29 de abril de 2019
29.04.2019
ELECCIONS GENERALS 2019

Sánchez s'imposa, la dreta no suma i ERC dobla JxCat

El pànic a un resultat massa bo de Vox dispara la participació sobretot a Catalunya, on el PSC recupera el lideratge entre els no independentistes

29.04.2019 | 02:32
Sánchez saluda la militància aplegada davant la seu del partit a Madrid

Governarà Sánchez, la dreta no suma sinó que recula, Vox queda curt i el PP es clava una castanya monumental. L'independentisme creix, Junqueras dobla en tot Puigdemont i el PSC es menja Arrimadas: els teòrics pragmàtics s'imposen als suposats intransigents, i això pot ser important per encaminar la qüestió catalana, amb permís del Suprem.

Governarà Pedro Sánchez. Ha guanyat l'aposta. Gairebé dobla els diputats del PP. Ha tenyit de vermell el mapa provincial. Amb la col·laboració de Podem queda a poca distància de la majoria absoluta. Hi arribaria amb Ciutadans, però Rivera s'ha passat la campanya dient que mai de mai. En canvi Iglesias li ha estès la mà una vegada i una altra, i Sánchez no li ha posat mala cara.

L'entesa de Sánchez amb Iglesias en té prou amb sengles abstencions catalanes i basques per proporcionar la investidura en segona votació. Per evitar-la caldria una coincidència de vots negatius difícil de justificar i que tampoc no portaria a un govern conservador alternatiu, sinó a una repetició de les eleccions.

Més espectacular que la victòria socialista és la clatellada del PP. Els primers guanyen prop de quaranta diputats, però els segons en perden setanta, que no són reabsorbits pels seus companys de pacte andalús. La dreta veu esfumar-se una vintena d'escons, per l'efecte combinat de l'aritmètica negativa de la divisió i el pànic provocat per un escenari on Vox era determinant i a Casado ja li agradava. Les enquestes donaven al tripartit a l'entorn del 47% dels vots, però les urnes han rebaixat la marca cinc punts més avall, gràcies a la mobilització de centenars de milers d'electors espantats davant els seus plantejaments.

ANÀLISI | Xavier Domènech analitza els resultats d'aquestes eleccions

Ciutadans creix en diputats però fa un mal resultat respecte del que prometien les enquestes. Li sol passar. La recta final de campanya de Rivera ha estat carregada d'un histrionisme hiperventilat capaç de provocar rebuig.

Vox es porta millor del que apuntaven les primeres enquestes però pitjor del que insinuaven les darreres. La brama que fregaria els quaranta diputats no tenia base però ha beneficiat les esquerres. Mirat amb distància la notícia és la seva irrupció al Congrés dels Diputats com a cinquena força, disposada a fer-se sentir.

Amb les dades sobre la taula ara cal que els protagonistes les paeixin. De tots els protagonistes estatals, el que ha rebut el toc d'atenció més espectacular i indefugible és el Partit Popular. Extremar el discurs i prometre el 155 preventiu i permanent a Catalu-nya no l'ha impulsat, i la seva verbositat incendiària ha jugat a favor dels socialistes. Més enllà del que decideixi fer el PP, la dreta està en procés de recomposició, i aquestes eleccions encara no resolen la qüestió del seu lideratge. És cert que Casado encapçala el més votat dels tres partits, però ho fa en qualitat de fracassat.

A la digestió dels resultats l'ha d'acompanyar la negociació dels pactes per formar govern i per estructurar alguna mena de majoria estable per a la governabilitat, però les converses topen amb un obstacle: d'aquí a quatre setmanes hi ha eleccions municipals i europees, i autonòmiques en una dotzena de comunitats –Madrid entre elles–, i fins llavors tothom anirà amb peus de plom.

A Catalunya, dues notes principals: l'ascens de l'independentisme en unes generals i la recomposició dels lideratges dins de cada bloc, a favor d'ERC i PSC.

L'independentisme suma un 40% dels vots, quan fa tres anys va quedar en el 32%, i passa de 17 a 22 diputats, que poden valdre el seu pes en or al Congrés. El canvi és conseqüència d'una mobilització electoral espectacular, amb catorze punts més de participació, en resposta a l'amenaça de les dretes contra l'autogovern.

Dins del bloc independentista, Junqueras supera Puigdemont i es treu l'espina de les autonòmiques. ERC guanya les seves primeres generals i dobla en vots i en escons JxCat, de manera que la seva qualitat hegemònica queda fora de discussió... però no pas dins del Govern de la Generalitat.

Dins del bloc contrari a la independència, el mal resultat d'Arrimadas converteix en anècdota la seva inútil victòria a les autonòmiques, i es veu obligada a cedir el lideratge del sector al PSC, el qual no guanya com somniava però s'enfila a costa dels Comuns, socis catalans de Podem. Els escons que perden els amics d'Ada Colau són els que guanyen els candidats de Miquel Iceta.

Que els primers partits de cada sector siguin ERC i PSC, i que a la Moncloa s'hi continuï estant Pedro Sánchez, apunta que alguna mena de diàleg és possible, sempre mirant de reüll els respectius vigilants de línies vermelles.

L'ascens d'ERC respecte de JxCat i el del PSC amb relació a Podem poden tenir conseqüències, si es dona un efecte d'arrossegament, a les eleccions municipals d'aquí a quatre setmanes. A Barcelona ERC i PSC pràcticament empaten a vots, deixen enrere els Comuns, i molt més enrere encara Ciutadans i Junts. Però les municipals sempre són un negoci ple de particularitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades