Després d'una campa-nya electoral aspra i frívola, ahir vaig anar a votar per intentar, amb el meu vot, crear una nova correlació de forces al Parlament espanyol. Malgrat les incerteses que hi ha a l'horitzó i les nombroses rebregades que aquells i aquelles que sempre hem apostat per militar activament en l'espai de l'esquerra hem rebut per part dels qui ens representen a les institucions, vaig votar amb la convicció que el meu vot era necessari i seria útil. No vaig votar en defensa de cap pàtria. Vaig votar en defensa pròpia, mogut per la necessitat que la vida de les persones millori i no guanyi la partida el feixisme neoliberal representat per la trinitat reaccionària, que són tres partits diferents i una sola dreta verdadera.
Vaig votar per fer possible un govern d'esquerres que culmini les reformes que van quedar pendents en la legislatura passada. Un govern que s'esforci a obrir el camí a les polítiques socials i d'igualtat que es necessiten per pal·liar els efectes de la recessió i l'austeritat. Un govern que no aposti per la confrontació amb Catalunya, sinó per la recerca d'una solució negociada i posteriorment sotmesa a referèndum que enterri definitivament el cadàver insepult de les falses solucions unilaterals.
Els resultats electorals indiquen que la finestra d'oportunitat és oberta, ja que permeten reeditar la coalició de la moció de censura i fins i tot anar més enllà amb la formació d'un govern de coalició d'esquerres amb suports externs que permeti l'inici del desbloqueig de les grans qüestions socials, econòmiques i ter-ritorials que estan empantanegades des de fa anys. Però no faltaran les pressions per fer que això no sigui possible.
