disposada a glaçar l'Hivernàlia que volia ser una assolellada Ítaca. De retruc, Meritxell Batet (PSC), que en l'intent de no perdre vots per a Sánchez, provava d'allunyar-se tant com podia d'uns i altres, rebia durament de tots.

En el cantó esquerre del ring, Jaume Asens (En Comú Podem) i Rufián s'enganxaven per la coherència de les seves intencions respecte de la defensa nacional. Bor-ràs presumia que TV3 hagués permès la presència al debat de Cs (guanyadora de les eleccions autonòmiques) i PP. Batet esgrimia a tort i a dret l'espasa de l'autogovern, el diàleg i el consens. Però si el debat se situa en el terreny de les ofenses, Cayetana Álvarez de Toledo té tots els asos a la màniga. De Toledo, que ahir va tornar a disfressar Arrimadas de la bruixa de la Blancaneu (indignada d'adonar-se que n'hi ha una altra de més unionista), va qualificar els seus rivals de victimistes, abjectes i bombolles de sabó. Rivals ínfims per a la seva aristocràtica certesa que l'independentisme no vol que Espanya sigui una i gran i lliure.

Arrimadas, que va treure del sac de gadgets d'Albert Rivera un llaç groc suposadament arrancat d'un parc infantil, s'encarava a Batet, que al seu torn acusava tant el PP com els independentistes d'haver generat el problema. El PSC/PSOE es postula com la solució, però ningú més li compra la proposta. Rufián exhibia una portada de l'ABC del trio andalús i, més moderat que quan reparteix impressores al Congrés, demanava diàleg.

El debat, que continuava a l'hora de tancar edició, no va aportar novetats. Tampoc és previsible que hagi generat solucions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook