Set autonomies s'han convertit en els territoris on avui es preveuen canvis. La història de les eleccions s'escriu en aquestes zones. Per contra, vuit autonomies no registraran canvis en el repartiment de diputats. Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, llevat de la província de Castelló, són alguns dels llocs on, segons els números dels comicis d'abril i els pronòstics de les enquestes, poden produir-se canvis en els resultats.
El professor de la Universitat Complutense Rafael Rubio, expert electoral, aconsella fer una ullada a l'evolució que va tenir el vot entre els comicis de desembre del 2015 i els de juny del 2016, l'únic precedent d'una repetició electoral en la història democràtica espanyola. Llavors, en la majoria de les províncies on hi va haver canvis, el ball d'escons va tornar a l'escenari del bipartidisme, encara que amb un vencedor clar: el PP. Els sondejos del 10-N vaticinen un desenllaç semblant.
Amb el 26-J del 2016 al retrovisor i amb les dades del 28 d'abril a la mà, aquests són els llocs on la suma de vots, d'aquí a set dies, pot deparar canvis: a Galícia els populars van perdre força a l'abril a causa de la irrupció de Cs. Però ara el PP creix per l'enfonsament del partit de Rivera i als socialistes se'ls complica l'escenari amb l'aparició de Més País. A Castella i Lleó, fa sis mesos, Ciutadans va esgarrapar un escó en totes les províncies menys Sòria, i a Castella-la Manxa va fer el mateix en totes menys a Conca. Però ara les enquestes vaticinen una caiguda de Cs a l'Espanya buidada i el PP sembla que es quedarà amb aquest botí. A Andalusia, a la baralla Casado-Rivera s'hi unirà Santiago Abascal.
A l'abril, el PP va notar la duresa del seu desastre a Madrid, on el PSOE i Cs el van relegar al tercer lloc i Vox va culminar el setge. En el tros que va del resultat d'Abascal al de Rivera hi ha uns 250.000 vots. La forma en què es moguin aquests sufragis marcarà la diferència entre l'èxit i el fracàs dins el bloc de dreta. Per un marge similar pot ser que camini l'esquerra a Madrid. Íñigo Errejón es presenta aquí i pot esquinçar el matalàs ampli del PSOE, més d'un milió de vots, i el més fi d'Unides Podem, que està per sobre dels 600.000.
Les províncies de València i Alacant acolliran disputes vot a vot. Les escaramusses entre el PP i Cs s'expliquen pel curt avantatge que Casado va treure a Rivera en les dues: gairebé 2.000 vots en la primera i uns 1.500 en la segona.
Compromís, gràcies a la coalició amb Més País, confia a millorar el seu curt resultat de l'abril (un diputat per València) per, almenys, capturar un o els dos escons valencians de Vox. Si ho aconsegueix, haurà atret votants d'Unides Podem i del PSOE.
La convulsió catalana
On es fa més complicat el pronòstic és a Catalunya, on la convulsió política i social pot generar un efecte electoral impossible de predir, ja que encara estan molt recents en la memòria de l'electorat els violents successos després de la sentència del procés. Quin partit independentista concentrarà el malestar, quin nivell de resistència té el PSC, què passarà amb les tres forces de la dreta? Massa incògnites.
Els socialistes catalans es van imposar l'abril a Barcelona a ERC i van retenir escó a Tarragona, Lleida i Girona. Repetiran? En Comú Podem es va mantenir, especialment a la capital catalana. Seguirà així? El PP pràcticament es va evaporar (només un escó per Barcelona) i Cs va patir un sever retrocés. Començament d'una tendència? Per la seva banda, els partits independentistes miren amb desconfiança la CUP. Algunes enquestes li atribueixen dos escons a Barcelona, una circumscripció clau.
