«Volem ser al Congrés perquè no estiguin tranquils i poder jugar bé les nostres cartes

La CUP ha decidit presentar-se per primera vegada al Congrés dels Diputats. Per què?

Bàsicament perquè hi ha una part de la militància que ha entès que estem en un moment molt important i que ara tenim unes circumstàncies excepcionals. Per fer front a això s'han hagut de prendre mesures que en situacions normals no s'haurien pres. I la raó principal és que volem ser-hi per poder sacsejar una mica la situació política d'aquest Estat.

Han anat explicant que no hi van a fer política, sinó el que acaba de dir, a «hackejar el Congrés». Què vol dir amb això?

Puc dir que no ho sabem gaire, encara. Des del partit no ens n'amaguem, perquè anem a explorar una mica aquest món que no coneixem gaire. El que sí que coneixem i tenim molt clar són les armes i els arguments que utilitzen en contra nostre, però volem ser allà perquè no estiguin tranquils i saber jugar bé les nostres cartes. Ara el que ens cal és buscar estratègies i fer-nos ingovernables i intentar fer política des d'un altre punt.

Quin paper tindrà la CUP a Madrid?

Bàsicament el que volem és ser un altaveu més per a totes les lluites que s'estan portant a terme des de fa molt temps i també per a aquella gent que no se sent representada dins del Congrés. Estem veient que els partits catalans que van a Madrid no acaben de fer aquesta funció. Nosaltres creiem que encara s'ha de donar més veu i forma als Països Catalans dins d'aquest Estat.

En un vídeo promocional comparen la CUP amb La Roja, i s'hi veuen els diferents dubtes que hi havia dins del partit per ser a Madrid. Hi va haver molt debat?

Sí. De fet a hores d'ara encara hi és, aquest debat, dins del partit. Entre moltes altres coses, una de les qüestions que tenim és que ens preguntem i qüestionem les propostes que ens fem moltes vegades i quan ho hem acabat de fer encara ho discutim més. Som un partit molt autocrític i tenim moltes visions diferents dins del partit, i això fa que a hores d'ara encara hi hagi dubtes sobre la taula. Malgrat això, una cosa ja és clara: la decisió ja està presa.

Com han preparat la precampanya?

L'hem fet una mica entre tots. Des del partit tenim pocs recursos econòmics i això fa que ens trobem limitats en moltes coses que ens agradaria poder fer. Per tant, una de les moltes coses que no podrem fer és fer arribar ni les paperets del partit ni els sobres a casa perquè el pressupost no donava. El que hem hagut de fer, també era una mica la nostra idea principal, ha sigut fer una campanya de mínims, amb cartells als diferents pobles i ciutats, i també fer difusió col·lectiva i realitzar alguns actes a capitals de comarca. A més, tampoc tenim un programa electoral elaborat perquè tot ha anat una mica ràpid i no hem tingut ni el temps ni els diners.

La CUP ha anat dient que una cosa és la unitat d'acció i l'altra és compartir projectes polítics. És la raó principal per la qual no hi ha unitat entre els partits polítics sobiranistes?

En opinió personal, realment jo crec que ningú vol anar junt. Hi ha molts polítics que així ho expressen però que a l'hora de la veritat tothom vol marcar el seu perfil i el seu programa electoral, com ha anat passant sempre. El que fan els partits és dir en certs moments i en certs escenaris que volen la unitat perquè, en part, és el que la gent voldria i vol escoltar. D'aquesta manera creuen que aquell discurs l'arribarà a compartir una majoria i això acabarà sent beneficiós per a ells. Això sempre ho ha anat dient Junts per Catalunya, i ara sembla que Esquerra Republicana també comparteix aquest discurs, però dubto que ho pensin realment. A més, deixant de banda els pensaments i discursos de cada partit, crec que seria negatiu per a tots. Quan fas una llista conjunta deixes de visualitzar les coses d'una certa manera i perds, en part, l'essència del teu partit polític.

Però seria possible la unitat d'acció?

Sí que seria possible i, de fet, ha de ser possible. Seria positiu que hi hagués unitat d'acció perquè d'aquesta manera compartirem la lluita des de diferents partits i d'aquesta manera entre tots podrem enderrocar el règim del 78. El que també creiem és que aquí hi ha d'intervenir l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (AECAT) perquè pot fer una funció important i així visualitzaríem accions comunes i conjuntes i tindríem més força entre tots.

Si ens fixem en les enquestes fetes per Regió7, només quedarien a dues dècimes de JxCat i podrien aconseguir fins a cinc escons. Aquests resultats els reconfortarien?

Realment no ens mirem gaire les enquestes. En fem ben poc cas. Moltes vegades, fins i tot no ens mirem l'evolució del vot perquè al principi et dona una idea i al final no acaba sent la realitat del que arribarà després. Aquestes coses val més acabar-les de mirar després, quan està fet i ben comptat.

Una de les idees que sempre defensen és que l'exercici del dret a l'autodeterminació només vindrà per un desbordament de l'Estat o perquè la comunitat internacional forci un referèndum. Quins instruments té la CUP per fer front a tot això?

El que estem veient és que dins d'aquest Estat, per molts vots que acabis traient, molt difícilment podràs tenir el dret d'autodeterminació vigent perquè molts partits d'Espanya no se'l creuen. Per tant, això fa que no el visualitzin i que no el vegin com una cosa viable dins de l'Estat espanyol. El que creiem que s'ha de fer és provar de trobar la manera que esclati aquest Estat. Si no acabés esclatant després s'hauria de mirar cap a la Unió Europea i mirar si acaba condicionant la forma de ser i de viure de l'Estat espanyol del règim del 78 que hem dit abans, que té unes bases establertes i que no pensa sortir d'aquí perquè abans matarà algú o esclafarà algú que no pas obrir el seu ventall. El que tenim clar és una cosa: les vies de vot de participació democràtica, a nivell del Congrés, no serveixen. Ho va provar el País Basc amb el pla Ibarretxe i no va funcionar.

Què pot fer ara la CUP davant la problemàtica existent? Cada cop hi ha més polítics a la presó i persones exiliades.

El que diem sempre: sacsejar el Congrés. Per una banda, donar suport a tots els presos i exiliats que hi ha. A més, aquí es troba molt a faltar l'Anna Gabriel i ens agradaria que es pogués presentar ella. I també anar seguint aquest moviment de visualització d'Europa i anar fent que el procés es visualitzi.