Xavier Castellana, veí de Freixinet (Solsonès), és una altra vegada senador. Va ser elegit a les generals del 2016, i ha estat renovat en les de diumenge passat, perquè ERC ha aconseguit tres dels quatre diputats de la demarcació de Lleida. Per tant, formarà grup juntament amb la sallentina Mirella Cortès, que és al Senat per designació del Parlament de Catalunya. La seva presència al Senat va tenir una certa rellevància en temes com els CIE i la compareixença de l'aleshores ministre Zoido amb relació a l'1-O.
Torna a ser al Senat després d'una jornada d'un gran resultat per a la seva formació.
Era al número 3, i hem sortit tots tres. El 2015 només en va entrar un, a les següents vam entrar els tres de la llista, justets, però tots tres. Ara hi tornem a ser tots tres, però hi hem entrat de manera folgada.
Faci'm la seva lectura del resultat, al Senat i al Congrés.
Estem en una situació d'alegria continguda. El conjunt de l'independentisme avancem. També les forces d'esquerra. Tot l'independentisme estem pel mateix vagó i això és important. I tot això és una alegria, però, alhora, continguda, perquè no podrà ser completa fins que no posem fi a la repressió, la repressió que reben els que són a la presó, i també la que hem rebut amb la imputació d'altres càrrecs i activistes que tenen processos judicials oberts. Hem de conjurar-nos contra aquesta repressió, combatre-la i fer arribar la república.
Com és d'important que el Solsonès tingui un senador?
Crec que en tota la història del Senat espanyol només hi havia hagut un senador del Solsonès, a mitjan segle XIX. És una comarca petita en població, que pertany a la Catalunya Central, però som de la demarcació de Lleida, i tot ens és una mica més difícil. El més important és que tots els territoris tinguin un representant, sigui al Senat o al Congrés, però una veu a les grans cambres és important.
Aquest és el sentit del Senat com a cambra territorial?
El Senat és una cambra territorial i les veus s'han de sentir. A través de l'impuls parlamentari, però sobretot des del control del govern, exigim millores per al país i per als nostres territoris. Mirella Cortès ha fet molta feina en el tema de Rodalies i en el dels ajuts a la mineria del carbó, que afecta especialment el Berguedà. Jo també he treballat el tema del tren de Manresa-Calaf-Lleida, sobretot el tram Manresa-Sant Gruim de Freixenet, però només hi va haver temps de fer una pregunta al ministre.
Què li sembla que la junta electoral prohibeixi que Puigdemont
No és de la nostra llista, però és demòcrata i independentista i és dels nostres. Han hagut de forçar molt la interpretació de la llei per arribar a aquest punt però veiem com cada dia la retorcen. És un raonament que està construït sobre la mentida i la injustícia, i ofegarà qualsevol veu contrària. És una vergonya. Tots estem a favor de la república.
Què li sembla que pot passar amb Pedro Sánchez al govern?
Depèn de Pedro Sánchez. Moltes vegades simplifiquem com si fossin una sola persona i acostumen a ser polièdriques. Sánchez ja ha dit que obrirà tots els pactes, fins i tot amb Cs. El poder econòmic farà pressió per aquest pacte, perquè creuen que només així es garanteix l'estabilitat. Depèn d'ells que enganyin una vegada més les classes populars. El capital continuarà fent campanya per escanyar les classes populars. La gent ja els ha desallotjat del poder diverses vegades a mesura que han anat traint el que deien. L'esperança dels electors és que hi ha una regeneració democràtica.
Quin paper es reserva a ERC en aquest nou període?
Comptar o no comptar és una qüestió de futurs pactes. Nosaltres som un instrument. La gent el que demana és que posin fi a la repressió, que contribueixin a transformar la vida de les persones i que aconseguim la república.
I ERC donaria suport a un govern de Pedro Sánchez?
El Congrés els dona la primera paraula a ells. A partir d'aquí, que es mullin. Esperem a veure com es posicionen. El PSOE de Pedro Sánchez no farà res de bo per Catalunya. Tot depèn del que li puguem arrencar nosaltres. No hi ha cap confiança que caigui res pel seu propi pes.
I en l'àmbit de Catalunya, què canvia aquesta victòria d'ERC?
És el primer cop des de la dictadura franquista que una força netament independentista gua-nya unes eleccions a l'Estat, i això ja és un salt. El pes de l'arc parlamentari gira cap a l'esquerra, que és la tradició del país. La majoria que s'ha construït a nivell de país posa de manifest que l'independentisme no només no va enrere, sinó que augmenta elecció rere elecció. Segurament que tot això implica un canvi d'època, però no ens n'adonarem ara, mai se n'adonen els que viuen el canvi. Això ve després. Els processos històrics necessiten temps per cristal·litzar. Al final, la història la fem les persones.
A ERC li ha anat bé la tranquil·litat interna.
Ara hi ha percepció de més pau interna i en altres èpoques s'havia magnificat més del compte. En el moment de creixement i de velocitat de creuer cap a la consecució de la república encara és més fàcil que anem units. I la necessitat de fer venjança de l'Estat espanyol ajuda que tots tinguem les prioritats molts clares. Només la república durà una llibertat.
Vox ha fraccionat el vot conservador, potser ha enfortit l'esquerra?
Amb una persona conservadora compartim poca cosa, però si té esperit democràtic, això ja és molt important. La gent del «a por ellos!» ha quedat clarament retratada. Al conjunt de Catalunya aquest grup és una minoria molt minoritària, però sorollosa. Numèricament des del punt de vista democràtic és insignificant, però no és insignificant que a casa nostra hi ha qui vol utilitzar la violència per anorrear el contrari. Els demòcrates estimem els diferents. El «a por ellos!» intransigent és el feixisme.
