Ana Querol Muñoz (Manresa, 26 de juliol del 1982) torna a ser la referent a la Catalunya Central d'En Comú Podem a les eleccions generals en una discreta 26a posició, la mateixa que l'abril passat. Treballa de professora de conduir a l'empresa familiar, l'autoescola Logos. Com a candidata de Manresa en Comú no va aconseguir entrar a l'Ajuntament, però continua lluitant per consolidar un espai polític d'esquerra social.

Ocupa el número 26 a la llista d'En Comú Podem a les eleccions generals, la mateixa posició que als comicis del 28 d'abril passat. Té la sensació de viure una mena de dia de la marmota?

És pitjor que això. Hem estat molt de temps sense govern i això té conseqüències en el dia a dia de moltes persones: lleis en calaixos, pressupostos que no arriben, ajuntaments amb les mans lligades... i excuses per no complir els compromisos polítics. Per a molta gent, sectors econòmics, entitats... cada mes sense govern la situació es degrada.

Del seu discurs polític de la campanya de fa 6 mesos què canvia ara?

La urgència. I l'evidència que el PSOE, si pot, pactarà cap a la dreta. El que no canvia és la necessitat que la gent comuna estigui representada i defensada al Congrés, la necessitat de tibar amb tota la força possible les polítiques cap a l'esquerra: condicions laborals dignes, regulació dels preus del lloguer i mesures per garantir el dret a l'habitatge, blindar pensions, acompanyar una reconversió industrial verda que respecti els treballadors, dotació econòmica suficient per a la dependència i la lluita contra la violència de gènere... Això només serà possible si En Comú Podem i Unides Podem som realment decisius.

Què creu que passa a la política espanyola per haver d'anar fent eleccions generals una per any? (entre el 20 de desembre del 2015 i el 10 de novembre del 2019 se n'hauran fet 4)

Que el bipartidisme es nega a acceptar la realitat i els resultats electorals quan no li són favorables. Falta cultura democràtica de pacte, de negociació, de fer política. El PSOE repeteix aquestes eleccions perquè les enquestes li deien que ho fes. És una irresponsabilitat partidista.

Creu que hi ha electors que poden radicalitzar el seu vot a causa del guirigall polític dels darrers anys?

El que queda clar és un desgast en els votants que podria disparar l'abstenció i afavorir la dreta. Cal que els votants d'esquerres no ho permetem. Hi ha una polarització del vot en el tema nacional que es retroalimenta, molta gent ferida que respon emocionalment, i també hi ha una polarització dels discursos, on s'oblida la gent que el que volem és una solució que sorgeixi del diàleg.

Creu que a Espanya hi ha un procés d'involució democràtica amb la irrupció de la ultradreta, la pèrdua de prestigi dels poders executiu, legislatiu i judicial, les retallades a l'estat del benestar?

La realitat ens diu que l'ultradreta i els nacionalismes estan vivint un moment de força a Europa i arreu. No neixen ara, però a Espanya estaven més latents i ara surten orgullosos a posar en dubte els acords socials més bàsics amb un discurs d'odi, xenofòbia, masclisme... que emmascara fer els rics més rics a costa de fer els pobres més pobres. El més terrible és que els partits 'tradicionals' compren una part d'aquest discurs (com les retallades de l'estat del benestar que comenta o l'embolcallar-se amb les banderes), o utilitzen la seva presència per justificar-se, en comptes de desacreditar-ho amb fermesa. El sistema falla perquè no és prou democràtic. No ho ha estat mai. Ara es fa més evident. Però la solució és més democràcia, política més valenta i amb els peus al carrer.

Com valora el discurs del rei del 3 d'octubre del 2017?

Com a republicana trobo que, com menys política faci un rei, millor per a la democràcia. Aquell 3 d'octubre vam veure un cap d'estat que, en comptes d'aprofitar la seva posició per crear ponts i posar seny, es va posicionar de forma radical en un bàndol, justificant els bàndols, i en contra d'una part important de la ciutadania catalana.

Quin seria, segons vostè, el resultat electoral que dibuixaria el millor escenari per a Catalunya?

La garantia del diàleg i de posar solucions som En Comú Podem i el grup confederal amb Unides Podem. El millor escenari és que siguem forts i decisius i es generi un espai de diàleg amb voluntat real de desbloquejar la situació.

Vostè ha dit que cal buscar una solució per al conflicte català a través del diàleg. Quines mesures concretes proposa?

Hi ha tres punts essencials. Primer, blindar i reforçar l'autogovern a Catalunya amb respecte i sense traves per possibilitar l'estabilitat necessària (blindatge de competències, transferència de recursos i un nou sistema de finançament). En segon lloc, la llibertat de preses i presos mitjançant l'indult, que és la forma més ràpida per avançar. I tercer, una mesa de diàleg, que reconegui Catalunya com a subjecte polític, per un nou acord entre Catalunya i Espanya. En Comú Podem defensem Catalunya com a nació d'un estat plurinacional lliure de decidir el seu futur.

Qui té la culpa que no hi hagi Govern a Madrid?

El PSOE no ha volgut fer un govern d'esquerres, Sánchez ho va deixar ben clar al debat, oi? No ha volgut fer política gestionant el resultat electoral de l'abril i ha triat repetir les eleccions, tot i el risc de reforçar la dreta i l'ultradreta. Si Podem i els Comuns no som forts a Madrid, la crisi que ve el PSOE la gestionarà amb el PP, i posant com a excusa Catalunya.

I qui té la culpa que el Govern de la Generalitat no rutlli?

JxCat i ERC no estan intentant governar Catalunya i fer polítiques que millorin la vida de la gent. No tenen intenció d'avenir-se per tirar endavant una gestió conjunta, respectant el Parlament i les institucions del país, sinó que es dediquen a vigilar-se de cua d'ull a veure qui guanya el seu estira-i-arronsa de la popularitat.

Sigui autocrítica: què han fet malament vostès perquè la gent no els voti suficientment per governar?

Com que no? Fins ara no ens han votat prou per presidir un govern, però sí per governar dins una coalició d'esquerres. I hem estat dos cops la força més votada a Catalunya. El vot cap a En Comú-Podem és el vot útil d'esquerres, feminista i ecologista. Però em demana autocrítica. Pablo Iglesias va fer servir la paraula ingenus i crec que encerta. Hem estat ingenus pensant que el PSOE podria escoltar més les seves bases que el poder econòmic. I ens han enxampat 'despistats' treballant propostes en una negociació que ells mai van voler dur a bon port.

No creu que els electors es fan un embolic amb els Comuns, Podem, Iniciativa, Izquierda Unida...?

Bé, tots aquests que esmenta som a la mateixa papereta, la d'En Comú Podem. Sumem, confluïm i treballem per fer front comú. I és una bona notícia. I això cal que ho expliquem molt bé.

Creu que el discurs nacionalista català emmascara la manca de polítiques socials? O creu que per fer les polítiques socials que calen és una condició prèvia la independència que permeti realitzar-les?

Els discursos nacionalistes català, espanyol i els d'arreu s'usen per emmascarar un retrocés en drets socials i benestar, sovint. La lluita per la sobirania del país i per acostar les decisions polítiques a la gent és lícita i important. Però no pot ser una excusa per no governar la sobirania de la que sí que es disposa, i paralitzar les institucions com està passant, per exemple, amb la renda garantida de ciutadania. Fer servir la paraula «independència» com un comodí per justificar l'actual inoperància del Govern és insultant. Com ho és fer servir «la situació a Catalunya» per justificar el buit de govern o per esquivar les polítiques per treball i pensions dignes.