Jornada de reflexió atípica, ahir, de tres dels cinc candidats que va citar Regió7 al restaurant del teatre Kursaal de Manresa. El dia previ a les eleccions no tenien cap intenció d'abandonar el seu activisme i tots tres -Ernest Clotet (CUP), Mirella Cortès (ERC) i Mercè Casals (JuntsxCat)- van participar en activitats del Tsunami Democràtic. D'altra banda, Ana Querol (En Comú-Podem) i Elia Tortolero (PSC) pensaven dedicar el dia a la parella i la família, respectivament. En el que sí que van coincidir els cinc va ser a defensar l'exercici de la política, a pesar de ser davant d'unes eleccions que són fruit de la inoperància política.

Començant per una puntualíssima Ana Querol, van anar arribant a l'assolellada terrassa del Kursaal, on van compartir estona i beguda després de respondre un qüestionari (vegeu-lo a sota) que els va fer arrufar una mica el nas perquè no se l'esperaven. Hi va haver cordialitat i fins i tot coincidència amb el color de la roba de Cortès, Casals i Tortolero. En un moment donat, Clotet va comentar que havia assistit a la cita amb ganes de passar desapercebut. Ho va tenir una mica difícil. Ahir, per variar en molts debats, va guanyar la quota femenina.

Apoderats versus taules

Avui tots ells seran apoderats, un tema que va generar controvèrsia. Cortès, Casals i Querol defensaven que les persones que componen les taules es deixin ajudar per l'experiència dels apoderats; per exemple, per comptar els vots del Senat, que, segons com es faci, remarcava Cortès, es triga molt més. Casals comentava que «en les dar-reres eleccions a Sant Fruitós hi havia gent a les taules que no sabia l'alfabet». Per contra, Clotet va afirmar que «hi ha més problemes amb els apoderats que amb la gent de les taules; amb la gent que va de sabionda». Tortolero hi va coincidir en el sentit que «els apoderats som allà perquè tot funcioni bé. Quan la gent es vol posar en la feina que no ens toca...»

Molts ciutadans votaran avui per primera vegada perquè han fet 18 anys aquest 2019. Tortolero explicava que ella es va estrenar el dia que els va fer votant l'Estatut. Clotet esmentava que «jo recordo, de petit, anar a veure els recomptes de les municipals, que és el que sempre he viscut i he gaudit més». Per a Querol, el resultat d'unes eleccions municipals, dolent per a l'esquerra verda i bo per al partit xenòfob i d'extrema dreta Plataforma per Catalunya, va ser el que la va portar a entrar en el món de la política. Cortès definia com a «molt significatives» les del 2003, en què es va presentar per primer cop a unes municipals. D'altra banda, Casals va votar per primera vegada en el referèndum de l'OTAN. Aleshores, la política no era una prioritat. «No sé ni què vaig votar». Tots han estat sempre en els partits on militen , si bé Clotet va integrar abans una coalició municipal d'esquerres.

Què els va moure a dedicar-se a la política? Casals explicava que el primer pas va ser l'afany d'aportar solucions a l'AMPA de la qual formava part per contra dels pares que només criticaven. Per a Cortès, perquè «és una eina per millorar la vida de les persones i per lluitar pels drets i llibertats».

L'error de la política

Querol opinava que, «en democràcia, la política hauria de ser com ens organitzem entre tots per decidir allò que és comú i compartim». Va lamentar que, «sovint, hi ha una mala percepció de la política». Clotet hi coincidia i apuntava que «l'error de la política és voler viure de la política», una afirmació que va generar debat. Cortès, que és la que fa més anys que s'hi dedica i ha arribat més amunt, va assegurar que «el dia que la meva figura personal ja no serveixi per a això, me'n torno a l'escola, que prou feina hi ha». En cap cas, van estar d'acord, la política hauria de ser una professió. Tortolero va anotar que «tothom hauria de passar per la política municipal. Per a mi són herois, perquè és on costa més fer política i toques els problemes reals de la gent».

Abans d'acomiadar-se, mentre els cinc candidats posaven per al fotògraf, en una taula del costat on seien ells una noia confessava que no tenia clar si aniria a votar avui perquè «no hi ha cap partit polític que miri pel poble». Potser li hauria anat bé parlar amb ells...