La irresponsabilitat i l'error polític de Pedro Sánchez en convocar les eleccions del 10 de novembre s'han posat de manifest de forma aclaparadora amb els resultats de les eleccions que van tenir lloc ahir. El màxim dirigent del PSOE no va voler arribar a acords amb Unidas Podemos ni amb els partits independentistes després de les eleccions del 28 d'abril. El resultat no pot ser més decebedor per al partit socialista: en comptes d'avançar clarament com esperava, ha perdut diputats. I l'extrema dreta de Vox, n'ha estat la principal beneficiària. Per tant la situació política de l'Estat encara ha empitjorat més. O sigui: l'abril passat el PSOE no va voler negociar una coalició de govern amb Unidas Podemos amb el suport dels partits independentistes. Però ara, o bé fa allò que es va negar a fer a l'abril, o bé es desdiu de totes les seves promesos de no fer coalició -encoberta o reconeguda- amb el PP, o bé torna a convocar unes noves eleccions, que serien les cinquenes en pocs anys. Un fracàs absolut de Pedro Sánchez per falta de valentia i per la fatxenderia de creure's capaç d'imposar la pròpia voluntat a tots els seus contrincants. I a més, aquesta situació de bloqueig polític s'escau en un dels moments de màxima tensió política que ha viscut el règim de 1978, en què el desafiament català segueix sent impossible d'aturar, i quan s'està gestant el pròleg del que pot ser una nova crisi econòmica que trobarà exhaurits els recursos econòmics de l'Estat. A Catalunya el resultat electoral dibuixa una situació notablement diferent. L'independentisme ha obtingut globalment el nombre de diputats més alt que mai havia aconseguit en unes eleccions al Congrés de Diputats. L'estructura política catalana no té res a veure amb la de l'Estat i la diferència s'ha accentuat encara més en aquestes eleccions.