L'escenari polític està dividit entre els que defensen una recentralització d'Espanya i els que propugnen el dret a l'autodeterminació. Vostès proposen en el seu programa un nou impuls de l'Estat autonòmic. Com es concreta això? Seria un estat asimètric, amb dos territoris amb més nivells d'autogovern? Per què eludeixen parlar d'estat federal en el seu programa?

L'Estat autonòmic és un dels grans èxits de la nostra Constitució i de la Transició. Què plantegem? Reforçar-lo. I això vol dir polir algunes de les seves debilitats. Una d'elles, el finançament, la reforma s'arrossega des de fa cinc anys. I també tot el que representa la cooperació entre administracions. Ni volem recentralitzar ni tampoc el que demanen els independentistes. El que volem és reivindicar l'Estat autonòmic com una forma de progrés, de cohesió social i de cohesió territorial. Però, sense cap dubte, la igualtat i al mateix temps la pluralitat dels espanyols si ha quedat salvaguardada ha estat gràcies a la Constitució del 78.

Però aquest reforçament que proposen implicaria la reforma de la Constitució?

No.

Hi pot haver solució al conflicte català si els líders independentistes són a la presó? Si vostè torna a ser president del Govern i el Tribunal Suprem

Cal confiar en el Tribunal Suprem, que està fent una tasca extraordinària en un judici que lògicament té un alt contingut polític. És important deixar treballar els jutges i no interferir en la sentència que puguin emetre. No hi ha cap precedent de cap president del Govern en democràcia que abans que hi hagi una sentència ferma es posicioni sobre el que vostè m'està plantejant. Ara bé, des del punt de vista polític és evident que els líders independentistes tenen el retret i la reprovació política per part del PSOE i del Govern. Fixi's si és així, que jo vaig avalar l'aplicació de l'article 155. M'agradaria tenir una oposició tan lleial com vaig ser jo quan governava Mariano Rajoy, perquè no és ser lleial al Govern, sinó a l'Estat i als espanyols. Qualsevol divisió que hi hagi davant el desafiament independentista exigeix l'articulació de grans consensos per les forces nacionals.

Promouria un nou estatut com a sortida a aquesta crisi, que els catalans poguessin votar en la propera legislatura?

Primer hem de veure què faran els independentistes. A Catalunya, el problema no és la independència, és la convivència. Els líders independentistes han de reconèixer la part de Catalunya no independentista. Són ells, uns i altres, els que han de treballar per articular un nou consens. És evident que un dels problemes que té ara mateix Catalunya és que l'Estatut no va ser votat per la societat catalana. Va ser revisat per la sentència del Tribunal Constitucional, que forma part també de la crisi que estem arrossegant des de llavors. No és l'única, segur que no és la fonamental, però forma part del problema. Retornar aquesta font de legitimació a l'autogovern català és important. Quin és el problema? Que els líders independentistes han renunciat a l'autogovern. Així que hi ha una qüestió prèvia i és que ells mateixos han de traslladar que volen tornar al camí de l'Estatut i de la Constitució. Els líders independentistes han de dir a tots aquells que van creure en ells que la independència no es produirà. Perquè ja ho reconeixen en privat, però ara el que cal és que ho facin en públic.

Pablo Casado ha dit que vostè prefereix parlar amb els que tenen les mans tacades de sang i Rivera, que fer-lo fora del Govern és una qüestió d'higiene democràtica. De cara a una legislatura amb reptes tan importants com el procés, les pensions, l'atur, l'amenaça d'una nova recessió..., poden recompondre els ponts entre els partits després d'una campanya tan carregada d'agressivitat?

Crec que sí. Crec que la moderació no és qüestió d'ideologies, sinó una forma de viure la vida. La política ha de tornar a dedicar-se als assumptes reals. Què passa? Que la dreta i les seves tres sigles ara mateix no tenen projecte, només mentides, insults i crispació. El 28 d'abril ha de ser una jornada de portes obertes al futur, perquè és el que ens estem jugant: si avancem o retrocedim en drets, llibertats i conquestes socials assolides en aquests últims quaranta anys. Els tres grans eixos de l'acció de govern dels propers quatre anys han de ser la justícia social, la convivència i la neteja. El risc que sumin aquestes tres dretes, i facin el mateix que a Andalusia, existeix i portaria de nou la corrupció, la crispació territorial i més desigualtat en un país que ja pateix prou.

Hem tornat a la maledicció de les dues Espanyes? És només un problema polític o aquest enfrontament ha impregnat la societat?

Ni tan sols és polític. És en l'àmbit partidari. Des de quan s'han posat en qüestió consensos als quals tots havíem arribat, com el consens sobre la violència masclista, o s'ha tornat a parlar d'homofòbia, o s'ha posat en dubte el caràcter públic de les pensions o fins i tot l'existència mateixa d'un salari mínim interprofessional? El gran retret que cal fer al PP i a Cs és que no hagin lluitat amb els seus propis arguments contra els arguments de la ultradreta, sinó que els hagin abraçat sense vergonya. El 28-A cal obrir les portes al futur però tancar-les al passat. Tancar-les a una ultradreta que sempre ha existit, però que no pot influir de la manera com ho està fent en els posicionaments dels altres dos partits vinculats a la dreta. Vox no deixa de ser una escissió del PP; de fet, el seu màxim dirigent ve del PP. Ciutadans hauria pogut ser una altra cosa però amb el seu cordó sanitari al PSOE el que ha decidit és ser la tercera pota d'aquest banc. Crec que ho pagaran a les urnes.

I vostè no es va equivocar també acceptant incloure Vox als debats televisats? No és just això el que critica: donar-li ales?

És just el contrari. La ultradreta juga a dir que no se li permet debatre. I a mi m'agradaria que la ultradreta no existís, però és una realitat. Planteja debats tòxics, trenca grans consensos, i ens ha de mantenir a tots en alerta. Per això és tan important mobilitzar-se i votar el 28-A. Jo vaig debatre amb Cs i Podem quan eren extraparlamentaris. Es tracta de quina foto és més fidedigna respecte de la realitat amb què ens trobarem a partir de les eleccions. El PP i Cs, que han renunciat a guanyar les eleccions i només competeixen per veure qui s'emporta la medalla de plata, amaguen una realitat tossuda: la que, si sumen, s'enfilaran a les institucions gràcies a la ultradreta.

També les enquestes fan el PSOE guanyador, però amb necessitat de suports per formar govern. Si és així, quines serien les seves línies vermelles en la negociació de pactes?

La Constitució.

Rivera l'ha vetat. I vostè, no veta ningú?

Cs no m'ha vetat a mi, ha vetat el PSOE, que té 140 anys. Jo crec que els espanyols volen que el PSOE segueixi governant després del 28 d'abril. A Espanya hi ha hagut molt poques vegades governs amb majories absolutes. El que hi ha hagut sobretot és governs que, aplicant l'aritmètica parlamentària, han anat recolzant-se en unes forces polítiques o altres i ara aquest ventall de forces s'ha ampliat. No penso en pactes. Penso que Espanya necessita quatre anys d'estabilitat, necessita un govern fort i l'únic govern que pot garantir-ho en aquest moment és el PSOE.

PP i Cs han anunciat baixades d'impostos si governen. Vostè els apujarà si segueix a la presidència?

El debat no és apujar o abaixar impostos: el debat és qui paga i qui no paga. És com garantim la progressivitat del nostre sistema fiscal. El debat és quin estat del benestar volem per sostenir l'educació, la sanitat, el sistema de pensions. Alguns plantegen la mal anomenada revolució fiscal, però en realitat és una involució social, perquè estan proposant una reforma que implicaria una caiguda de la recaptació de 12.000 milions d'euros com a mínim, així que és evident que del que estan parlant és de retallar l'estat del benestar. Nosaltres volem un model alineat amb el dels països de l'Europa central i els nòrdics, que és el d'un estat del benestar fort amb un sistema fiscal progressiu. Això vol dir que les grans corporacions han de contribuir més, les grans fortunes han de contribuir més i les classes mitjanes han de tenir algun alleujament fiscal, sobretot els treballadors i especialment els autònoms.

Però, en la situació actual, és sostenible el sistema de pensions?

Sens dubte ho és. La pujada del SMI serà beneficiosa per a la Seguretat Social, lluitar contra la precarietat laboral que ha tret 60.000 persones de feines precàries també és millorar la recaptació de la Seguretat Social. L'afiliació està en la millor xifra des del 2008 i la de la població femenina és la més alta de la història. Aquest és el camí per revertir el dèficit de la Seguretat Social. Això vol dir que no haguem d'obrir el debat sobre si, a part de les cotitzacions, cal tenir algun ingrés més que pot nodrir la sostenibilitat del sistema públic de pensions per garantir pensions dignes i que vagin alineades amb l'IPC? Jo crec que aquest debat hem d'obrir-lo, però la principal aportació al sistema de pensions seran les cotitzacions, que no s'han d'apujar, però cal augmentar la qualitat de la contractació al nostre país i cal racionalitzar la despesa en la Seguretat Social. La Seguretat Social té ara moltes bonificacions que no estan funcionant i que necessiten una revisió. I aquí hi ha una font d'estalvi important. També s'estan imputant a la Seguretat Social polítiques que haurien d'estar a càr-rec dels pressupostos generals de l'Estat. El nostre compromís, en tot cas, és ferm: impulsar una reforma de la Constitució que blindi el caràcter públic de les pensions, la seva sostenibilitat financera i la dignitat de les jubilacions.

Instauraran la renda mínima?

A Espanya hi ha al voltant de 2.360.000 nens que pateixen pobresa. És sorprenent en un país amb la nostra taxa de creixement, però és així. Volem lluitar contra la pobresa amb moltes mesures i una d'elles és transformar les prestacions per fill a càrrec per un ingrés vital que rebaixi aquesta pobresa, perquè la pobresa no s'acaba als 18 anys, és una cosa que es queda i passa de generació en generació.

El seu Govern ha mantingut una posició canviant pel que fa a immigració: ha acollit l'Aquarius mentre tancava els ports a altres embarcacions, per exemple. Quin és en definitiva la seva posició?

La immigració no ha arribat amb aquest govern, el que sí que va arribar amb aquest govern és la política migratòria, perquè no n'hi havia. I si un mira els fluxos migratoris a Espanya la caiguda és dramàtica en els últims mesos. Aquesta política té tres potes: primer, cal reforçar la cooperació amb els països d'origen i trànsit, singularment amb el Marroc; segon, no s'ha d'estigmatitzar la immigració, sinó voler una immigració regular, que ens cal per cobrir llocs de treball, i lluitar contra les màfies; i tercer traslladar a la UE que la política immigratòria és un desafiament comú, en el qual hem d'estar tots els països membres, no només els de la conca mediterrània.

Si després de les eleccions pot formar govern, quina és la primera mesura que voldria portar al Consell de Ministres

Presentar uns pressupostos socials, després de set anys d'injustícia social.