Els resultats de les eleccions generals del 28 d'abril passat van obrir la porta a la possibilitat d'un govern plural que, després d'anys de paràlisi política, comencés a endreçar els problemes de la gent: la millora de les condicions de treball, la regulació dels preus del lloguer, el futur de les pensions, la millora dels serveis per a les persones amb dependència, les polítiques econòmiques que necessitem per fer viable un canvi del model productiu, la recerca d'una solució al conflicte català a través de la negociació, etc.
Segur que no hi ha un únic responsable del fet que aquella oportunitat s'hagi frustrat, però és difícil no assenyalar amb el dit el PSOE en general i Pedro Sánchez en particular com a autors principals de la situació política que ens ha portat a la repetició electoral. La seva obcecació a governar en solitari com si tinguessin majoria absoluta sense tenir-ne, la seva negativa a reconèixer la pluralitat política i territorial de l'Estat espanyol, la seva incomprensible convicció que unes noves eleccions els donarien la força que no tenien, ens van portar ahir novament a les urnes, després d'una campanya on hem pogut veure la pitjor cara de la política espanyola.
El PSOE de Pedro Sánchez no va voler fer un govern d'esquer-res quan era possible. Després dels resultats d'ahir, ni el PSOE aconsegueix millorar els seus resultats, ni el conjunt de l'esquer-ra guanya influència. En canvi, s'accentua la fragmentació política i Vox amplifica la seva força, a costa de Ciutadans, cosa que significa la normalització del feixisme com a opció política per a milions de persones.
Les opcions per fer un govern d'esquerres plural són les mateixes que el 28 d'abril però ara tot és molt més complicat. Gràcies, Pedro Sánchez.
