26 de abril de 2019
26.04.2019

«No abaixarem el cap i direm amén per més que ens prometin, hi haurà d'haver fets»

Mercè Casals (JxCat) defensa el paper de l'independentisme a Madrid, on podria ser clau, entre altres coses «per recordar que l'1-O encara és viu»

26.04.2019 | 00:23
La santfruitosenca Mercè Casals és candidata de JxCat al Congrés

La seva va ser l'única candidatura que optava a les primàries del partit com a representant comarcal, i va sortir escollida per unanimitat. Va de número 14 per Barcelona a les eleccions d'aquest diumenge

La cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Fruitós, Mercè Casals Martínez (51 anys), és una de les candidates bagenques més ben posicionades dins la candidatura de Junts per Catalunya de cara a les eleccions de diumenge. Ocupa la posició número 14 del partit per Barcelona al Congrés, darrere de la manresana Míriam Santamaria, que va de número 8 i hi arriba des de la direcció nacional del partit. Casals es va presentar a les primàries comarcals com a única candidata aspirant, i va ser escollida per unanimitat de les bases. S'hi va voler implicar per la situació política actual, «en un moment complicat en què hi ha gent a qui costa posar-s'hi, però a mi no em fa por». Tot i considerar que la 14 és «una bona posició» perquè pocs bagencs del partit l'han ocupada», diu que té coll avall que no sortirà, però està satisfeta d'haver fet el pas perquè «en moments com aquest, s'hi ha de ser».

Per què és important que la vostra candidatura tingui el màxim de presència a Madrid?

És imprescindible. Hi hem de ser perquè Espanya sense la força de Catalunya està completament desmarxada, i el problema català hauria de fer reflexionar tothom. Hi hem de ser per recordar que, per més que apliquin el 155 i per més eleccions que convoquin, no hem renunciat a res i continuem volent el que volíem, que és poder fer un referèndum d'autodeterminació. Pensem que és un dret. Qui vulgui independència o un referèndum ha de votar JxCat o alguna altra opció independentista, tot i que jo defensaré JxCat perquè és la unió de moltíssimes persones i representa l'esperit del referèndum que vam fer l'1-O. Hi hem de ser per recordar que això encara és viu i està vigent.

Quines haurien de ser les prioritats d'aquesta legislatura?

Definir la situació catalana i resoldre-la. Però al Congrés també hi serem per donar suport a les millores socials i a l'avenç democràtic, i sobretot per intentar que no prosperi res que ens faci retrocedir, com sembla que està passant darrerament.

Com es defensaran aquestes posicions si l'independentisme no és decisiu per fer govern?

Poder ser al Congrés és tenir veu a Espanya. És evident que si no som decisius tindrem menys força, però fins a un cert punt. Allà hi hem d'anar a explicar, a fer molta pedagogia, a oferir diàleg, a parlar amb les altres formacions polítiques... perquè hi ha altres formacions a l'Estat espanyol que també creuen que la solució és el referèndum. Ens hem de fer sentir i que se'ns vegi. Si no és així, no solucionarem res. Espanya ho té malament si no ens vol escoltar.

De fet, en l'últim any, la seva formació i altres ja van ser decisives per formar govern, i en canvi això no s'ha traduït en les aspiracions desitjades...

Tots hem de canviar, perquè hi hem sigut i al final s'han acabat convocant eleccions de nou. Però està clar que si es vol sortir d'aquest bucle alguna cosa haurà de canviar. Per tant, dependrà molt de la força que tinguem nosaltres, i en aquest sentit animo tothom a votar independentisme. I Pedro Sánchez, a qui ara es pressiona tant perquè no pacti amb els independentistes, ha d'entendre que s'ha d'asseure a dialogar. Crec que aquesta posició tan tancada que ara té el PSOE és una estratègia electoral.

Segons l'independentisme, la posició del PSOE tampoc ha estat gaire més oberta, fins ara...

No, però ara estem al punt que tornem a fer eleccions, i ens hauríem de demanar quantes vegades estarà disposat a convocar-ne. Es convoquen d'una forma més o menys còmoda quan tens clar que pots ser la llista més votada, que és el que ha passat ara, però això pot canviar.

Confia, doncs, que si l'independentisme té prou força, des del PSOE hi pot haver més acostament que en l'últim any?

Crec que sí.

De tota manera, la seva formació ja ha dit que no donarà carta blanca. Quins han de ser els mínims de cara a una possible investidura, doncs?

El diàleg, i el diàleg sobre el referèndum. Es fa difícil de creure que un dirigent polític com Pedro Sánchez, d'un partit teòricament progressista, faci afirmacions com que el problema a Catalunya no és la independència o la necessitat d'un referèndum sinó la convivència, quan sap que això no és cert. El que ha de fer és seure i parlar. Es tanquen en banda, quan l'única solució són les urnes.

Les enquestes no són gaire optimistes respecte a la seva formació. A què aspiren?

Ja es veurà. El més important és que la gent es conscienciï de quina és la millor opció per anar a Madrid a defensar els interessos de l'1 d'octubre. Aspirem a fer un grup parlamentari. Fer-lo sols és quasi impossible, però com a mínim intentarem fer-lo amb un altre grup perquè d'aquesta manera tens moltes més oportunitats de tenir veu al Congrés, amb els teus temps i els teus moments.

La seva formació havia defensat una llista única de l'independentisme. Creu que els hauria fet més forts?

Ara ja està fet, i jo no soc de lamentacions. L'important és que la gent voti independentisme per ser com més millor. Segurament hauríem donat una imatge més forta i contundent, i hauria estat l'ideal, perquè d'aquesta manera tens tots els vots agrupats en un de sol, i el grup seria més fort i potent. El mateix hauria passat amb les eleccions al Parlament, i en canvi, les va guanyar Inés Arrimadas.

Anant separats, com ha de defensar l'independentisme els seus interessos a Madrid?

Dins el món independentista hi ha molta entesa, i no hi haurà problema. A més, la situació política ha fet canviar molt les relacions entre els partits, i no només entre ERC i el PDeCAT; també hi ha la Crida, gent independent, societat civil... i això és de les coses més bones que ha generat aquest procés: ens ha ajudat a entendre'ns entre nosaltres com mai ho havíem fet.

Precisament, aquesta pluralitat ha generat discrepàncies internes entre sectors més durs i altres de més moderats dins la seva formació. Com ho veu?

Hi ha hagut una gran transformació dins del partit, que en poc temps ha passat de CDC a PDeCAT. Davant d'un canvi com aquest, en què et va venint gent de tot arreu i en tan poc temps, és lògic que no tothom pensi igual, i crec que és bo perquè no anem alliçonats. Podem pensar de diferent manera i perseguir un mateix objectiu final, ho trobo dins de la normalitat. No som un sol partit, sinó que aquí hi ha una llista, i hi ha molta gent que no és del partit que també hi diu la seva perquè hi té tot el dret.

Què n'haurien d'esperar, el Bages i les comarques centrals, d'aquesta legislatura?

Al Bages tenim les mancances amb l'R-4. Es triga igual a anar de Manresa a Barcelona en tren que fa cent anys, però amb l'agreujant que ara hem tingut dos accidents mortals. El problema és que aquí no s'inverteix gens. A la C-55 s'han aplicat mesures de seguretat, però el que necessitem és un desdoblament. I també són aquests interessos els que hem d'anar a defensar a Madrid. O l'execució del Cor-redor Mediterrani, els accessos ferroviaris al port i a l'aeroport, la connexió de l'A-2 amb l'AP-7 a Castellbisbal... tot això va sortint als pressupostos i mai s'executa. Els pressupostos de l'Estat, que moltes vegades s'aproven amb el suport dels catalans, a l'hora de la veritat no es compleixen, i els incompliments hi han estat amb els populars i amb els socialistes. Som pol d'atracció d'inversió estrangera, ens han d'anar tallant les ales, i per això és vital que hi anem a lluitar fins allà on sigui. Per això, a vegades et negues a votar-los els pressupostos.

La no aprovació dels comptes és el que ha portat a unes noves eleccions. Què passarà si es troben en la mateixa tessitura?

Si Pedro Sánchez acaba sent president ha de saber que aquesta és una situació irreversible. Nosaltres no abaixarem el cap i direm amén per més que ens prometin. Hi haurà d'haver fets, o ell no continuarà governant perquè no podrà aprovar les coses.

I com veu l'amenaça de la possible arribada de la dreta i l'aplicació del 155?

Doncs ja es veurà. Per què hem de ser nosaltres els que sempre ens anem rebaixant? Parlem-ne. El que no pot ser és que anem cedint en tot, i menys de la manera com se'ns ha tractat des de l'1-O. És inconcebible el que va passar i el que continua passant. Per dignitat, no ens ho podem deixar fer!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook