«Els polítics hem de seure tantes hores com calgui per trobar solucions»

Calien unes eleccions mig any després de les anteriors?

Nosaltres no haguéssim anat a unes eleccions. Havíem guanyat i enteníem que érem els que havíem de formar govern. Però per dues parts s'ha intentat bloquejar la persona que havia guanyat i, arribats a aquest punt, Pedro Sánchez va convocar eleccions,

Més enllà de la seva formació, els seus amics què en diuen del fet de tornar a convocar eleccions?

Potser fa unes setmanes es notava la gent una mica reticent a anar a votar, però jo diria que els dar-rers dies es nota la gent més engrescada i amb ganes. Penso que es tornarà a revalidar el que va passar el 28 d'abril. En aquestes eleccions només hi ha dues possibilitats, que guanyi el Partit Socialsita o que guanyi el Partit Popular amb el suport de Cs i Vox.

I si el PSOE no té suports suficients per poder governar?

Tornarem a ser al punt d'inici i haurem de tornar a dir als de Podem si pensen tornar a bloquejar un govern liderat pels socialistes. Seria la cinquena vegada que ho bloquejarien. Al final s'han d'assumir les derrotes.

L'oferta del PSOE a Podem incloïa un control de tot el govern per part socialista? És aquí on s'encalla l'acord?

No, hi havia una proposta perquè entressin al govern. Ells també van dir que no volien l'acord, perquè el que volien era fer un altre govern dins del govern per poder fer oposició al partit socialista. Arribats a aquest punt, el millor era convocar eleccions. Entremig també hi havia el tema de Catalunya i tampoc no ens podíem posar d'acord.

Si per formar govern els calgués el vot dels partits catalans què passarà?

Estaria a les seves mans triar què fan, si l'opció socialista o un govern de dretes que saben que no els resoldrà res a Catalunya. Pedro Sánchez és l'únic que ha demostrat que pot fer que a Catalunya els ànims estiguin més calmats.

Vostè creu que és possible que hi hagi un diàleg entre Sánchez i els partits sobiranistes?

Obrir un diàleg en quin sentit?

Buscar solucions per als presos i per a l'encaix de les peticions que formulen una part molt important del país?

L'amnistia està fora del nostre marc. Vam crear una comissió ter-ritorial per poder seure i parlar i van ser els partits independentista els que no hi van assistir. Des del PSOE s'han donat passes, s'han fet reunions entre ministres i consellers, s'ha vingut a fer un consell de ministres a Barcelona... La voluntat hi és, però no podem obviar que tenim un president de Catalunya que es nega a parlar amb la meitat dels catalans que pensen diferent d'ell.

El president Quim Torra

A les cartes li diu que ho tornaran a fer, que tornaran a fer un referèndum... Nosaltres volem diàleg, però abans la llei. Si estem tots dins del mateix marc legal, parlarem. Jo penso que tot passa per començar a dialogar i avançar en petits temes en què estem d'acord, i ja anirem avançant en els punts que més ens costa.

En què hi pot haver punts d'acord?

Potser en què Catalunya necessita un millor finançament? Segur que hi ha temes per a l'acord, però no podem seure amb un president català que ens diu que ho tornarem a fer, que estaran fora de tota llei... Les lleis són el marc que fan que tots siguem iguals. Si les respecten estem dintre del tauler de joc.

Un referèndum acordat, ara seria impossible de preveure pels condicionants legals?

En la situació legislativa actual és impossible.

I el PSOE podria plantejar algun canvi legislatiu?

Totes les lleis es poden canviar. Només necessites la majoria per poder-ho fer. Sempre li hem dit al Govern català: aconseguiu la majoria per poder canviar la llei, però mai l'han tinguda. Han fet coses tirant per una via quan no hi havia majoria. Ho deia la mateixa Carme Forcadell l'altre dia: no s'havia tingut en compte l'altra meitat de catalans i catalanes. No tots pensem igual, per sort, i hem de trobar el punt mig.

L'empresonament i els fets posteriors ho fan encara més difícil?

No ajuda a crear empatia. Ho vam dir des del primer moment: judicialitzar la política és un error. La política l'han de resoldre els polítics. Amb persones a dins de la presó és tot molt més difícil, perquè no podem obviar que hi ha el sentiment i el dolor de les famílies que tenen els seus a la presó. Però, tornant al que va dir Carme Forcadell, afirmava que «nosaltres no podem ser el centre».

Per on es desencalla el conflicte?

Per a això hi som els polítics. El que hem de fer és seure tantes hores com calgui. La gent ens vota perquè trobem solucions, no per discutir sempre qui pot més.

Vostè seria dels socialistes que diuen que cal parlar amb tothom?

Hem de seure, però el president de la Generalitat de Catalunya és el primer que ha de seure a parlar amb l'altra meitat de catalans. És un president que fa d'activista, que diu als CDR que surtin i els envia els Mossos d'Esquadra.

El diumenge es vota i aquesta és l'única enquesta vàlida. Però hi ha la possibilitat que per primera vegada en unes generals la suma de diputats sobiranistes a Catalunya passi de la meitat. Canvia alguna cosa aquesta situació?

Com diu, ho haurem de veure diumenge. De moment, tot tenim els mateixos vots, 0. Seria la primera vegada que l'independentisme guanyés.

Si la decisió depengués d'Elia Tortolero, què faria amb els presos?

Jo crec en la separació de poders. Ha sortit una sentència i s'ha d'acatar. L'error és judicialitzar la política.

Catalunya juga un paper central en el missatge de tots els partits. A qui ajuda?

Per a nosaltres és un orgull que el nostre candidat tanqui la campanya a Catalunya. És un demostració més que Catalunya i la seva gent l'importa.