El nombre de manresans que viuen a l'estranger i que tenen dret a vot ha crescut el 77,25 % en vuit anys. En les eleccions generals d'aquest diumenge podran votar 2.166 manresans que consten al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), és a dir, persones majors d'edat que viuen a l'estranger i són electors de ple dret. En les eleccions generals celebrades fa vuit anys, el 20 de novembre del 2011, la xifra de manresans inscrits en aquest cens electoral era de 1.222, 944 menys que enguany.

La xifra correspon al cens electoral de l'1 de juliol del 2019, que és el que es farà servir per a les eleccions de diumenge. Però encara no és la dada oficial, que podria variar un cop validades les rectificacions presentades fins al 7 d'octubre, i es coneixerà el mateix diumenge. En el cens electoral tancat l'1 de juliol, que es pot consultar al web de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), hi consten 52.477 electors residents a ManresaEls primers formen part del Cens d'Espanyols Residents a Espanya (CER), i els segons, del CERA.

Tal com es pot veure en els gràfics, la xifra d'electors residents a la ciutat no ha variat gaire des del 2011, quan hi havia 52.352 persones amb dret a vot a la capital del Bages -és a dir, majors d'edat empadronats a Manresa-, però sí que ha canviat en el cas dels manresans residents a l'estranger, que ha augmentat progressivament des de llavors fins arribar al 77,25 % d'increment respecte al 2011.

Tendència calcada a Catalunya

Si ens fixem en el cens electoral de Catalunya -resultat de la suma d'electors per províncies, ja que a l'INE no es poden consultar les dades per comunitats autònomes-, diumenge són cridats a votar els seus representants per al Congrés dels Diputats i el Senat 5.370.522 catalans residents a Catalunya, mentre que podran exercir el seu dret a vot 244.813 catalans que viuen a l'estranger. La tendència és la mateixa, doncs, que a Manresa: el nombre de catalans residents a l'estranger ha crescut el 70,17 % respecte al cens electoral de les generals del 2011, amb 100.953 persones més inscrites ara que llavors, quan hi havia 143.860 catalans vivint fora. Cal tenir en compte que per constar en aquest cens (CERA) cal estar donat d'alta com a resident permanent a l'estranger als consolats espanyols.

Aquest dimecres la Junta Electoral Central (JEC) va ampliar fins al mateix dia de la votació, és a dir, diumenge, el termini del vot per correu i per a residents a l'estranger. Inicialment els espanyols que viuen en altres països tenien fins al 5 de novembre per enviar el vot per correu a l'oficina o secció consular on estan inscrits i entre el 6 i el 8 de novembre per votar presencialment dipositant el vot al consolat que els pertoca.

Ara, segons la resolució de la JEC, les oficines i seccions consulars habilitades per al vot hauran d'obrir demà i diumenge a fi de rebre tant els vots per correu com els presencials emesos fins a les 8 del vespre de diumenge, quan es tancaran els col·legis.

Altres procediments

Fins ara ens hem centrat en els catalans residents a l'estranger i inscrits al CERA, però hi ha dues altres casuístiques: els catalans que resideixen de manera temporal a l'exterior i que s'han donat d'alta com a residents temporals als consolats espanyols (ERTA) però mantenen l'empadronament a Catalunya, els quals han de seguir un procediment diferent dels residents permanents a l'estranger; i els que, malgrat viure fora, no han fet cap de les dues gestions anteriors en els consolats i, per tant, en cas de voler votar, ho han de fer per correu o presencialment al municipi on estan empadronats. En aquesta ocasió, la data límit per sol·licitar el vot per correu era el 31 d'octubre.