Tomàs Casero és el número 18 de la llista del PSC al Congrés per la província de Barcelona. Actualment forma part del govern de Sant Fruitós de Bages, on és regidor de Serveis Públics, Esports i Seguretat Ciutadana.

Com ha afrontat aquesta campanya, en la qual tenen un candidat que en les últimes eleccions es veia a l'oposició, ha superat nombrosos obstacles interns i, finalment, ha estat president del Govern en guanyar una moció de censura?

Amb molta il·lusió precisament per això, perquè ha girat la situació com si fos un mitjó. D'ençà de la moció de censura el país ha fet un tomb i s'estan fent unes polítiques socials importants per redreçar la situació i la davallada que vam tenir amb la crisi. Això la ciutadania ho ha vist i ho recompensarà. Aquesta és la nostra esperança.

Així, es veuen un altre cop al Govern?

Creiem que si no passa res estrany hauríem d'estar governant. Ens agradaria un govern d'esquer-res, progressista, però els resultats seran els que diran com finalment queda configurat tot això.

Tot apunta que caldrà pactar. Queda descartat pactar amb Ciutadans?

Creiem que el pacte més lògic seria amb Unidas Podemos i amb el suport dels partits nacionalistes. Penso que seria la millor configuració per a un govern. Aspirem, però, a un govern monocolor del PSOE però amb el suport de totes aquestes forces polítiques que van sortir de la moció de censura.

Això també inclou les forces independentistes.

Els resultats ho diran, i els independentistes també diran què volen ells.

Quina proposta tenen per a Catalunya

Ha quedat força clara: el diàleg. Hi ha d'haver un diàleg entre el Govern català i el de l'Estat i també entre els mateixos partits catalans. No hem de perdre de vista que una de les dificultats que està tenint Catalunya és que no hi ha diàleg i això no pot ser. El PSC va impulsar una mesa de diàleg i precisament per això creiem que és molt necessari un diàleg interior. Hi ha dues sortides i dues possibilitats que han resultat fallides. Una és la unilateralitat dels independentistes i l'altra és la immobilitat del Govern del PP. Totes dues es retroalimenten i han enquistat el problema. I que Cs hagi guanyat les eleccions a Catalunya no ha resolt absolutament res perquè va renunciar a formar govern i ja veiem què fa en cada sessió parlamentària, res de positiu. Per tant considerem que el tema català ha d'estar molt present però amb un diàleg sincer de les dues bandes.

Però amb el diàleg no n'hi ha prou. Calen més coses. Per on passa la solució?

La proposta que fan el PSC i el PSOE és la reforma de la Constitució i el blindatge de l'Estatut d'Autonomia i de les seves competències. La situació ideal seria una federalització de l'Estat, però ja sabem que hi ha moltes reticències per part de la dreta espanyola i en algun partit independentista també. Però això no és nou, és de sempre, i aquesta és una oferta del PSC i el PSOE que crec que cada vegada té més seguidors i és l'única via de sortida que pot ser possible.

I parlant de dretes, ha notat més polarització en aquesta campanya que en les anteriors?

Penso que sí, que hem retornat a allò que gairebé havia desaparegut. Les propostes són totalment diferenciades. Les dretes, sobretot les tres dretes espanyoles, estan molt desmarxades i ja veurem quina és la solució que volen donar. Per tant veiem que les propostes van molt en funció de la ideologia que marca l'eix entre dreta i esquerra.

La irrupció d'un partit d'extrema dreta com Vox beneficia el PSOE?

El fet de dividir les dretes diu que part del votant de Vox era al Partit Popular i que potser ara ja s'han tret la careta cap a l'extrema dreta. I ho fan sense cap mena de pudor, i estan dient les coses que estan dient. Jo penso que el ciutadà és prou gran i conscient del que ens estem jugant en aquestes eleccions i les ofertes que hi ha.

I en relació amb els presos independentistes què proposen?

Primer hem de veure quina és la sentència. I des del PSC sempre hem dit que considerem que són persones que es van saltar l'Estatut i que van fer lleis il·legals, però que és exagerat la presó preventiva que han tingut fins ara. Però hem de deixar treballar la justícia perquè digui quin és el delicte que han comès, si és que n'han comès algun.

Ja en l'àmbit social, en els últims mesos hem vist pensionistes mobilitzar-se. Què proposen?

El primer que hem dit en campanya és que volem blindar les pensions amb una regularització segons l'IPC. I hem de ser al Pacte de Toledo per garantir les pensions dels propers 20, 30 i 40 anys. Però el que està claríssim és que les pensions han de tenir sempre una revalorització i que els pensionistes no poden perdre poder adquisitiu.

Per als treballadors, el salari mínim ha pujat fins als 900 euros, tot i certes reticències del mateix PSOE. Si guanyen vostès tornarà a pujar?

Aquí hi ha dues coses. En aquesta pujada dels 700 als 900 euros va haver-hi moltes veus de la dreta que ho criticaven. Semblava impossible que el salari mínim pogués de ser 900 euros, i nosaltres diem que si un país no pot tenir un salari mínim de 900 euros no és un país de primera divisió. Evidentment que hem d'apujar el salari mínim i ha d'estar per sobre dels 1.000 euros, però haurà de ser una negociació, perquè aquesta va ser un decisió política però també de sindicats i patronal. Per tant, hi ha tres factors que són importants per tal de posar-se d'acord.

I en el tema impositiu, apujaran o abaixaran els impostos?

Nosaltres simplement diem una cosa: que no pot ser que la piràmide sigui invertida i les rendes del treball les que ho aguanten. Les persones que tenen més possibilitats han de cotitzar i pagar més. El que tenim molt clar és que els impostos s'han de pagar perquè són la base de l'estat del benestar, però és clar que han de ser justos. Aquest govern de Pedro Sánchez ha intentat modificar la situació d'alguns impostos que va fer el Partit Popular, que sempre s'ha omplert la boca dient que els abaixa però ha fet just el contrari. El que afirmem és que la gent ha de pagar en funció de les seves possibilitats per poder redistribuir la riquesa.

Tenint en compte que va de número 18 i les possibilitats de ser diputat són limitades, com defensarà el PSC els interessos de la Catalunya Central?

És molt clar que la Catalunya Central té moltes mancances en infraestructures i algunes d'aquestes venen de l'Estat, com en el tema ferroviari, en el qual no cal estendre's perquè tots sabem què ha passat, però també hi ha altres infraestructures com la C-55, que en la situació que estem potser no fa tan soroll, però si fem balanç d'accidents ens trobem que els ferroviaris en fan molt més. L'accidentalitat a la C-55 és elevada i a la comarca es necessiten propostes per millorar aquestes infraestructures que porten a Barcelona, però també a Andorra.

Però hi insisteixo, com es poden defensar aquests interessos si finalment no hi ha representació d'aquí?

S'haurà de fer a través de les persones més adequades d'altres comarques. Sempre s'ha fet d'aquesta manera, però la voluntat és tenir un bon resultat i que el territori sigui al Congrés dels Diputats.