La condició d'electes aconseguida per cinc dels presos preventius en la causa del procés independentista obliga el Tribunal Suprem a estudiar el que fonts jurídiques consultades denominen «conseqüències extraprocessals d'actes judicials», que passen per donar-los permís per prendre possessió dels càrrecs i estudiar una possible suspensió. Les decisions que s'adoptaran en les properes setmanes afecten els dirigents independentistes presos que han obtingut escó, quatre d'ells al Congrés dels Diputats -Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull per Junts per Catalunya i Oriol Junqueras per ERC- i Raül Romeva al Senat.
Un cop prengui coneixement formal del resultat dels comicis, el tribunal que jutja el procés ha de comunicar a les cambres la seva situació processal, fet que podria tenir com a conseqüència la seva suspensió en l'exercici del càrrec en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que s'aplica a individus processats per delictes com la rebel·lió mentre es troben a la presó.
La decisió, no obstant això, encara està pendent de ser estudiada i deliberada pel tribunal, i la falta de precedents no permet aventurar a priori cap tipus de decisió concreta.
La suspensió com a diputats i senador hauria de produir-se una vegada els nous parlamentaris prenguin possessió dels escons el proper dia 21, data de constitució del Congrés i del Senat, on hauran d'acudir presencialment i jurar o prometre el càrrec després d'obtenir el permís necessari de la sala que els està jutjant per rebel·lió i malversació de fons públics. Abans d'aquest acte formal, no obstant això, hauran de fer com a electes una primera votació, que servirà per designar els membres de la mesa del Congrés.
El previsible és que al llarg dels propers dies les defenses sol·licitin permís al tribunal perquè els processats puguin abandonar la presó i acudir, almenys, a les sessions del 21 de maig per jurar o prometre el seu deure davant la Constitució -encara que sigui «per imperatiu legal»- i adquirir així formalment la condició de diputats. Es tracta d'una petició que podria rebre el vistiplau per part del tribunal sense gaires problemes, segons les fonts consultades, perquè la legislació electoral autoritza els presos preventius a formar part de candidatures electorals.
En tot cas, els reglaments de les cambres legislatives estableixen una diferència essencial a l'hora de marcar els requisits d'adquisició de la condició de diputat i senador. Al Senat s'exigeix, per acreditar la condició de parlamentari, l'entrega «personal» a la Secretaria General de la Cambra de la credencial expedida per la corresponent Junta Electoral Provincial (article 1 del Reglament), mentre que la norma que regula l'activitat de la cambra baixa no esmenta aquest requisit, per la qual cosa s'entén que no és preceptiu.
Segons estableix l'article 20 del Reglament del Congrés, el diputat proclamat electe ha de presentar la credencial, emplenar la seva declaració d'activitats, encara que no especifica que aquests tràmits han de realitzar-se en persona i per tant podran ser gestionats per persones a les quals els presos designin.
