Els ciutadans que formen les meses electorals cobren in situ el dia de les eleccions i són els darrers de votar. El tresorer de l'Ajuntament passa col·legi per col·legi i els lliura un sobre a cadascun amb els diners. Les urnes es guarden en un magatzem municipal, on arriben les paperetes de tota la comarca, i l'encarregat de manteniment les reparteix per municipis. A tots els col·legis hi ha d'haver tantes paperetes de cada partit com votants hi poden anar. Com que molta gent la porta de casa, en sobren moltes. Van a la deixalleria. Els responsables del cens tenen línia directa durant la jornada electoral amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per si cal fer consultes.
Aquesta i molta més informació és la que guarden els funcionaris de l'Ajuntament de Manresa que s'han de mobilitzar quan hi ha unes eleccions. En total, són una vuitantena. Quan la contesa és municipal, els quatre amb què ha parlat Regió7 reconeixen que tenen un plus d'estrès.
Montse Morera i Jordi Riu són del departament d'informàtica. Ella és la cap de servei. Fa prop de 40 anys que treballa a l'Ajuntament de Manresa, fet que la converteix en una font ideal per comentar els canvis que hi ha hagut en l'organització de les eleccions. Explica que «sempre hem patit. Sobretot abans, ara no tant, teníem por que, quan hi havia tempesta, el sistema elèctric fes el ruc». Jesús Bautista, encarregat de manteniment, comenta que «vam posar un generador molt gran de reforç per generar corrent que sempre està revisat i a punt perquè la Montse sempre tenia aquesta por».
En el cas dels informàtics -el dia d'eleccions treballen els 19 que hi ha a l'Ajuntament-, cobren les hores extra del consistori. En canvi, Mireia Faura, tècnica de la unitat d'estadística i padró, Bautista i tota la resta de funcionaris mobilitzats cobren de la delegació del Govern. Quan els arriba la paga, hi posa com a remitent «Caja pagadora», diu Bautista. Riu, que va dirigir el disseny del programa informàtic amb què la ciutadania pot seguir les dades en temps real, esmenta que la diferència és que, sense la feina que porten ells a terme, les eleccions es podrien fer igualment. És a dir, que ho fan per amor al servei públic.
Dades d'eleccions des del 1983
Morera destaca que «tenim dades de totes les eleccions des del 1983. Ens fa llàstima perdre-ho i, ja que tenim el sistema, ens sembla que és interessant anar-ho fent».
Quan hi ha unes eleccions, prèviament han de preparar la infraestructura tecnològica, mentre que el dia que se celebren la seva feina se centra a atendre el funcionament del sistema i les persones que el fan servir. «Els equips interns recullen les dades i posem un o dos equips externs» perquè arribin a la gent. «A les municipals és més crític i fins i tot contractem un equip extern». De fet, admet, «a les municipals ens estressem un parell de mesos abans perquè és diferent, i a les altres ho comencem a preparar un mes i mig abans. Tenim uns excels i hi posem la feina de cadascú». La preparació de les tauletes i tenir-ne suficients; el sorteig dels representants de les meses i dels fanals per a la propaganda electoral; els electors, les persones que entraran dades... es fan proves, es faciliten les eines en l'àmbit comunicatiu...
Les dades de cada col·legi les reben d'unes tauletes que porten els funcionaris que hi ha allà i, «al final de la jornada, quan ens arriben les actes, ho cantem amb el que havíem entrat. Això n'hi diem el procés de validació». Remarca que l'escrutini dura una hora i això els fa rumiar sempre com ho podrien resoldre si fallés alguna cosa en la transmissió. Riu apunta que, actualment, ja es podrien fer les eleccions virtualment. «Una altra cosa és la confiança que tingui la gent en el sistema».
El vestíbul ple de gent
Morera recorda que, quan no hi havia Internet, la gent anava a l'ajuntament. «Teníem el vestíbul de baix ple perquè venien a veure els resultats en unes pantalles que hi posàvem. Després, durant molts anys, també s'omplia a alcaldia. Bàsicament, es feia el mateix que ara, però, com que no es publicava a Internet, la gent no ho sabia i venia aquí». Aleshores, les dades els les passaven per telèfon, en lloc de tauleta.
Faura treballa a l'Ajuntament des del 2016. Al seu departament, a banda del secretari, són quatre persones més, i el dia de les eleccions reben ajuda de l'Oficina d'Atenció Ciutadana per atendre consultes. La seva tasca és extensa. «Assignem la gent de la casa que se'ns apunta per fer de transmissors, que són els que transmeten les dades amb la tauleta, i de representants, que fan el rol d'auxiliar els membres de les meses». D'entrada, «comprovar que han comparegut les persones designades a les 8 del matí. Un cop s'ha constituït la mesa, diuen als suplents que ja poden marxar». Són 22 representants i 25 transmissors.
Explica que «la delegació del Govern és la que ens diu com ho hem de muntar en funció de les taules que tingui l'escola». Els transmissors reben una formació prèvia de l'empresa subcontractada per aprendre a fer funcionar les tauletes que els lliuren i fins i tot fan un simulacre.
738 persones a les meses
L'equip on és Faura també contacta amb els conserges que obriran les escoles. A més a més, «mantenim la comunicació amb la junta electoral de zona. Hem d'oferir espais per penjar cartells i banderoles i llocs públics per fer-hi actes de campa-nya» i, celebrat el sorteig, «notifiquem les persones designades a les meses. Són 738, nou per mesa perquè per a cada càrrec s'agafa un titular i dos suplents. Els que no hi poden anar presenten l'al·legació a la junta electoral, la junta resol i ens diu a nosaltres qui pot i qui no pot, i nosaltres els ho notifiquem».
Als presidents i vocals titulars se'ls convoca per explicar-los el funcionament de la jornada i la documentació que es trobaran, que prepara l'equip de Faura. «Ens ve de la junta electoral: les actes d'escrutini, la llista numerada de votants. Nosaltres hi posem el cens i uns telèfons mòbils perquè els presidents i vocals, quan tenen algun dubte, puguin enviar-nos fotos, WhatsApp, el que sigui...».
Ahir al migdia van fer una xerrada al saló de sessions amb els representants per lliurar-los aquestes carpetes i repassar les seves tasques.
La tècnica confessa que el dia de les eleccions, quan els transmissors els avisen que les meses estan constituïdes, respiren. A partir d'aquí, la seva funció és «auxiliar els presidents i vocals per si hi ha dubtes. A vegades hem de fer alguna reclamació a l'oficina del cens electoral de l'INE perquè gent que va a la seva mesa es troba que no hi és perquè el cens es va tancar abans que es canviés. Si la persona no es troba al cens, jo no puc consultar si és al de Sabadell. I si hi havia de ser, m'ho poden dir i enviar una certificació censal específica perquè pugui votar».
Bautista, que fa trenta anys que és a l'Ajuntament i 26 que fa eleccions, en recorda unes «on es va haver de quedar de president de taula el primer que va anar a votar perquè van fallar el president i els suplents». Recomana, per tant, no ser el més matiner... Explica que, pel que fa a feina, ells, que són quatre persones de manteniment, no han notat gaires canvis. Sí que recorda que, «abans, a la gent que li havia tocat ser a la taula els portàvem entrepans i begudes, i això s'ha perdut». S'ha mantingut que l'Ajuntament les passi a pagar. «Abans de dinar ja han cobrat totes».
Netejar i planxar
A partir del moment que es convoquen eleccions, «la nostra primera feina és netejar totes les urnes de les eleccions anteriors», que guarden al magatzem de manteniment. «Treure els adhesius i precintes... Ho fem durant dies». També han de netejar les cabines i planxar-ne les cortines. Mentrestant, «la Mireia [Faura] ens diu que la junta electoral ens portarà la primera entrega de paper. Normalment, el primer que arriba és material per a la junta electoral: l'acta d'escrutini, la constitució de la taula... Ho reviso i ho guardo. La segona entrega pot ser la llista de votants, el quit amb un bolígraf, un regla i un llapis...» Finalment, les paperetes i els sobres. «Deu o dotze palets amb un tràiler. Aquí ho rebem de tota la comarca. Molt paper el llencem després perquè el 75% de la gent porta el seu vot de casa».
Primer de tot, distribueix les paperetes per a la comarca en palets, del municipi més gran al més petit. «Per exemple, Gaià, si són 67 vots, han de ser 67 per cada partit. Són moltes hores». A més a més, «la junta electoral t'envia una llista de com ha d'anar situat cada partit a cada taula, per l'ordre en què s'han inscrit». Feta la comarca, prepara els 20 col·legis amb les 82 taules de Manresa. «Aquí, hi poso les urnes més noves, que enguany n'estreno bastantes, als col·legis on em diuen que anirà TV3». Si en falten, es demanen a la junta electoral. «Últimament en vaig demanar de sèpia per al Senat i em van dir que no perquè en tenia moltes de blanques i que hi podia posar un sobre de color sèpia i ja servia».
«No hi pot entrar ningú»
Fets els cartells de cada col·legi i secció i els paquets corresponents, «comencem a repartir el material». Van començar dimecres i dijous, i ahir i avui «ho muntarem des de les 4 de la tarda. A cada lloc per on passem, el col·legi ha de quedar tancat i precintat. No hi pot entrar ningú».
Si el dia de les eleccions el conserge es troba un pany amb silicona, per posar un exemple, els truca a ells. «Ens ha passat poc. Diumenge, de les 8 a les 9 del matí som tres persones per si passa alguna cosa. Si no passa res, es queda un». Assegura que no paren i que ell al cotxe hi porta de tot, inclosa una urna, per si fa falta. Com a anècdota, explica un cas que hi va haver al Xup en les darreres municipals. «Va votar una persona d'Igualada i el vot estava identificat a dins de l'urna i el de la taula va trucar a l'Ajuntament, la Mireia va trucar a la junta electoral i em van demanar que obrís l'urna. Abans, els vaig demanar a tots els interventors si estaven segurs que ho fes, la vaig obrir i vaig treure el vot». Posa molts altres exemples: queixes de partits perquè al costat del col·legi hi ha una pancarta que no és legal o no hi ha prou paperetes seves. Assegura que, «de picaresca, la que vulguis».
Dilluns, dimarts i dimecres recolliran el material. Desaran les urnes, duran les paperetes sobrants a la deixalleria i guardaran els sobres, i «tornarem a començar el cicle quan anunciïn unes noves eleccions».
