L'ascens de l'extrema dreta reload és un fenomen global que s'encara de forma molt diferent al món anglosaxó que a l'Europa continental. Mentre que Europa a aquesta amenaça s'hi respon amb cessions, desconcert i acomplexament (només cal veure la gestió indecent de la crisi dels refugiats), al Regne Unit i als Estats Units es combat l'ofensiva dretana, racista i autoritària amb una contraproposta clarament definida i oposada des de l'esquerra majoritària (laboristes i demòcrates). Una alternativa al nacional populisme i al neoliberalisme que passaria, a grans trets, per obrir fronteres, declarar la guerra a l'evasió fiscal i transformar l'economia per aturar l'escalfament del planeta.
Amb els resultats d'ahir, a l'Estat espanyol seria perfectament possible un govern de coalició entre PSOE i Podemos amb suports externs d'altres opcions d'esquerres i un programa de reformes fiscals (per pagar uns serveis públics potents), transformació verda del model econòmic, acollida als refugiats (de la guerra i de la fam) i diàleg per afrontar la demanda d'autodeterminació. Algunes d'aquestes coses caldria portar-les al Consell Europeu (el club d'estats que marca els objectius de la UE), és cert, però, si ho fes, en Sánchez tindria l'oportunitat de convertir-se en un referent per a l'esquerra europea i mundial, en lloc d'una rèplica ben plantada de l'oblidat Zapatero.
Però no, això no passarà. Des del 1929 el PSOE mai ha compartit el Govern de l'Estat amb la seva esquerra perquè mai ha volgut assumir un programa de transformació social i política que molestés l'oligarquia de l'IBEX35 i les estructures profundes de l'Estat. Podeu estar segurs que, en aquests mateixos moments, el think tank del PSOE ja està dissenyant l'estratègia que li ha de permetre construir un relat on la culpa del no pacte d'esquerres recaigui en algú altre i es justifiqui, en conseqüència, un pacte in extremis amb Ciutadans.
