Casado, Rivera i Abascal competeixen en duresa contra l'independentisme

El líder del PSOE va avançar-se a l'ofensiva anunciant que si governa tornarà a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums sense competència, una nova assignatura escolar sobre valors constitucionals i una nova llei per evitar «l'ús per part de l'independentisme» de TV3.

Els tres candidats de dretes no només van reclamar més mà dura contra l'independentisme -Casado la Llei de Seguretat Nacional, Rivera el 155 i Abascal la il·legalització de les forces independentistes-, sinó que van acusar-se mútuament d'haver contemporanitzat amb el nacionalisme català. El contrapunt va posar-lo el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va reclamar una sortida política al conflicte a través del diàleg.

El desacord entre els partits sobre com afrontar el conflicte català va deixar escenes d'enfrontaments encreuats. Sánchez, fidel al seu discurs sobre el que considera una «crisi de convivència a Catalunya», va apostar per «alimentar espais de diàleg» a través d'una mesa de partits catalans, i va insistir en la recepta de la «proporcionalitat» i la «unitat» en la resposta de l'Estat a l'independentisme.

El president espanyol va retreure a les tres dretes una suposada manca de lleialtat a l'Estat en la resposta del govern. Va destacar la col·laboració entre els Mossos i les policies espanyoles d'ençà de la publicació de la sentència, i va passar a l'ofensiva retraient al líder del PP, Pablo Casado, que durant els governs del PP «s'han celebrat referèndums il·legals i s'han indultat terroristes de Terra Lliure».

Casado, per la seva banda, va retreure al líder del PSOE les «escenes de violència» que s'han vist durant la visita del rei, i va afirmar que les eleccions són «un plebiscit» sobre la figura de Sánchez. Segons el líder del PP, Sánchez serà el «responsable» si el 10-N no es pot votar «en llibertat» a Catalu-nya. «Vostè no està aplicant la llei», va dir.

Rivera, per la seva banda, va mostrar una llamborda trencada amb el símbol característic dels carrers de Barcelona que «representa l'amenaça a l'estat de dret». Va demanar a Sánchez que apliqui el 155 per destituir Torra.

Abascal va carregar tant contra Sánchez com contra el PP i Cs i va prometre que si governés impulsaria la suspensió de l'autonomia a Catalunya per «prendre el control». «Plantejaríem la il·legalització dels partits colpistes i que qui comet un delicte flagrant de rebel·lió, el senyor Torra, sigui detingut, emmanillat i posat a disposició judicial amb una querella per rebel·lió», va dir.

La nota discordant va posar-la Pablo Iglesias, que va retreure a les dretes i al PSOE que «competeixin a veure qui té la mesura més dura. Tots saben que la qüestió de Catalunya només es pot resoldre amb diàleg, sentit comú i mà esquerra», va dir.

Iglesias va reivindicar el reconeixement de les identitats nacionals i va afirmar que Espanya és «una nació de nacions». Segons Iglesias, cal un Suárez a la política espanyola que tingui la cintura suficient per resoldre la qüestió catalana.

Casado va atacar Sánchez pels seus acords amb JxCAT i ERC en ajuntaments de Catalunya i pel fet d'incloure al seu programa electoral la Declaració de Barcelona, que reconeix la plurinacionalitat. «Abraça la plurinacionalitat perquè necessita els vots del PSC i no tanca la porta al relator internacional perquè vol tornar a pactar amb els que el van fer president», va dir, però «no pot ser president d'Espanya una persona que no creu en la nació espanyola».

La qüestió catalana no només va generar enfrontament entre Sánchez i les tres dretes, sinó entre els candidats del PP, Cs i Vox. Rivera va dir que Sánchez i Casado «fingeixen que es barallen després de 40 anys cedint competències» al nacionalisme, i va treure una suposada llista de «cessions» del PP i el PSOE a la Generalitat. «No han tingut el coratge ni la valentia d'aplicar la Constitució». Casado li va respondre advertint-lo: «No s'equivoqui d'adversari».